«Viure de la imaginació pot ser molt angoixant»

Una hora de xat amb la cardedeuenca Alba Dalmau, que publica la seva primera novel·la

per Esteve Plantada , 29 de desembre de 2011 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de desembre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La jove Dalmau és de Cardedeu però actualment viu a Nova York. Foto: Alba Dalmau

Hem pactat un hora pel xat. Ens connectem. Jo, a Granollers. Ella, a New York, New York. No sóc de te, però me'n preparo un, i ella també. Poso música i m'aïllo d'aquesta remor que se sent. Sona la versió de Ticket to Ride que van fer els Carpenters. Quines coses. L'Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) veurà publicada aquest 2012 la seva primera novel·la, Vonlenska, guanyadora del Premi Recull de narrativa. Abans, però, les seves inquietuds ja l'havien portat a engegar amb l'Ares Molins el projecte del Col·lectiu Sincopat (http://sincopat.wordpress.com), amb qui van publicar un llibre d'autor, amb fotografies i narracions, anomenat On només hi havia un far (2010). Però ara ella m’espera a l’altra banda de l’Atlàntic, i s’acaba de llevar.


Enviat a les 17:45. New York, New York
"La idea de marxar sempre m'havia rondat, i Nova York sempre havia estat en algun racó del meu cap, per ser la ciutat de les ciutats i un centre artístic a nivell mundial. Tenia moltes ganes de canviar d’escenari, de veure propostes d'altra gent, de tenir temps per escriure sense pensar en res més. I m'he trobat una ciutat descarada, jove, que va a una velocitat vertiginosa. Però hi ha tantes coses a fer que, justament escriure, aquí, se'm fa molt difícil. Però ser-hi és fantàstic, una gran experiència. Aquesta estada a Nova York m'està canviant, i crec que tornaré a casa molt diferent".


Enviat a les 17:56. Una biblioteca, un cafè càlid, un lloc on fer esport, una feina
"Quan vaig arribar volia trobar rutines. El primer que vaig fer va ser buscar una biblioteca, un cafè càlid, un parc on anar a córrer i una feina. Tot això ho vaig tenir solucionat el tercer dia. La meva Biblioteca és la Brooklyn Library. Intento anar-hi cada dia, unes tres hores. El meu cafè és a Park Slope, just al costat de la casa on viu en Paul Auster. No, encara no me l'he trobat. Però hi fan un cafè d'avellana que m'encanta. Per tal de fer esport, fins fa pocs dies anava a córrer per Prospect Park, un parc que és enorme i tant o més bonic que el Central Park. De fet, és el parc de Brooklyn, que és on visc. Però ara, amb el fred, m'he apuntat a un gimnàs una mica peculiar, on hi ha tot de pells de vaca i miralls, amb un eslògan ben definidor: It's like a disco, but in a gym. Ah, i treballo en un restaurant català, el Mercat. Serveixo pa amb tomàquet a trenta dòlars".


Enviat a les 18:11. Una novel·la sobre la felicitat
"A la Biblioteca és on llegeixo i escric. Cada setmana faig un text sobre Nova York, una mena de polaroids de la ciutat, però escrites, amb la imatge que més m'ha impactat aquells dies. També planejo com serà la meva propera novel·la. Estic en procés de fer estructures, trames, sinopsis detallades i monòlegs interiors que em permeten conèixer més els personatges. La idea és molt simple, tractarà d'una actriu famosíssima francesa que decideix simular la seva pròpia mort per esdevenir mite. M'agradaria centrar-me en els anys que l'actriu passa a l'ombra. No m'interessa gens parlar dels anys de fama, sinó dels anys de soledat. Vull que sigui una reflexió sobre la felicitat des de la més pura infelicitat".

Enviat a les 18:25. Planificació i esforç
"De moment, vaig fent, a poc a poc. A l'hora d'escriure sóc absolutament metòdica, m'agrada saber exactament què diré, ja que així puc centrar-me només en com dir-ho. No m'agrada inventar en el mateix moment de posar-m'hi, tot i que, de vegades, se t'acudeixen coses que no es poden deixar escapar. La idea és, aquest any, planificar al mil·límetre la novel·la. I l'any que ve, posar-me a escriure".

Enviat a les 18:33. L'obsessió de l'escriptura
"Per a mi, escriure no té un sentit gaire filosòfic, més enllà de pensar que és un luxe poder fer una cosa tan personal i, a més, tenir la sort que a la gent li interessi, encara que sigui només una mica. Sempre penso que poder explicar la realitat als altres, però tamisada pels teus ulls, és una feina molt bonica. Des que vam publicar On només hi havia un far, però, he après que escriure a un nivell professionalitzat, amb la intenció de publicar, té una part molt avorrida. La correcció, una vegada i una altra d'un mateix text, pot ser una cosa molt obsessiva i malaltissa. Mai saps quan un text està enllestit, i et passaries tota la vida canviant-lo. És molt frustrant, com si el text mutés del dia a la nit, malgrat ser el mateix".

Enviat a les 18:49. Plans de futur
"Escriure és el que més m'agrada. Però viure de la imaginació pot ser molt angoixant. Tot just acabo de començar, però sí, m'encantaria escriure més llibres, encara que no em guanyés la vida així. Ara mateix estic molt il·lusionada amb el nou projecte artístic del Col·lectiu Sincopat, al qual s'hi ha afegit el talent del pianista granollerí Albert Marquès, que també viu a Nova York. El nou projecte va de cinema mut. L'Ares prepara els fotogrames; l'Albert, la banda sonora; i jo, els cartells, l'explicació de l'acció. La idea és presentar-ho en un format similar a una cinta de cinema. Però ja veurem cap on anem a parar".

Enviat a les 18:57.
Acabem la conversa i deixem de teclejar paraules. L'Alba parla amb passió de la novel·la que està escrivint, dels projectes, de la ciutat que l'acull i que l'està canviant. De casa, de no ser-hi, de ser lluny i de ser a prop. De la necessitat de canviar, d'il·lusionar-se i de sentir coses. Se'ns ha fet tard. Apago la música, tanco l'ordinador. Tots dos sabem que, en realitat, del què hem estat parlant no és de l'escriptura. Parlàvem de viure.

L'Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) veurà publicada aquest 2012 la seva primera novel·la. Foto: A. Dalmau

 

Participació