«En Joan Martí és l'Alatriste català»

Entrevista a Ramon Gasch, premi de novel·la històrica Néstor Luján amb 'Bon Cop de falç!'

| 05/01/2012 a les 00:01h
Arxivat a: Plomes orientals, ramon gash, joan martí, bon cop de falç, premi néstor luján
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/01/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En Ramon Gasch a la llibreria La Gralla de Granollers. Foto: Esteve Plantada

En Ramon Gasch (Santa Maria de Palautordera, 1950) no para de tenir idees, un dels béns més preuats que existeixen. A raig, cada dia, compulsivament. Idees, arguments, històries, personatges que podrien ser part d'alguna novel·la d'èxit, qui sap. "Desenvolupo diverses idees a la vegada. Un dels llibres que tinc i que no arribaré a publicar mai és les 101 idees per escriure un llibre", em diu amb un somriure, però molt seriosament. En Ramon no para. És empresari, enginyer, pintor i escriptor de nit. "Escric sempre d'onze a dues, i em llevo a les set". Sembla que tingui pressa, però és que té moltes coses a dir. Amb la seva tercera novel·la, Bon cop de falç!, escrita a quatre mans amb l'Andreu Gonzàlez, ha guanyat el premi de novel·la històrica Néstor Luján.

Una novel·la a quatre mans
"Ja tenia escrita la novel·la el 2007, però sense l'Andreu González no seria el que és ara. Ens vam conèixer un dia, en un dinar amb amics comuns, i vam estar parlant força estona. L'Andreu és un grandíssim poeta i també un lletraferit. Durant la conversa li vaig comentar que tenia una idea que creia que podia funcionar. Li vaig ensenyar, i tot va començar a rodar. Sempre diem que Bon cop de falç! era un vaixell que navegava pel mar literari català sense rumb ni timoner. Fins que un dia l'Andreu va descobrir aquest vaixell, hi va pujar, va canviar el motor i el va portar a bon port".

"Amb l'Andreu ens vam repartir les tasques per afrontar l'elaboració de la novel·la. Cadascú n'ha escrit parts i vam tenir molta cura en treballar que no es notés el canvi d'estil, que el lector no sabés qui havia fet què. Crec que ajuda el fet que entre l'Andreu i jo hi hagi molta compenetració i que els dos som molt respectuosos amb la feina de l'altre. Durant tot el procés no vam parar de parlar. Hi havia molta comunicació, però sobretot per mitjans virtuals. De fet, ens veiem més ara que quan escrivíem el llibre".

Un repte que es converteix en il·lusió
"Sóc un escriptor tardà. He escrit sempre, però no em vaig plantejar publicar fins que era gran. Per mi és una gran sorpresa tot el que està passant. Que el llibre funcioni tan bé, que una editorial de primer nivell s'hi interessi, guanyar el premi, que la novel·la estigués diverses setmanes al top ten de ficció en català. I ara tinc moltes ganes de dir coses, moltíssimes idees, però molt poc temps. Per això tinc pressa i m'ho agafo com un repte i un plaer. Escric cada dia i m'agradaria seguir publicant".

"Tot surt a través d'una idea. El meu mètode es basa en desenvolupar la força que em transmet aquesta primera idea. Com a enginyer tinc una part de metodologia, i com a creador m'agrada ser anàrquic. Quan escric em trobo al bell mig: ni metòdic ni improvisador. L'important, com deia Picasso, és que la inspiració t'agafi treballant".

Uns fets, uns escenaris i un personatge, en Joan Martí
"Sóc de Santa Maria de Palautordera. Una mica més amunt hi ha el castell de Fluvià, lloc on s'inicià la Guerra dels Segadors. Aquest és el primer escenari que tenim. Dos-cents quilòmetres més avall trobem Cambrils, un municipi que també conec bé i que esdevé el segon escenari. Allà van tenir lloc els fets de l'anomenat 'setge de Cambrils', un episodi molt sagnant, ple de cruesa, amb una disminució del seixanta per cent de la població. Va ser una matança. I, entre Cambrils i Fluvià, hi ha Martorell, el tercer escenari, vilipendiat pel Marqués de Vélez, el propi senyor de Martorell. El quart escenari el trobem a Barcelona, on hi va haver la batalla de Montjuic, una gran desconeguda de la història. Allà es va produir l'única gran victòria de l'exèrcit franco-català sobre els castellans, i en inferioritat numèrica. Un fet importantíssim, que curiosament trobem documentat a través d'historiadors castellans, com Francsico Manuel de Melo. Amb tot això ja tenia els escenaris i els fets, però em faltava un personatge".

"I el vam trobar. En Joan Martí, una persona normal, que no vol saber res de la guerra, però que acaba tocant-lo de ple. Un personatge que es rebel·la i actua com actua. Per això mateix crec que és un personatge molt ric. Tot li surt de dins, sense haver premeditat res, és molt conseqüent amb els seus sentiments. Amb l'Andreu sempre diem que en Joan Martí és l'Alatriste català".

Un període històric poc explotat
"Vaig trobar molt interessant escriure una cosa sobre aquests fets, perquè no existeix gaire material sobre l'època. És un període molt desconegut i que, sovint, la gent confon amb els fets del 1714. A més, bona part de la documentació que ens arriba és per via castellana. I, tot i així, explicaven autèntiques atrocitats, algunes de les quals no hem gosat reproduir. Aquest període històric trobo que pot interessar molt els lectors… i encara ens queden un munt de coses per explicar! De fet, si la novel·la té èxit, crec que en Joan Martí encara té molta corda. Podria ser una saga, però això dependrà dels lectors. A veure com va".

De moment, va prou bé. De moment, aquesta novel·la aporta felicitat a un escriptor tardà que té pressa. La primera novel·la, D'un temps sense esperança, encara el fa emocionar. Explicava la història real del seu avi, que va anar a buscar el seu pare al camp de concentració. La segona, Núvol negre, també és basada en fets reals, i tracta un tema molt complex, silenciat durant anys: l'efecte que el núvol radioactiu de Txernòbil va tenir sobre Catalunya. Tres novel·les diferents, però que surten de bones idees, de les ganes de dir-les, de la passió per no callar i de la il·lusió de no parar, d'insistir, de fer-se sentir.

'Bon cop de falç!' ha guanyat el premi de novel·la històrica Néstor Luján. Foto: Esteve Plantada

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mesa electoral | Martí Albesa
01/01/1970
Una desena de llistes sense representació parlamentària concorrerà a les eleccions al costat dels principals partits
La placa amb el nom de Raül Romeva que s'ha instal·lat a Caldes de Montbui | @jordisolef
01/01/1970
Fins que el conseller no sigui alliberat de la presó
Jordi Sànchez sortint de l'Audiència Nacional espanyola. | ACN
01/01/1970
L'òrgan competent justifica que estar empresonat a Madrid "facilita" la pràctica de les diligències de l'Audiència Nacional