«L'oci no s'entén sense la cultura»

Núria Gómez resideix a Granollers, després de passar mitja vida a la Garriga. Foto: Víctor Escudero

Hi ha camins que transiten pels marges de la literatura més convencional i freguen, gairebé, la solitud, com bé podrien indicar l'Elogi de la vida solitària (Angle Editorial, 2010), de Petrarca, o La vida feliç (Angle Editorial, 2009), de Sèneca. La traductora al català d'aquests dos llibres, Núria Gómez Llauger (València, 1979), ha triat fer via per aquests marges poc visibles del món editorial. Curiosament, aquestes dues obres tenen en comú "motivacions i arguments, ja que els dos autors tenen una doble vessant vital, i els dos van ser molt cràpules de joves". Núria Gómez, que actualment resideix a Granollers després de passar mitja vida a la Garriga, viu amb passió i dedicació la seva condició de traductora. I els seus dos llibres, malgrat l'origen i època dels autors, no deixen de tocar temes d'absoluta vigència.

Al darrer, l'Elogi de la vida solitària, crida especialment l'atenció la contraposició que Petrarca estableix entre l'oci i el negoci. "És molt actual", sosté la Núria, "tota la teoria del decreixement vindria a ser això. Cada vegada som més conscients que el tipus de vida desaforat, de creixement il·limitat, d'acceleració vital en tots els sentits, es troba en crisi, i que cal fer un pas enrere". Pel que sembla, el sentit comú sempre ha estat en un cert desús generalitzat. "La moral estoica és, precisament, això: ajustar-te al que et dóna la natura i sentir que en tens prou". Els capricis de la història fan que aquests valors tornin a estar de moda. De vegades, l'actitud literària també comporta una implicació vital, "jo m'ho crec molt, tot això: defenso el text i el contingut". Heus ací, potser, la clau dels nous temps que han de venir.

El camí de la felicitat
La vida és plena d'eleccions, cal triar camins. Però, quin ens porta a la felicitat? Potser avui ja heu sentit aquesta pregunta a la ràdio, a la televisió o, millor encara, esteu fullejant algun llibre que intenta furgar en el mètode per aconseguir una vida més plena. És el pa de cada dia: la recerca de la felicitat, el mirar cap endins, allò de no obsessionar-se amb les fites i amb l'angoixa que provoca no arribar-hi. És el 'mantra' dels nostres dies: l'autoajuda.

"Hi ha una gran diferència entre la filosofia i l'autoajuda" i la Núria vol deixar-ho clar. "Els llibres d'autoajuda et donen titulars que la gent segueix de manera acrítica. La filosofia és diferent, parteix d'una reflexió que el lector ha de desenvolupar". És per això que arrufa el nas quan li diuen que aquests dos llibres podrien ser els pioners del gènere 'de l'autoajuda'. I no, "aquests llibres, malgrat aquesta etiqueta, són plenament filosòfics". De vegades, aquestes coses passen. El moment i l'interès s'apropia dels continguts a conveniència. A Sèneca, per exemple, "ja se'l van voler apropiar els cristians, cosa que va ser una gran error, perquè ell parla de déu, però no del déu cristià, sinó més aviat de déu com a natura".

Una sòlida carrera docent
La Núria és doctora en filologia clàssica per la UAB i professora universitària, amb una carrera docent que ha passat per diferents aules. Actualment és professora de la Universitat Abat Oliba i es troba en un moment d'impàs. "Ara mateix no em decanto ni per dir que sóc filòloga ni traductora. Sóc de base filològica, que és la part més científica i més sòlida de la meva formació, però cada vegada pren més importància la part literària de la traducció". També la seva carrera docent pateix mutacions a mesura que avança. "He estat uns quants anys dedicant-me a la docència del llatí a l'UAB, i ara em dedico més a la docència del català". A l'hora de decidir, però, la Núria ho té clar: "M'agradaria especialitzar-me professionalment en la traducció".

El procés de traducció és llarg i molt minuciós, i molt mal pagat. Ara es troba traduint Les Lleis de Ciceró, "cosa que em fa anar més a l'origen de tot plegat. Ciceró és la clau del pas de la filosofia grega a Roma. I, com Petrarca i Sèneca, Ciceró viu una segona etapa de la vida de més reclusió". Tornem-hi. Al final, la Núria es farà experta en cràpules irredempts que busquen consol en una etapa de maduresa. Afegeix que, si tot va bé, aquesta traducció sortirà al llarg del 2012, a la col·lecció Bernat Metge. Segons el previst, el mateix any també publicarà el text de la seva tesi sobre Ramon Llull.

Filosofia i literatura, estudi dels savis i actualització del pensament antic. Feina, n'hi ha, i molta, en el camí de fer menys banal el pensament de la gent que ha de canviar el món, els joves, i també dels més grans que senten una certa fascinació per la intranscendència. Al capdavall, no es pot viure sense literatura, "l'oci, el que seria la vida sense el negoci i sense la ciutat, no es pot entendre sense la cultura". Potser, tal com diu la dita, 'la solitud bressola el geni'. No ho sabem. Ara bé, sí sabem que val la pena llegir l' Elogi de la vida solitària i La vida feliç , i sabem que els ulls que ens han acostat aquests textos a l'actualitat són els d'una traductora amb la mirada oberta, fixada en un futur probablement millor i amb moltes més coses a dir encara.

La Núria ara està traduint Les Lleis de Ciceró. Foto: Víctor Escudero