Costa de creure, però els enginyers de Matighoffen li han donat un parell de voltes de rosca més a la seva Brutal SuperDuke 1290R . Xassís, electrònica, motor, suspensions, frens ... Tot revisat per convertir-la en la màquina definitiva, l'esportiva més radical, amb la que rostir l'asfalt de les carreteres ... O el dels circuits.
Per descomptat la marca austríaca no s'ha guardat res a la prestatgeria per evolucionar aquesta Hyper-Naked fins a convertir-la en un autèntic míssil capaç de fondre't tot el que et posin per davant. Sempre que tinguis mans i, això que cal tenir, per esprémer a fons. Ja us avancem que a la carretera és absolutament impossible dur-la al límit i potser ni tan sols a la meitat de les seves capacitats. Penseu que estem parlant d'una moto de 177 Cavalls per 190 quilos, una autèntica barbaritat!

Miris per on la miris, la SuperDuke 1290R és un màquina imponent Foto: F.Boada
El responsable de posar en la roda 177 Cavalls i 140 Newtons metre de parell màxim és el conegut motor LC8 V-Twin a 75 graus de 1.301 centímetres cúbics. Una mena de central nuclear plena de potència en tot el rang de funcionament, no estossega, no defalleix, mai. Empeny sempre com un dimoni.
Si una cosa funciona, no ho toquis, deien els enginyers de KTM amb el LC8. Però no han pogut resistir-se a introduir-hi petites millores. Com les vàlvules d'admissió de titani, un nou cigonyal, redisseny de la bomba d'aigua, preses d'admissió i també la reducció de les toleràncies dels cilindres amb els pistons i els anells. Amb això, a part d'aconseguir un funcionament encara més rodó han aconseguit reduir un quilo de pes respecte a la versió anterior d'aquest propulsor.
Un altre quilo s'ha rebaixat del nou sistema d'escapament, Uns conductes d'escapament de fins a 60 mm de diàmetre en els col·lectors optimitzen el flux dels gasos, mentre que 2 convertidors catalítics s'encarreguen de controlar les emissions, sense comprometre ni el so, brama como una autèntica bèstia ni la potència del bicilíndric en V.

El motor LC8 es una autèntica central nuclear Foto: F.Boada
El canvi, amb QuickShifter opcional és rapidíssim i de funcionament súper eficaç, de fet també s'ha dotat al model 2020 de la SuperDuke R de nous discos d'embragatge per obtenir un millor tacte. Òbviament davant de tal potencial va equipada amb un sistema anti-rebot i la maneta és d'actuació hidràulica.
Potser el canvi més evident i més a la vista d'aquesta nova SuperDuke 1290 és el seu nou xassís multitubular que utilitza ara tubs de diàmetre més ample amb parets més primes. Aquest nou xassís utilitza el motor com a element portant per augmentar la rigidesa torsional, de fet asseguren que és fins a 3 vegades més rígid que el seu predecessor, alhora que dos quilos més lleuger. L'estructura del sub xassís està ara construïda en materials composite.
Al bastidor també va unit un nou basculant monobraç, més rígid i que va unit a l'amortidor del darrere mitjançant bieletes ara. El nou xassís i basculant doten a la brutal KTM d'un comportament més noble i predictible que abans, amb un guany d'aplom notable et dóna moltíssima seguretat en els revolts ràpids.
Pel que fa al xassís, KTM hi ha anat amb tot .Tots els components són el millor que puguis trobar al mercat.

Un bastidor derivat de la competició i els millors components del mercat Foto: F.Boada
La forquilla davantera White Power APEX amb barres de 48 mil·límetres i 125 mil·límetres de recorregut és completament regulable en compressió i extensió. Si davant les exigències de l'offroad les White Power brillen per la seva efectivitat ... Que us diré sobre l'asfalt.
L'amortidor del darrere també és un WP APEX, de nou desenvolupament, amb 140 mil·límetres de recorregut que compta amb dipòsits separats de gas i d'oli. El que permet ser més lleuger i compacte que el seu predecessor. Com no, també és totalment ajustable, amb regulació individual d'alta i baixa velocitat i un comandament de precàrrega de moll manual. "Sense necessitat d'eines", mitjançant aquest pom lateral.
Per descomptat amb el seu impecable treball aquestes suspensions et transmeten amb nitidesa tot el que passa sota les rodes de la bèstia. Una informació indispensable per decidir-te a anar a l'atac amb la 1290.
I si vas a l'atac, caldrà frenar, ni que sigui una mica, dic jo, per allò de què cada vegada que frenes malbarates gasolina. Per frenar aquest míssil se l'ha equipat amb dos discos flotants de 320 mil·límetres amb pinces monobloc de 4 pistons. Darrere una pinça flotant de doble pistó mossega un disc de 240 mil·límetres.

La frenada està garantida, és d'una potencia estraordinària Foto: F.Boada
Però fins i tot amb l'eficàcia de la seva part cicle i la potència dels seus frens la KTM SuperDuke 1290 R es deixa domar per pilots terrenals gràcies als seus sistemes d'assistència al pilotatge. A la 1290 SUPER DUKE R, totes les característiques electròniques han estat actualitzades per tal oferir un tacte de pilotatge més natural i, en última instància, un major control.
Així comptem amb tres modes de conducció de sèrie i dues opcionals. De Sèrie comptem amb el Rain, l'Street i l'Sport. Com és habitual aquests diferents modes de conducció influeixen sobre la resposta del motor, del control de tracció, de l'ABS i en aquest cas també sobre l'Anti-Willy. Com anècdota us diré que en recollir-la a les instal·lacions de KTM per a la prova em van dir. Si de cas mentre t'acostumes a ella teva porta-la en mode Rain.
Opcionalment, aquesta unitat els té muntats, pots disposar de les maneres Track i Performance. La manera "Track" permet personalitzar els nivells de lliscament de les rodes i la resposta de l'accelerador per adaptar-se als teus propis gustos o condicions de la pista.
El control de tracció es pot ajustar en 9 nivells de lliscament mentre el MSC està completament desactivat. La manera antiwheelie també es pot desactivar per complet
El mode "Performance" parteix de la base del mode "Track" però adaptant-lo a la carretera. Pots ajustar la resposta de l'accelerador, el lliscament de les rodes i les funcions anti-wheelie, però conserva les funcions típiques d'ús en carretera, com el Control de Creuer.
La KTM 1290 SUPER DUKE R ha estat dissenyada per a una conducció d'altes prestacions, així que no esperis que sigui especialment amable amb el teu cul, esquena o avantbraços. Amb el Nou xassís la moto és ara més plana i vas més tirat cap endavant. Tot i que la veritat és que em temia el pitjor i és bastant suportable. El dipòsit, de 16 litres de capacitat, també ha estat redissenyat, i proporciona un millor suport quan et replegues sobre ell, també el manillar i els estreps regulables proporcionen un major confort en carretera i un major control en circuit.
El passatger té reservat el seu espai particular, i tot i ser una moto tan radical, veiem factible que puguis realitzar algun petit recorregut a duo sense perdre l'amistat amb l'acompanyant. La Dotze Noranta R és alta per ser una naked, el seu seient està a 835 mil·límetres de terra, però amb aquest monstre de motor sota el seient no hi havia manera d'apropar-ho més a terra, imagino.

Totes les opcions de configuració a l'abast de la mà per o deixar anar el manillar Foto: KTM
La 1290 Super Duke R estrena, per a aquest 2020, una nova instrumentació. Amb una pantalla TFT de 5 polzades d'angle ajustable.S'ha simplificat l'estructura de menús, ara més senzilla, cosa que sempre s'agraeix. A més a la pinya de la dreta s'ha col·locat, un molt pràctic, selector que permet dues possibles configuracions personalitzables com dreceres per a les nostres opcions preferides com per exemple, l'accés a les maneres de conducció i els punys calefactables.
En una moto de l'any 2020 tampoc podia faltar la connectivitat. Gràcies a sistema KTM my Ride pots controlar la teva telèfon intel·ligent sense perdre el control de manillar. Mitjançant una app per al mòbil. KTM MY RIDE se sincronitza amb el teu smartphone, et permet navegar pas a pas, accedir a la teva biblioteca de música, i et permet fer i rebre trucades sobre la marxa.
Sortim a la carretera, en un tram molt ràpid i ben conegut per mi. La pujada a Sant Mateu de Bages. Al primer cop de gas, en mode street, la SuperDuke 1290 R et deixa clar d’entrada que no està per bromes, que és una màquina de curses matriculada i que les coses a partir d’ara passaran molt ràpid. Es nota molt el nou disseny del bastidor que ara és més elevada i avançada, de manera que es carrega més pes sobre el manillar i, per tant, sobre el tren davanter. Això et permet guiar-la entre els revolts amb una bona sensació de seguretat.

La SuperDuke 1290R fa desaprèixer les rectes de la carretera Foto: F.Boada
Això, al costat de la magnífica forquilla, WP Apex, repercuteix en que la roda davantera trepitja amb fermesa l’asfalt aportant molta sensació de control. Aixó, clar, sempre que no t’animis donant gas i l roda comenci puntar cap al cel a la sortid de cada revolt, què bèstia que és. L'amortidor del darrere, sembla una mica tou, però té un magnífic fre hidràulic en extensió que fa que mai es descompongui, ni passant sobre asfalt trencat a alta velocitat: copia perfectament l’asfalt sense rebotar. L'agilitat ha millorat, però també l'estabilitat, una barreja difícil d'aconseguir, però que en aquest cas s'ha aconseguit. La nova SuperDuke és clarament més fàcil de moure, de fet sembla na moto més petita del que és.
El motor empeny una barbaritat en qualsevol marxa i a la que t’atraveixes amb el mode Sport, es desencaden ala tempesta perfecte, mare de déu senyor, l'electrònica fa hores extres, tant per limitar l'aixecament de roda davantera (fins a 4a vol elevar-se en accelerar) com per evitar que la roda del darrera intenti avançar a la del davant en sortir accelerant dels angles. No és que el motor vagi sempre ple de potencia, és que és desbordant, sembla que et vulgui descavalcar a cada cop de gas. Realment cal un nivell de pilotatge expert per intentar expremer a la bèstia de KTM i sobretot, molt de seny. En carretera oberta sobra moto pels cuatre costats, es nota la seva herencia de competició en cada component, i no hi ha cap altra lloc on intentar busacr-li els límits que no sigui un circuit.

Una mirada desafiant per una moto realment agressiva Foto: F.Boada
En definitiva que el que era bo ara és millor. KTM reina del offroad, cada vegada l'hi posa més difícil als seus competidors sobre l'asfalt. I és que molt poques motos veiem capaços de seguir el ritme a aquesta bèstia que ha doblat la seva aposta al salvatge. La SuperDuke 1290R és el vaixell insígnia de tots els models KTM i així ho demostra també el seu preu de 19.900 Euros a Espanya. Ja se sap, el que és bo, mai és barat i si és moooolt bo doncs compensa a qui busqui una moto tan especial com aquesta.