Història del motor

El català que va derrotar Ferrari

La història de Vilfred Ricart, un dels herois més desconeguts del motor català

| 28/04/2016 a les 16:13h
Arxivat a: Histories del Motor, Pegaso, Història, Alfa Romeo, Ferrari, Ricart
Pegaso Z-102, l'obra mestra de Vilfred Ricart
Pegaso Z-102, l'obra mestra de Vilfred Ricart | Viquipèdia
Vilfred Ricart (en castellà Wilfredo Pelayo Francisco de Borja Ricart Medina) va néixer a Barcelona l’any 1897. El seu pare, Josep Ricart i Giral, era el director de l’Escola Nàutica de la ciutat, però el jove Vilfred no va sentir-se mai atret pel mar. Bon estudiant, es va llicenciar en enginyeria industrial als vint anys, i va començar a treballar al sector de l’automoció durant tota la dècada de 1920, amb especial dedicació als projectes de col·laboració amb Hispano-Suiza, per als que va dissenyar carburadors, motors o solucions mecàniques innovadores.
 

Vilfred Ricart, el gran enginyer català


A la dècada dels anys 30 Barcelona s’havia quedat petita per un home de l’ambició i el talent de Ricart. Va marxar a Itàlia, on va començar a treballar amb Alfa Romeo. De fet, l’esclat de la Guerra Civil espanyola l’enxampa treballant a Milà, cosa que no impediria que Ricart fins i tot exercís vols com pilot d’avió dels bombarders Savoia-Marchetti SM79 en expedicions de bombardeig contra el govern republicà.
 

Ricart i Juan de Borbón a una exposició de motors aeronàutics a París


Les seves simpaties amb alguns alts jerarques del feixisme italià van servir-li per fer-se un lloc al capdavant d’Alfa Romeo, de la mà del director de la marca Ugo Gobbato, l’home de confiança de Benito Mussolini per dirigir el “dream team” més important de l’automobilisme de tots els temps. A Alfa Romeo en Vilfred Ricart va compartir feina, dissenys i projectes amb llegendes de la talla de Giuseppe Busso, Orazzio Satta, Vittorio Jano o Enzo Ferrari.

L’inici de la confrontació amb Ferrari

La majoria dels enginyers i mecànics d’Alfa Romeo detestaven en Ugo Gobbato, Mussolini i el feixisme, uns pocs per motivacions polítiques, i molts altres per la discutida direcció i orientació que feia el règim de la marca llombarda. Una de les figures més hostils a la direcció de Gobbato era Enzo Ferrari, el responsable d’Alfa Corse, la divisió esportiva d’Alfa Romeo. L'animadversió de Ferrari vers Gobbato era conseqüència de que el primer considerava a Gobbato poc més que un funcionari sense gaire criteri pel món del motor.

Gobbato va decidir nomenar a Ricart, a qui considerava de plena confiança, director de projectes especials, un departament que envia les competències i l’espai d’Enzo Ferrari. Tant és així que Ferrari i Ricart mai van treballar plegats, si no en paral·lel i mantenint una gran rivalitat.
 

Ricart al volant del 162, el seu primer monoplaça a Alfa Romeo


L’equip de mecànics i enginyers dirigit per Ferrari va començar a treballar en un monoplaça de vuit cilindres en línia, 1’5 litres de cilindrada alimentat per turbocompressor i motor en posició davantera. Aquell monoplaça rebria el nom d’Alfa Romeo 158 i fou el darrer monoplaça dissenyat per Ferrari dins la divisió Alfa Corse.

Per la seva banda, Ricart va apostar per un disseny revolucionari. Ricart va dissenyar un monoplaça amb motor V16 de tres litres de cilindrada ubicat darrere del pilot. Aquell model, batejat Alfa Romeo 162 mai va competir oficialment. Ricart encara dissenyaria una evolució del 158, el monoplaça de Ferrari. Aquesta evolució, que rebria el nom de 512, canviava el motor davanter de vuit cilindres en línia per un bòxer de dotze cilindres ubicats darrere del vehicle. El problema del revolucionari 512 era la dificultat de pilotar-lo degut a la seva potència i escassa estabilitat. Amb tot, al setembre de 1940 el 512 de Ricart fou dos segons més ràpid que el 158 de Ferrari sobre l’asfalt de Monza.
 

Dibuix de l'Alfa Romeo 512, el prototip revolucionari de Ricart


L’adéu d’Itàlia i la creació de Pegaso

Tots aquests projectes esportius van quedar suspesos després de l’entrada d’Itàlia a la Segona Guerra Mundial. Ricart va haver de centrar-se en els models aeronàutics. Itàlia perdria aquella guerra i el feixisme fou aixafat. Ugo Gobbato, el gran valedor de Ricart a Alfa Romeo fou afusellat pels partisans antifeixistes, i Ricart va decidir tornar a l’estat espanyol acompanyat d’una dotzena de mecànics i enginyers italians de la seva confiança. A aquelles alçades, Enzo Ferrari jahavia marxat d’Alfa Romeo, que va quedar orfe dels seus millors enginyers.

Un cop retornat a Espanya, Ricart va utilitzar els recursos i coneixements apresos a Alfa Romeo per fundar Pegaso, una marca d’automòbils de luxe controlada per ENASA (empresa franquista) sorgida de les cendres de la vella Hispano-Suiza. Era l’any 1946 i Ricart per fi es trobava al capdavant d’una empresa on explotar el seu talent amb el recolzament polític i econòmic de la dictadura franquista.

No debades Ricart va escollir un Pegaso (un cavall alat mitològic) en referència al “Cavallino Rampante” de Ferrari, afirmant que “qui vol un cavall enfurismat podent escollir-ne un que vola?”.

El gran model de Pegaso, i l’obra mestra de Ricart fou el Z-102, un model impulsat per un motor V8 que en les seves versions finals cubicaria 3’2 litres de cilindrada i arribaria als 280 cavalls. El Z-102 podia competir amb qualsevol vehicle Jaguar, Ferrari, Mercedes o Aston Martin del seu temps. En total va fabricar 84 unitats (de les que es conserven unes 30).
 

Pegaso Z-102, l'obra mestra de Ricart Foto: Viquipèdia


Però la realitat social i econòmica de l’estat espanyol dels primers anys de franquisme van impossibilitar l’èxit d’un model deficitari, que tenia un objectiu més propagandístic que no pas comercial. Cansat dels problemes de Pegaso i de no poder competir amb el seu rival Enzo Ferrari, Ricart va marxar l’any 1958 a Paris per treballar pel gegant de l’aeronàutica Lockheed. Enzo Ferrari, per la seva banda, va mantenir una carrera d’èxit comercial i esportiu al capdavant de la Scuderia Ferrari.
 

COMENTARIS

conclusió
Anònim, 28/04/2016 a les 20:58
+5
-1
Si vols triunfar a la vida has de marxar d'espanya ( i de cat)
Si et quedes has de ser un corrupte amb contactes....
data de naixement?
Anònim, 28/04/2016 a les 22:12
+3
-0
Suposo que 1987 és un error i deuria ser 1897
Ricart i Pegaso
Anònim, 29/04/2016 a les 01:49
+12
-0

Les proves de carretera dels prototipo Pegaso venien a fer-les a Osona, entre Tona i Vic.

El meu pare i el meu oncle van col.laborar amb Ricart, quan venía a Osona a provar els Pegaso
En resum
Anònim, 29/04/2016 a les 11:53
+2
-3
Un bon enginyer que mai sabrem si era bo perquè era un geni o perquè va saber treballar tota la vida sota la capa protectora de les dictadures feixistes.

Doncs millor que el tornem a endreçar a l'armari dels oblidats.
Ricart i el feixisme
F.Vital, 29/04/2016 a les 15:11
+8
-0
Benvolgut anònim,

A mi no m'agrada gens ni comparteixo (més aviat estic a les antípodes ideològiques) del Ricart. Això no treu que fos un bon enginyer, amb idees molt vàlides per l'automoció i l'aviació del seu temps. Un gran enginyer, no en tinguem cap dubte. Ningú és dels primers de la promoció ni derrota un monoplaça d'Enzo Ferrari sense tenir talent.

Altrament, els Dalí, Vilallonga o Josep Pla, els hem de deixar a l'armari dels oblidats? I pel que fa al motor català, hem de renunciar als Bultó? Jo no ho tinc tant clar. El que sí crec és que al text queda molt reflectit el pensament i ideologia de Ricart.

Salutacions!
Amb aixo ja en tic prou.
Cartanya, 30/04/2016 a les 10:12
+2
-0
Diu la noticia que aquets Ricart va pilotar fins i tot exercís vols com pilot d’avió dels bombarders Savoia-Marchetti SM79 en expedicions de bombardeig contra el govern republicà. Aquets es un exempla de català? home no fotem que Barcelona va patir ne mols de atacs de aquest bombarders. i per acabar, en Ferrari amb una sabata i una espardenya, avui Ferrari es el que es, i ell que va marxa amb la elit del mecànics de la època, solament va ser un enginyer amb les mans tacades de sang.
Aclariments
Manel II, 19/09/2019 a les 14:35
+0
-0
Gràcies per divulgar breument la figura i obra d'en W.P. Ricart. Permeteu només dos aclariments:
-El nostre home era molt afeccionat a la nàutica !, de fet al 1922 va dissenyar construir un hidroplà propulsat per la versió nàutica dels seu avançat motor de competició de 1.5 L que equipà els dos "RyP" de la ll Penya Rhin; 33 anys més tard, també va dissenyar un hidroplà de competició amb un motor del Pegaso Z-102.
- La foto amb amb en J. de Borbó ens mostra el motor prototip del motor destinat al futur model Z-104, a l'stand Pegaso del saló de l'automòbil de París (octubre 1955).



FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El nou Seat Mii GNC
El nou Seat Mii GNC | Marc Calvo
Marc Calvo
Seat Mii un urbanita ECOnòmic i ECOlògic |
Festival de la Velocitat Legado María de Villota 2019
Festival de la Velocitat Legado María de Villota 2019 | Josep Mª Marcet Llosa
Els pilots de casa protagonistes en un gran cap de setmana farcit de curses
Mahindra Goa Pik-Up Plus
Mahindra Goa Pik-Up Plus | Ferran Rosàs
Ferran Rosàs
La marca d'origen indi ens presenta la seva proposta per créixer i donar-se a conèixer a Europa. Després d'iniciar el seu recorregut europeu a Itàlia, ara ens toca a nosaltres descobrir els nous Mahindra
El nou Seat Mii GNC
El nou Seat Mii GNC | Marc Calvo
Marc Calvo
Seat Mii un urbanita ECOnòmic i ECOlògic |
Frontal del Volkswagen Polo, cada cop més semblant al Golf
Frontal del Volkswagen Polo, cada cop més semblant al Golf | Ferran Rosàs
Ferran Rosàs
Els petits compactes amb motor dièsel havien estat molt populars, però ara es veuen abocats a la desaparició. La marca alemanya ens proporciona l'oportunitat de comprovar si encara són viables al 2019
El Seat Tarraco avança el futur de la marca de Martorell
El Seat Tarraco avança el futur de la marca de Martorell | F.Boada
Ferran Boada
Més i millor, la nau capitana de Seat creix en totes les seves dimensions, no només pel que fa les mides