Història del Motor

La Targa Florio ja és centenària

Repassem la història de la llegendària cursa siciliana amb motiu de la seva edició centenària

| 08/05/2016 a les 08:43h
Arxivat a: Histories del Motor, Targa Florio, Història
La Targa Florio, una competició de llegenda
La Targa Florio, una competició de llegenda | Targa Florio
La Targa Florio és una de les competicions més llegendàries del món de l’automobilisme. Aquesta competició fou creada l’any 1906 (ara fa 110 anys) pel prohom Vicenzo Florio, el jove hereu –només tenia vint-i-dos anys- de la família Florio, una de les més importants de Palerm, la capital de Sicília. Així doncs, la Targa Florio fou la primera cursa de resistència del món del motor, molts anys abans que es celebressin curses mítiques com les de Daytona, Le Mans o la Mille Miglia.

Des de la primera edició, la Targa Florio (el mot “Targa” es pot traduir per “escut” o “placa”, ja que el premi consisteix en una mena de placa més el premi en metàl·lic) va comptar amb la presència dels millors pilots i fabricants italians i europeus. Aquesta cursa de resistència consistia en fer diverses voltes (al voltant d’unes onze) a un circuit oformat per carreteres obertes a l’interior de l’illa de Sicília, no sempre en bon estat ni asfaltades. El circuit (que va patir diverses modificacions al llarg dels primers anys) feia uns setanta quilòmetres de llarg, i els pilots havien de completar més de cinc-cents quilòmetres sobre l’orografia volcànica de l’illa siciliana.
 

Alessandro Cagno durant la primera edició, que va guanyar Foto: Viquipèdia


La primera edició de la Targa Florio la va guanyar el torinès Alessandro Cagno, al volant d’un Itala. La segona edició la va guanyar Felice Nazzaro, que comptava amb el propi Vicenzo Florio com a mecànic-copilot, al volant d’un Fiat. Per cert, en aquella segona edició el tàndem Nazzaro-Florio va imposar-se sobre un altre pilot de Fiat, un jove Vicenzo Lancia (el mateix que anys després fundaria Lancia).

I és que els primers anys de competició, la Targa Florio era un campionat dominat per pilots i constructors italians. No seria fins després del parèntesi de la Primera Guerra Mundial (1914-18) que un cotxe francès (Peugeot, 1919) i un d’alemany (Mercedes, 1924) trenquessin el monopoli local.

El circuit era certament perillós, i les mesures de seguretat dels vehicles distaven molt de les actuals. Per tant no era estrany que cada edició hagués de lamentar diversos accidents que sovint eren fatals pels pilots i els seus mecànics. Però lluny d’espantar als participants, la perillositat de la carrera la feia cada cop més popular.

Anys 30: l’edat d’or

Els anys 30 van significar l’edat d’or de la Targa Florio. Després del domini dels Bugatti T35 entre 1925 i 1929 (amb cinc victòries seguides gràcies als llegendaris Constantini i el gal Albert Divo), la dècada dels 30 es convertí en un monòleg dels pilots i fabricants italians, esperonats pel règim feixista de Mussolini, que utilitzava la Targa Florio com element propagandístic per destacar la “superioritat” italiana.
 

Alfa Romeo 8c, guanyador cinc anys seguits (1030-35)

 
Durant els anys 1930 i 1935 Alfa Romeo va encadenar cinc victòries seguides gràcies al 8c, oferint grans espectacles amb el duel dels seus dos millors pilots, els llegendaris Achille Varzi i Tazio Nuvolari. Però a partir de 1936 i fins l’any 1940 Maserati va imposar la seva llei sobre l’asfalt i la pols de Sicília, gràcies als triomfs del llombard Luigi Villoresi.

Postguerra i segona edat d’or

Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial (1939-45) la Targa Florio va recuperar la seva activitat l’any 1948, però amb un perfil molt més baix que els anys anteriors al conflicte mundial.

No seria fins mitjans dels anys 50 que la Targa Florio recuperaria el seu nivell i prestigi internacional, gràcies a la presència de pilots i fabricants que elevarien el nivell competitiu. Així doncs, va caldre esperar fins 1955 per veure la primera victòria no italiana a la Targa Florio, fins aleshores dominada pels Ferrari 166, els Alfa Romeo 6c o el Lancia Aurelia. Però la irrupció del Mercedes 300 SLR conduït per Stirling Moss i la seva brillant victòria al 1955 van deixar bocabadats a públic i participants.
 

La Targa Florio al 1955 Foto: Viquipèdia


La competició es va tornar més emocionant encara amb l’entrada de Porsche a mitjans anys 50. Els 550, 718, 907, 910 i 904 van dominar amb mà de ferro les edicions dels anys 50 i 60, protagonitzant duels llegendaris amb els Ferrari 255 i Dino, o amb els Alfa Romeo 33, iniciant una rivalitat llegendària. De fet, Porsche va obtenir onze victòries a la Targa Florio, convertint-se en el fabricant que més vegades es va imposar a la carrera de resistència, per davant d’Alfa Romeo o Ferrari, amb deu i set victòries respectivament. Tant important fou la cursa siciliana per Porsche que fins i tot encara avui bateja als seus models “cabrio” o descapotables amb el mot Targa.

Menció a banda mereix Nino Vacarella. Vacarella era un mestre d’escola nascut i resident a Palerm, apassionat per les quatre rodes i la velocitat. Tot i no ser un pilot professional, Vacarella va deixar tothom bocabadat quan va guanyar les edicions de 1965 amb un Ferrari 275 i les de 1971 i 1975 amb un Alfa Romeo 33/3 imposant-se a pilots consagrats, davant l’èxtasi de l’afició local, que idolatrava el seu mestre d’escola.
 

El 911 Carrera RSR de Herbert Müller, guanyador al 1973 Foto: Viquipèdia


Anys finals i reconversió en ral·li

A partir de 1977 la Targa Florio va desaparèixer com tal i va reconvertir-se en un ral·li per etapes, i no a circuit obert. El desafiament tècnic i tecnològic de les primers edicions havia desaparegut i els pilots ja no es sentien atrets per l’esperit aventurer dels primers “raids” sicilians.

Des d’aleshores el ral·li Targa Florio s’ha disputat de forma anual a les carreteres que envolten Palerm (no hi ha trams de sorra i terra) i ha esdevingut puntuable pel campionat italià i l’europeu de ral·li, esdevenint una competició de caràcter local. Durant tots aquests anys ell ral·li ha estat dominat per pilots i cotxes italians, com els Lancia Stratos, 031 i Delta Integrale.

Però des de fa algunes edicions es celebra una cursa de cotxes històrics paral·lela a la competició de ral·li, que ha esdevingut encara més seguida que la cursa principal. No es estrany veure joies sobre l’asfalt sicilià, i fins i tot famosos i prohoms han pres part a la Targa Florio al volant de les seves joies. Per exemple, Lapo Elkann és un dels habituals de la Targa Florio històrica, entre altres membres de la societat italiana i europea.
 

Aspecte de la sortida del ral·li històric Foto: Targa Florio


Enguany la Targa Florio ha arribat a la seva edició número 100 (alhora que celebra el 110é aniversari). Això la consolida com la prova de resistència més antiga (i una de les més prestigioses) del món.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El nou Seat Mii GNC
El nou Seat Mii GNC | Marc Calvo
Marc Calvo
Seat Mii un urbanita ECOnòmic i ECOlògic |
El Golf  MkII va marcar noves referències tècniques en el segment dels vehicles compactes
El Golf MkII va marcar noves referències tècniques en el segment dels vehicles compactes | Volkswagen
Falten 7 dies per a l'estrena mundial de la vuitena generació del Golf
El Volvo XC-40 Recharge reafirma l'aposta elèctica de Volvo
El Volvo XC-40 Recharge reafirma l'aposta elèctica de Volvo | Volvo Cars
El nou Seat Mii GNC
El nou Seat Mii GNC | Marc Calvo
Marc Calvo
Seat Mii un urbanita ECOnòmic i ECOlògic |
Frontal del Volkswagen Polo, cada cop més semblant al Golf
Frontal del Volkswagen Polo, cada cop més semblant al Golf | Ferran Rosàs
Ferran Rosàs
Els petits compactes amb motor dièsel havien estat molt populars, però ara es veuen abocats a la desaparició. La marca alemanya ens proporciona l'oportunitat de comprovar si encara són viables al 2019
El Seat Tarraco avança el futur de la marca de Martorell
El Seat Tarraco avança el futur de la marca de Martorell | F.Boada
Ferran Boada
Més i millor, la nau capitana de Seat creix en totes les seves dimensions, no només pel que fa les mides