«Els contes s'haurien de poder vendre per separat»

El granollerí Jordi Masó és pianista i professor de música. Foto: Esteve Plantada

Tot sembla indicar, quan agafo el Catàleg de monstres, i en una primera impressió poc perspicaç, que em trobaré amb un escriptor d'ànima freak, un postmodern deutor d'algunes experiències visuals i literàries properes a la sèrie B, o bé un fan dels festivals tipus Sitges i dels horrors literaris de Poe o Lovecraft. Però no, erro el tir. Em trobo en Jordi Masó (Granollers, 1967). "No llegeixo gaire literatura fantàstica, però sí que tinc, potser, uns referents més cinematogràfics". Pianista, professor de música i tot un gentleman. Sensible i modest, educat i tímid. Autor d'un llibre que cataloga diferents monstres, sí, però que ho fa des de l'humor, més que des de la tradició d'un gènere. "Hi ha molts editors que volen llibres amb un tema que lligui el conjunt, cosa que no entenc, i vaig tenir la idea de lligar els contes amb elements de fantasia. El resultat n'és un recull de 91 microrelats de caire fantàstic".

La primera part, La parada dels monstres, és un recull que es basa en alguns dels mites del gènere. "Agafar els motius recurrents del fantàstic em permet fer-ne una paròdia. De fet, l'altra cosa que dóna unitat a tot el llibre és l'humor". La segona part, L'hora del pati, és inspirada en el món dels contes infantils i va permetre a en Jordi Masó "donar la volta a històries de tota la vida". La tercera part, Les veritats ocultes, és la de la fantasia que apareix a la vida quotidiana. "En aquesta hi ha referències molt evidents, com ara Julio Cortázar, "que sabia posar de manera brillant elements sobrenaturals a la quotidianitat", o Pere Calders, homenatjat al mateix títol i reforçat, per exemple, amb contes "com el d'un senyor que comença a desaparèixer, de sobte".

El conte com a artefacte independent
"No crec gens en la unitat del recull. Per a mi, un conte és un conte, i trobo que s'haurien de poder vendre per separat. Imagina't anar a les llibreries i comprar un conte per uns 50 cèntims". Potser és per aquesta idea d'independència de sentit i estil que els seus contes no tenen fil conductor, "tot i que hi ha un element que es va repetint en tot el llibre, hi ha molts homenatges a autors i a la literatura. A banda de Cortázar i Calders, també Hemingway, de qui en desenvolupo un nova història a partir d'un conte seu, Els assassins, i molts altres homenatges amagats que el lector haurà de descobrir".

Amb dedicació, en Jordi ha anat recopilant contes durant anys. "Al final, tenia una mica la necessitat de publicar. Feia temps que tenia molt material i volia treure-me'l de sobre. Quan em van trucar per mostrar interès en la publicació, jo estava preparant un recull per un concurs. I aquí tenim el Catàleg de monstres".

Una manera de treballar semblant a la del poeta
Per fer un bon nus no cal gaire corda, o almenys això digué en Lao-Tsé. I en Jordi Masó ho aplica de manera entusiasta als seus contes. "Fer un microrelat costa tan esforç com fer un relat llarg, no és per comoditat que en faig. Escric contes breus perquè la meva manera de treballar és molt precisa. Crec que treballo com un poeta". Un espai tan petit deixa lloc a una història? "La història m'importa, però tampoc tant. M'interessa més la manera, el com. Crec que la història s'ha d'explicar amb les mínimes paraules possibles, perquè així arribo a l'objectiu que busco. Jo sóc molt concret, i amb el microrelat concilio la meva manera de ser i amb la manera d'entendre la literatura".

La passió pel microrelat el va empènyer a editar el bloc La Bona Confitura, en actiu des de l'agost de 2010. "El vaig activar per donar a conèixer el gènere, ja que en català és molt difícil trobar microrelats. Publico un conte, meu o d'altres autors, cada 4 dies, i tinc unes 30 o 40 visites al dia, que no està gens malament. Això del bloc em dóna moltes satisfaccions, perquè també és una manera de posar-me en contacte amb altres autors de microrelats i intercanviar material, opinions i punts de vista".

Escriure, l'hora del pati
Aquest Catàleg de Monstres esdevé el segon llibre publicat d'en Jordi Masó, que ja es va autoeditar El reptes de Vladimir, "un llibre que recull els contes sorgits dels reptes que proposava la web Relats en Català, escrits amb uns condicionants determinats". Ara bé, abans que escriptor en Jordi és músic, i dels bons, un dels pianistes més reconeguts de casa nostra. "La vida de músic és molt dura, i això em va molt bé per desconnectar. Fixa't que pràcticament no hi ha música als contes, perquè quan escric no vull saber-ne res". Però en Jordi Masó pensa que com a músic li ha anat bé això d'escriure, "perquè la meva feina és molt obsessiva, no paro gairebé mai, i arriba un punt que et satura". I l'afició per la lletra? "Jo he escrit sempre, des que tenia nou o deu anys. Per a mi és una afició, i ja em va bé que ho sigui, perquè em diverteix. Vaig començar a estudiar filologia catalana, però em vaig adonar que no podia compaginar-ho amb el piano. I llavors vaig prendre la decisió de tirar-me de cap a la música".

"Durant aquests anys he mantingut el bolígraf entrenat escrivint sobre música. Els discos que he gravat tenen text meu, i sempre he procurat que estiguessin bé". Fins fa quatre anys, quan va decidir tornar a la ficció, deixar-se anar i retratar coses de manera precisa, amb monstres o sense, amb lectures, amb una dedicació feliç. Es nota que gaudeix del plaer d'escriure i que també pot fer passar una bona estona als lectors. Aquest mateix dijous presenta la seva criatura a la llibreria La Gralla. Però no tingueu pas por, aquests monstres no us faran mal.

Masó amb el seu llibre, després de l'entrevista, a la Fonda Europa de Granollers. Foto: Esteve Plantada