Als anys vuitanta la marca alemanya va posar a la venda el Mercedes 190, un automòbil que es venia en un segment fins llavors no conegut per la companyia de Stuttgart. Es tractava d'un cotxe més petit que les conegudes berlines de Mercedes,. Els més puristes de la marca el varen batejar llavors amb un despectiu "BabyBenz".

Així i tot el 190 va gaudir d'una gran popularitat a Europa, la producció en sèrie va finalitzar el 13 d'abril de 1993, havent-se fabricat 1.874.668 unitats, donant lloc a la producció i posterior comercialització del nou Mercedes-Benz Classe C.

Així que amb més de 40 anys d'història a la seva esquena, en aquesta ja sisena generació s'ha renovat la seva estètica i vol semblar-se més que mai a la classe S, l'autèntic referent dels sedans.
 
Les seves dimensions creixen respecte al model precedent. Mesura 4.75 metres de longitud, 65 mm més que abans, dels que 25 corresponen a l'augment de batalla. És també una mica més ample que abans, en concret 10 mm i arriba així fins als 1,82 metres d'amplada. En el frontal destaca la graella, que estrena un tramat de petites estrelles, propi del paquet AMG-Line que equipa la nostra unitat, amb el logo ben gran en el centre.



En el lateral s'aprecia bastant l'augment de dimensions i aquesta menor altura, amb el que la clàssica silueta es veu encara més esportiva i aerodinàmica. La saga ens recorda bastant a la de la classe E, amb òptiques més fines i allargades, dividides entre carrosseria i tapa del maleter. La pena és que el color blanc de la nostra unitat no permet veure tots els matisos que suma el paquet AMG Line. Tot i això, el resultat és més que convincent.
 


En obrir la porta per accedir a l'interior patim un petit xoc. No hem d'oblidar que els cotxes que pertanyen a la flota de premsa de les marques són aparadors i només sota aquesta premissa podem entendre l'elecció d'aquest acabat en cuir vermell i negre per al C200. No és la que més li escau, ni de lluny, entre les desenes d'acabats possibles.

Més enllà d'aquest cuir vermell, el que destaca immediatament a la cabina del nostre Mercedes és la càrrega tecnològica disponible. Altra volta hi trobem uns aires a Classe S, amb un quadre d'instruments digital amb pantalla de 12,3 polzades i una altra d'11,9 per al sistema d' infoentretenimient, en posició vertical. Però la semblança amb la Clase S no és només estética tot el sistema es governa el sistema MBUX 7.0. Si, el mateix de la Classe S.
 
Al principi et sents una mica aclaparat per a la gran quantitat de funcions disponibles y paràmetres personalitzables al que et dóna accés aquest sistema. Costa una acostumar-s'hi això no obstant provocat més per la quantitat de funcions que no pas per una mala usabilitat. Ja sabeu que no en sóc de substituir comandaments físics per a integrar-los en una pantalla tanmateix, com a mínim en aquest cas, les funcions bàsiques com la climatització està sempre a la vista.

L'equipament de confort i d'assistència a la conducció del Mercedes-Benz Classe C és igualment avançat i no falta pràcticament res important si es recorre a la llista d'opcions. Hi ha elements molt cridaners, com les càmeres de visió de 360 graus que permeten canviar la perspectiva a voluntat , encara que la seva utilitat real no és tanta com un pot esperar abans de conèixer el sistema.
    El volum del maleter del Classe C Berlina és de 455 litres, és un espai ben rematat i el respatller dels seients posteriors està dividit en tres parts, en proporció 40:20.40 si en alguna ocasió es requereix portar un objecte llarg que no sigui molt voluminós ja que la tapa del maleter no permet molta altura.

El Classe C sempre ha estat un dels sedans de referència per qualitat de rodadura. El seu rodar es molt confortable i suau, quelcom d'agrair en un sedan enfocat als viatges per carretera. Sorprenen els canvis de suport i la subtilesa amb la qual es mou.

És extremadament fàcil de conduir i sempre transmet una sensació de seguretat més que notable. La direcció agrairíem que fos una mica menys filtrada, segurament ens donaria més confiança quan animem el ritme per carreteres secundàries. És molt còmode i ho fa tot bé, però és un cotxe més aviat neutre en sensacions. Innovacions poc habituals en el segment com l'eix posterior direccional ens permeten moure'ns amb molta solvència per la ciutat.

La direcció se sent còmoda en espais més reduïts i és còmoda per a maniobrar. Remata aquest aspecte un diàmetre de gir entre parets d'11,07 metres.

I si fins ara tot anava més o menys bé i estàvem encantats de portar un Mini Classe S. arriba el moment de parlar del motor d'aquest C200. Si hi ha quelcom en què crec que no combregaré mai és amb el maleït "Downsizing" i Mercedes en aquest C 200, l'ha portat a l'extrem.
 
Muntar un motor 1.5 turbo per molts 204 CV que entregui i molta Micro Hibridació de la que llueixi, no em sembla quelcom acceptable en un cotxe de gairebé 46.000 euros de preu de sortida, més de 61.000 si el voleu deixar com la nostra unitat de prova, i que vol competir en el segment de les berlines prèmium. Potser, tot plegat, és una qüestió visceral meva i no pas pràctica.

Això si, Mercedes-Benz està apostant fortament per l'electrificació, i per aquest motiu aquest C200, com tots els altres motors disponibles en la Classe C disposen de tecnologia de Micro-Hibridació i gaudeixen dels avantatges de l'etiqueta ECO i ara mateix, i d'aquí endavant més, això és un plus.