«Quan escric sóc molt obsessiu»

Entrevista a l'escriptor i traductor Pau Joan Hernàndez, que presenta la novel·la 'Projecte Ictivela'

per Esteve Plantada, 26 de gener de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de gener de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dimecres Pau Joan Hernàndez va presentar el nou llibre a la Biblioteca de Bigues i Riells. Foto: VO.com

Aquest dimecres s'ha presentat a la Biblioteca de Bigues i Riells la novel·la Projecte Ictivela, de Pau Joan Hernàndez (Barcelona, 1967). De nen prodigi a escriptor d'ofici. O bé a l'inrevés, qui sap què va ser abans, si la vocació o la professió, o si això va de la mà. En tot cas, aquell jove de setze anys que va fer una novel·la i va començar a publicar i a guanyar premis, s'ha fet gran, com també s'ha fet gran la seva obra. Més de 25 títols l'avalen. I també l'avala el rigor, les ganes de treballar, i una dèria gairebé obsessiva per tenir controlats tots els detalls de les històries que teixeix.


Un escriptor de talent i precocitat
"Escriure m'agradava molt, i vaig tenir molta sort. Amb setze anys vaig començar a escriure i amb divuit a publicar. Quan ets tan jove et preocupa la mort i el sexe, i la primera novel·la, Tot et serà pres, va ser fruit d'això. Crec que ha perdurat en el temps amb vigor perquè el lector veu una novel·la escrita per un adolescent. De fet, estic convençut que si la fes ara no estaria tan viva. I aquesta primera novel·la em va llençar a dedicar-me a això i a canviar de vida, ja que vaig aparcar la ciència i vaig decidir-me per la filologia. I no ha anat malament del tot, perquè després d'aquella primera novel·la en van venir moltes més".

Rodejat de bons mentors
"Em vaig trobar, de cop, al món literari. Aleshores va cridar molt l'atenció que un noi tan jove escrivís i se'n sortís. Algunes personalitats em van ensenyar moltes coses, com ara en Francesc Sales, professor meu a l'institut Menéndez i Pelayo, o en Josep Maria Huertas, que va escriure un article a El Periódico que va servir per alimentar el xup-xup que generava el meu cas. I vaig anar coneixent escriptors com en Joaquim Carbó, la Maria Mercè Marçal o la Mercè Company, que em van donar un cop de mà i molts bons consells".


Professional del vici d'escriure
"Per formació i estudis sóc medievalista, però no n'he exercit mai. Visc al cent per cent d'escriure. M'ha costat i, en el camí per aconseguir-ho, has de fer tots els papers de l'auca. He treballat en editorials, he estat crític en diferents diaris i publicacions, he fet molta traducció, sobretot del francès i de l'euskera, he fet assessoria per editorials, informes de lectura i, fins i tot, guions per a videojocs en línia, com el que va fer Cola Cao durant el Fòrum de les cultures".

Arremangar-se fins a les clavegueres, si cal
"Quan escric sóc molt obsessiu, sobretot pel que fa a la documentació. Sóc del parer que les coses no te les has d'inventar, sinó que han de tenir una lògica i, sobretot, han de funcionar en el relat encara que no siguin reals. No es tracta només de donar grans dades, em refereixo a explicar el funcionament de les coses i com són exactament els llocs on passa l'acció. Quan vaig escriure El mussol i la forca, que és una història d'intriga que passa al clavegueram de Barcelona, no vaig parar fins que vaig aconseguir baixar a les clavegueres amb una brigada. Va ser una experiència increïble".

El Projecte Ictivela
"Projecte Ictivela és una història peculiar, publicada originalment l'any 1992. Explica l'elaboració d'un projecte que consisteix en construir un submarí de vela i amb motors elèctrics en immersió. Tècnicament, això és impossible, però me les vaig empescar per trobar un sistema que ho fes versemblant. De fet, jo no escric res fins que no tinc un guió detallat de tot el que farà falta a la història, i m'agrada tenir molt clar de què estic parlant. El procés és sempre el mateix: primer, la idea. Se m'acudeix alguna cosa, un element, i després començo a documentar-me. Per veure què necessitava un submarí vaig anar al Club Nàutic i vaig entrevistar-me amb gent d'allà. A partir d'aquí creo la història i els personatges. Després faig un guió, que pot ser d'un sol full. Però aquest full és fonamental, tot i que també hi poden haver sorpreses. Llavors em poso a escriure, i vaig molt de pressa. En total, dos anys per preparar i dos mesos per escriure".

L'aventura de reescriure
"El procés de reescriptura ha estat molt divertit, sobretot per veure com tocava fa vint anys alguns temes, o per adonar-me que vaig posar alguns elements autobiogràfics molt curiosos. També m'he trobat que, de vegades, volia canviar coses de la narrativa i m'he hagut de frenar, ja que creia que només havia de reescriure allò que havia quedat superat pels avenços del moment. En l'original es feien totes les comunicacions per telegrama o fax, i he hagut de canviar els mètodes de comunicació, entre d'altres coses. També he adequat el relat a l'era informàtica i he posat dins el relat de la història un blog, una webcam i la interacció per mitjà del Facebook. El Projecte Ictivela , per a mi, ara és un llibre nou".

Del nou llibre publicat en queda un procés divertit i també minuciós, com ha confessat el mateix autor. També en queda el gust de treballar amb l'escriptor i amic Josep-Francesc Delgado, editor d'una editorial petita que ha fet recuperar a en Pau Joan el "tracte directe i immediat, que em remet a l'essència de l'ofici, i també a l'origen, quan totes les editorials eren petites". Una proximitat que en Pau Joan Hernàndez gaudeix, ja sigui en el contacte amb l'editor, ja sigui en el plaer de compartir lectures amb els joves dels instituts d'arreu del país, ja sigui en el compromís de ser un veí de Bigues i Riells, vinculat al poble i apassionat del seu ofici.

Un exemplar de la última novel·la de Pau Joan Hernàndez: 'Projecte Ictivela. Foto: VO.com

 

Participació