El camp d'aviació de Rosanes continua recuperant espais

Han netejat basses, rehabilitat refugis i condicionat i senyalitzat trams de l'itinerari

per Redacció, 4 de novembre de 2011 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de novembre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels punts restaurats del camp d'aviació: el refugi de can Trias de Bes. Foto: Aj. la Garriga

La museïtzació del camp d'aviació de Rosanes, un projecte conjunt dels ajuntaments de la Garriga, l'Ametlla i les Franqueses, segueix endavant. Durant aquesta tardor s'ha engegat una segona fase del projecte que, gràcies a una subvenció atorgada l'any 2010 pel Memorial Democràtic de la Generalitat, ha permès millorar i recuperar diversos espais de l'aeròdrom. Entre les actuacions dutes a terme destaquen la neteja i dignificació de la bassa safareig de Rosanes, el condicionament d'un tram de l'itinerari en mal estat i també la senyalització d'elements d'interès paisatgístic i relacionats amb els usos tradicionals, com són la bassa del rec de Rosanes, la xarxa de regadius del Pla de Llerona o la sala de ball de can Bou.


En aquesta nova etapa de la museïtzació s’ha recuperat i condicionat l'accés al refugi de can Trias de Bes i també s’ha rehabilitat el refugi de can Sorgues, que s’habilitarà per a visites del públic. També s’han col·locat, als tres municipis que formen part del projecte, unes cartelleres amb informació sobre l’itinerari que es pot fer pel camp d’aviació. A més, s’han instal·lat dues banderoles al carril bici entre Llerona i la Garriga que serviran per senyalitzar el recorregut.

Un aeròdrom durant la Guerra Civil

A principis dels anys 30 del segle XX, un empresari argentí assentat a Barcelona i apassionat per l’aviació es va construir a Rosanes, entre la Garriga i l'Ametlla, un camp d'aviació particular. Tenia l’avió més veloç de la Catalunya del moment i es va construir un complex de luxe, amb un xalet racionalista que, l'any 1934, es va convertir en el model a imitar per la Generalitat per a la seva xarxa d'aeròdroms civils. Finalment, no es va poder construir cap d’aquests aeròdroms, i el de Rosanes és l’únic que ha perviscut fins avui.

L'any 1937, però, les necessitats de la guerra assetjaven la República, que es va fixar en l’espai que ocupava aquest camp per a fer-hi una ampliació i convertir-lo en aeròdrom de guerra. Entre 1937 i 1938 s'adequà el nou aeròdrom de Rosanes, incloent el terme de Llerona, a les Franqueses, que va tenir un paper molt important als fronts del Segre i de l'Ebre i, després, en la defensa aèria de Barcelona. A més, el camp va tenir una forta transcendència als municipis de l’entorn, que van aportar mà d'obra a la seva construcció i que van allotjar la major part del personal i dels serveis vinculats.

 

Participació