«Aquest país necessita més lectors»

Fe Fernàndez dirigeix la llibreria l'Espolsada de les Franqueses, que celebra el seu cinquè aniversari

per Redacció, 1 de març de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de març de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fe Fernàndez a la seva llibreria de les Franqueses del Vallès, aquesta setmana. Foto: Esteve Plantada

L'Espolsada llibres és una llibreria especial. I la Fe Fernàndez, per força, també ha de ser-ho. La Cambra del Llibre ja la va guardonar amb un premi que reconeixia la seva emprenedoria en un sector difícil, el dels llibres. Però la Fe és d'aquelles que estimen l'ofici, que valora la gent que sent aquesta dèria tan estranya de gaudir d'un llibre, de remenar-lo, d'olorar-lo, de tocar-lo, de llegir-lo. Amb cura i dedicació, la Fe Fernández ha pogut celebrar els 5 anys de vida de l'Espolsada llibres. I l'ocasió, en els temps que corren, es mereixia un esdeveniment d'alçada, ple d'amics, de lectors, de llibres i de compromís.


El darrer divendres la llibreria es va omplir d'un munt de gent i de cares que volien acompanyar la Fe, tal com han fet en tot aquest temps d'aventura i èxits. "Va ser un dia molt intens, amb molts regals i molta gent. Un dia molt bonic, que et mostra que sí, que la teva feina té sentit, que la llibreria significa alguna cosa. Aquests cinc anys no et sabria dir si han anat com pensava que anirien. Però sí que puc dir que estic molt contenta de com ha anat". Cal celebrar-ho intensament, doncs. "Qui sap si arribarem als sis! El panorama de les llibreries, i dels negocis en general, pinta molt malament".

L'ara mateix és l'única divisa possible en aventures que van més enllà de l'èxit immediat. Per això la llibreria era plena, i per això va tenir dos convidats d'excepció: en Sebastià Alzamora, que presentava el seu darrer llibre, Crim de sang, darrer premi Sant Jordi, i l'exconseller Joan Manuel Tresserras. "Els dos van quedar molt contents del caliu de la llibreria. A més, hi va haver molt bon rotllo. Intento cuidar molt aquestes coses, que els convidats tinguin feeling i que les coses flueixin bé. De fet, aquesta novel·la de l'Alzamora és molt dura, i en Tresserras va fer-ne un contrapunt i una presentació magnífica, que va estar molt bé". Justament això fa de l'Espolsada una llibreria tan especial.

Una gran família de lectors
"Estic molt satisfeta del que hem fet en aquests cinc anys. Hem consolidat el Club de lectura per adults, tenim a ple rendiment un altre Club de lectura per a nens, fem presentacions de manera regular, fem un butlletí setmanal amb recomanacions, organitzem trobades d'autors amb els més petits, tenim el bloc de recomanacions a plena marxa i amb moltes lectures, el Twitter i el Facebook actius, i amb les escoles fem l'activitat Què és una llibreria?, de la qual també n'estic molt satisfeta perquè fem que els nens vinguin a visitar la llibreria. Crec molt en aquesta part pedagògica".


"Portar una llibreria implica molta feina, però crec que és un ofici que has de fer des de l'ànima. Si no, no t'hi posaries". I m'explica, amb satisfacció, com en Sebastià Alzamora i en Joan Manuel Tresserras li van comentar el passat divendres que la gent que hi havia a la llibreria l'estimava molt. "I tenien raó, és una relació de molta estima i confiança, per ambdues bandes. Aquesta complicitat és el més bonic que et pot passar a l'ofici, saber quin llibre és per a cada lector, conèixer els gustos, les dèries, les sensibilitats". La petita gran família que s'esdevé en una llibreria que té cura dels seus lectors.

Els clubs de lectura, per exemple, ajuden a mantenir viva aquesta relació amb la gent. "Molta gent que ve a sopar els dijous a la plaça de l'Espolsada i ens veu a la llibreria tancats i xerrant, l'endemà ens pregunta què hi fèiem. Em fascina que despertem aquesta curiositat, aquesta cosa de saber de què parlem i què ens fa gaudir tant. Llegir és un acte molt solitari, per això els clubs de lectura són tan importants, perquè permeten compartir i establir relacions humanes a través dels llibres".

El futur negre del sector del llibre
Sovint, quan parlem del 'sector del llibre' ens referim a escriptors i a editorials, i oblidem la figura del llibreter, una persona vital en el bon funcionament de l'engranatge. "Aquest ofici és gairebé vocacional, i cada cop més. El tema està molt fotut. La diferència entre les hores dedicades i la recompensa econòmica que se'n treu és bestial".

L'Espolsada, a més, és situada en un context municipal també molt especial. "No tinc gent que passa i entra, tal com succeeix a d'altres llocs, perquè les Franqueses no té comerç i tampoc té trama urbana. Però, en canvi, sí que tinc clients molt fidels". L'aposta de la Fe, en aquest cas, no va ser només per un model i per un negoci, sinó també per un poble. "Jo m'hi he jugat els quartos. Visc aquí i vaig creure que havia de fer aquí la meva aposta vital".

Sembla innegable, però, que el futur dibuixarà nous escenaris. "M'estic replantejant coses, com ara la venda en línia. El petit comerç ha de lluitar contra moltes coses, de vegades els mateixos prejudicis de la gent. Cal que siguem, tots plegats, més conscients com a consumidors. I tinc molt clar que aquest país necessita més lectors. A la llibreria veig que tenim molts lectors fins els 10 anys, però després desapareixen. Tots sabem que la lectura té uns rivals molt forts, la televisió, el cine, etc… Coses que no requereixen tant d'esforç o atenció. Però cal que sapiguem transmetre que la recompensa és molt millor, més fonda, en els llibres".

Potser sí que el futur és negre, però la Fe Fernández no es deixarà vèncer tan fàcilment. "No em veig fent una altra cosa. Els llibres em continuen apassionant". I, mentre me'n vaig i deixo enrere la plaça de l'Espolsada, penso que aquí rau el secret de fer-ho bé o no. I que ara entenc per què aquesta és una llibreria tan i tan especial.

L'Espolsada és una llibreria tan especial que ha tingut la gosadia de fer 5 anys. Foto: Esteve Plantada

 

Participació