Emili Teixidor: «A Catalunya no tenim petroli, però sí bona literatura»

L'autor de "Pa Negre" explica que "hem de fer un esforç per consumir literatura de casa: és molt bona, i de vegades busquem a fora coses que tenim ben a prop"

per Esteve Plantada, 22 de desembre de 2011 a les 00:01 |
Emili Teixidor | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de desembre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un munt de gent espera que arribi l'Emili Teixidor. La sala de Can Pedrals de Granollers ja fa força estona que és plena de lectors que volen sentir-lo i parlar-hi. També hi ha curiosos que han vist Pa Negre, la pel·lícula, i volen conèixer l'autor de la història que la va inspirar. Ja des de l'any 2003, quan va veure la llum, Pa Negre, el llibre, sempre ha estat un fill espavilat, decidit, inquiet que va tenor una bona colla de reconeixements, homenatges i premis de seguida.

Però res a veure amb la popularitat que ha adquirit recentment, amb la magnífica adaptació que n'ha fet Agustí Villaronga. La pel·lícula ha estat tot un fenomen, una història que adapta, a banda de la novel·la que porta el seu nom, parts de Retrat d'un assassí d'ocells (1988) i Sic transit Gloria Swanson(1979), cosa que va fer enriquir, segons paraules del director, l'argument i algunes característiques dels personatges. Sigui així o no, el cert és que és una pel·lícula. El llibre és una altra cosa.


"La literatura és llenguatge, i el cinema és imatge, dues coses totalment diferents". Així de senzill. "Aquests dies no paren de preguntar-me si aniré a Hollywood. És clar que no hi aniré! Jo no sóc l'autor de la pel·lícula, ho són la Isona Passola i l'Agustí Villaronga. La pel·lícula és una obra diferent, i jo uso el llenguatge, no la imatge. A Hollywood no hi haig d'anar a fer res". I afegeix, mig sorneguer, amb una rialla afable: "sempre dic que jo on hauria d'anar és a Estocolm".

El llenguatge, la primera funció d'una novel·la

"Quan la gent parla d'un llibre, acostuma a preguntar de què tracta? I ja anem malament, perquè això és el de menys. Hauríem d'acostumar-nos a dir: com ho tracta? La manera de dir les coses és el que fa especial un llibre. La primera funció d'una novel·la és el llenguatge". Un llenguatge que esdevé molt ric a les seves obres, especialment aquells mots que provenen dels entorns rurals.

"La gent dels pobles em proporciona una riquesa excepcional. Si això passa és perquè el llenguatge era, llavors, el seu principal mitjà de comunicació. Mira, fa pocs dies, baixant per carretera pel Montseny em vaig fixar en el nom de les masies, i pensava com n’eren, de magnífics. Els vaig anar anotant perquè crec que no s’han de perdre. No pot desaparèixer la paraula".


La formació dels joves, la seducció i el mestratge

"Crec que la literatura, el plaer pel llenguatge, ha d'entrar sense voler en el món dels més joves i en la seva educació. Jo sempre proposo que els professors escriguin un vers a la pissarra, cada dia diferent. I que no diguin res, que el deixin escrit i prou. Segur que els alumnes s'hi fixen i el llegeixen gairebé sense voler". Coses petites que poden tenir un efecte gairebé decisiu en la formació dels homes del futur. L'Emili ha fet una tasca incessant en aquest camp. Més de 30 novel·les per a infantils i juvenils ho avalen.

"Escriure per a infants i joves és una gran gratificació, perquè et permet entrar en un món que tot just s'està obrint, i ajudes en l'aprenentatge d'aquella persona. A més, per a un escriptor hi ha el repte, preciós, d'escriure segons unes pautes i unes regles, amb uns objectius concrets. I encara em sorprèn quan algú es salta aquestes normes i no passa res de res. És el cas de la Maite Carranza, que ara ha escrit un llibre on parla dels abusos a infants, i sento admiració i una gran curiositat per saber com s'ho ha fet".
 

Emili Teixidor signant un llibre a Can Pedrals, a Granollers. Foto: Biblioteca de Can Pedrals


Ni petroli, ni mercuri, però sí bona literatura

L'Emili Teixidor també va passar per una època d'aprenentatge i descoberta. De ben jovenet, setmanalment, la Penya Verdaguer es reunia per parlar de llibres i intercanviar lectures. "Érem tot un grup de joves, uns sis o set, tutelats per un poeta del poble que ens ajudava a triar llibres. Recomano a tothom que agafi una persona de referència que l’aconselli sobre lectures i autors". En aquella Penya Verdaguer, a Roda de Ter, hi havia també un dels seus grans amics, Miquel Martí i Pol. "Era una persona fantàstica, molt humil i senzill, un amic que sabia escoltar. Una gran pèrdua".

"Catalunya no té petroli, ni mercuri, però té bona literatura. Aquest és el nostre gran tresor. Quan em pregunten que recomani llibres, sempre dic que cal llegir autors catalans. A més, fixeu-vos en l'enorme vitalitat de la indústria editorial catalana". Cada dia, només al nostre país, es publiquen gairebé cent llibres nous. "Hem de fer un esforç per consumir literatura de casa. És molt bona, i de vegades busquem a fora coses que tenim ben a prop".

Les tres piles de llibres que cal tenir

"Cada persona hauria de tenir tres piles de llibres: la dels llibres que ens fan llegir, la dels que volem llegir per distreure'ns i la dels que volem llegir per pensar i aprendre. Quan ets jove llegeixes textos sense dificultat aparent, amb la finalitat d'informar-te o de passar-t'ho bé. Potser és per això que ha tingut tant èxit Ocell de Foc, amb un milió d'exemplars venuts: perquè és un llibre entretingut, però amb elements històrics. Després, a la segona pila, vindrien els best-sellers, als quals tinc un gran respecte. Sóc del parer que si un llibre està ben escrit i és honest, és un bon llibre. Ara bé, si volem, també podem anar a una altra etapa més elevada, la nostra tercera pila de llibres, amb obres que tenen un text difícil de comprendre, però que es llegeixen per pensar, per aturar-se a cada paràgraf, per enriquir-se i aprendre".

"Crec que encara li queda una llarga vida al llibre de paper, en contra del què diuen. És molt dúctil, el pots agafar, doblegar, endur al llit. El llibre digital encara és massa rígid, tot i que no descarto res, qui sap quines sorpreses tindrem i com evolucionarà tot plegat. Però, sincerament, no crec que el llibre digital substitueixi el llibre de paper. És un invent massa perfecte. Potser la irrupció del format digital pot afectar les obres que es llegeixen pel fet d’entretenir-se i prou. Però aquelles obres i aquells lectors que busquin el plaer del llibre, del llenguatge, encara compraran llibres".

Llibres com els que l'Emili Teixidor ha anat escrivint, amb precisió, amb voluntat de servei, amb un esforç, primer, de reconstrucció, d’omplir un buit. I, després, amb la vocació d'explicar històries que entretinguin, però també emocionin. I ho ha aconseguit. Una bona pila de lectors i de lectores li van recordar aquest darrer divendres, a Can Pedrals. La propera parada, qui sap. Potser Estocolm.
 

Esteve Plantada va conduir la trobada amb Emili Teixidor a Can Pedrals. Foto: Biblioteca de Can Pedrals

 

Participació