Vehicles híbrids

Valen la pena els híbrids? Són cars de mantenir? Us ho expliquem tot
Valen la pena els híbrids? Són cars de mantenir? Us ho expliquem tot | F. Boada

Especial híbrid: respostes a totes les preguntes

Responem a les preguntes que tothom es formula sobre els híbrids i les etiquetes de la DGT

Provem el Ford Mondeo Híbrid: rara avis

| 04/04/2019 a les 07:30h
Arxivat a: Noticies Motor, Híbrids, mild-hybrid, Etiqueta DGT, General

La constant recerca de la màxima eficiència per part dels fabricants, obligats a complir certs objectius de consums i emissions, juntament amb la manca de desenvolupament del vehicle completament elèctric, va comportar el naixement dels vehicles híbrids: uneixen un motor de combustió i electricitat per combinar la potència i autonomia del primer amb els baixos consums i emissions del segon. De sistemes híbrids, però, n'hi ha diferents tipus segons el seu ús de l'electricitat. A continuació els posarem en ordre i explicarem en què consisteixen:

- Els microhíbrids. L'electricitat no es dedica a moure el cotxe, sinó que el sistema híbrid només carrega la bateria del vehicle aprofitant la frenada regenerativa (acumula l'energia que es perdia durant la frenada) i engega el motor de combustible gràcies als sistemes Start-Stop (que paren el vehicle quan s'atura i el tornen a engegar en reprendre la marxa). Qualsevol vehicle amb Start-Stop es considera microhíbrid, tot i no equipar bateries dedicades d'alta capacitat.

És fàcil i econòmic d'implementar pels beneficis que comporta, per la qual cosa pràcticament tots els cotxes del mercat equipen sistemes d'aquest tipus. Compten amb l'etiqueta de la DGT que els correspongui segons el motor que equipin, B o C, però no poden accedir a les etiquetes ECO

A Nació Motor n'hem provat molts, perquè pràcticament tots els vehicles actuals entren dins aquesta categoria. Alguns són el Volkswagen Arteon, l'Opel Grandland X o el Ford Focus.

 


Components del sistema Start-Stop de Bosch Foto: Bosch


- Els mild-hybrid o híbrids de 48V, anomenats MHEV. Utilitzen bateries i motors elèctrics amb més capacitat, d'entre 2 i 13 CV de potència, o fins a 10 kW, que permeten assistir al moviment del vehicle en moments puntuals (en iniciar el moviment o a velocitats per sota els 20 km/h). Els sistemes que utilitzen encara són relativament econòmics i permeten també alimentar totes les funcions del vehicle (com el climatitzador o els sistemes de seguretat), permetent al motor centrar-se a desplaçar al vehicle. Es recarreguen també gràcies a un convertidor de corrent i els acumuladors d'energia.

Tot i això, són propostes poc ambicioses que els fabricants fomenten com a solució a curt termini i només per la relació eficiència/cost: els més avançats poden proporcionar el 70% dels beneficis d'un híbrid complet amb el 30% del seu cost i reducció d'emissions i consums d'un 20%. Els seus beneficis es limiten a la reducció de consum i contaminació en ciutat i poden disposar d'etiqueta ECO (fet que repassarem més endavant).

Pròximament arribarà la nostra primera prova de mild-hybrids: estem analitzant a fons el nou Audi A6 Avant 45 TDI Quattro.

- Els híbrids no endollables, HEV. Compten amb bateries i motors amb prou capacitat  per desplaçar el vehicle a velocitats raonables, encara que no estan suficientment preparats per dependre completament del sistema elèctric. És a dir, la majoria poden recórrer petites distàncies a baixa velocitat i assistir al motor de gasolina, però no poden impulsar al cotxe en mode completament elèctric de forma constant. És el cas d'un Toyota Prius, l'híbrid per excel·lència: recarrega les bateries gràcies a recuperar energia que es perdria en la desacceleració o la frenada i la utilitza per reduir els consums. Tenen dret a l'etiqueta ECO.

Hem provat vehicles de diferents marques generalistes, com el Ford Mondeo Híbrid, el Toyota Yaris i el Toyota C-HR i el Kia Niro, i les conclusions han estat similars: els consums baixen, però cal saber com conduir-los per treure'n rendiment.

- Els híbrids endollables, PHEV. És el sistema ideal. Per un costat, tenen una bona autonomia completament elèctrica (de 40 km o més) i el suport del motor de combustió per moments puntuals o per llargues distàncies. Es poden carregar automàticament amb la frenada regenerativa i a través d'un endoll convencional o d'una plataforma de recàrrega. El Mitsubishi Outlander PHEV o el Kia Niro PHEV són vehicles que entren en aquest segment. Gaudeixen de l'etiqueta 0 de la DGT.

Hem tingut l'oportnitat de provar models de marques premium com el Mini Countryman  i el BMW 330e iPerformance, de luxe com l'Audi Q7 e-tron i esportius d'alt nivell com el BMW i8, i n'hem quedat encantats excepte per la curta duració de la bateria elèctrica.

 


El Kia Niro, una bona opció en híbrids i endollables Foto: Ferran Rosàs


Explicat cada cas, passem a la secció de preguntes i respostes:

Com funcionen les etiquetes per als híbrids? Per què tenen etiqueta ECO els mild-hybrid?

La DGT estableix que l'etiqueta ECO està ideada per a vehicles híbrids no endollables, endollables amb menys de 40 km d'autonomia i vehicles impulsats per gas natural comprimit (GNC), gas natural liquat ((GNC) i gas liquat del petroli (GLP)

És aquí on els fabricants, seguint amb la interpretació al peu de la lletra de la norma, hi han trobat el forat. I és que segons el BOE, "un híbrid és un vehicle equipat amb un sistema de propulsió que conté com a mínim dues categories diferents de convertidors d'energia de propulsió i com a mínim dues categories diferents de sistemes d'emmagatzematge d'energia de propulsió". No cal que el sistema híbrid mogui el vehicle per rebre l'etiqueta, per la qual cosa els cotxes poden equipar sistemes híbrids de baix voltatge molt més econòmics que un híbrid complet i rebre l'etiqueta igual.

La DGT s'està plantejant actualment si revisa la norma per evitar casos com el de l'Audi A8 50 TDI de 286 CV, que rep la mateixa etiqueta que un Prius o un Niro híbrids contaminant molt més. El problema és difícil de solucionar, però, perquè la DGT utiltiza l'homologació europea per atorgar les etiquetes, i aquesta reconeix els mild-hybrid com a híbrids. En qualsevol cas, està clar que els vehicles que ara gaudeixen de l'etiqueta no la perdran.

L'etiqueta 0 està reservada als híbrids endollables amb més de 40 km d'autonomia, als elèctrics purs i als vehicles amb pila de combustible.


 


Aquest Audi A8 té etiqueta ECO, igual que el Toyota Prius o el Kia Niro, amb un motor de quasi 300CV Foto: Audi


Un vehicle bifuel, de GNC o GLP, és un híbrid?

Seguint amb la definició anterior, no es pot considerar híbrid un vehicle que no té dues formes d'emmagatzematge d'energia i dos motors diferents, per la qual cosa un bifuel (de gasolina i gas natural comprimit o GLP) no és un híbrid. Això sí, poden gaudir de l'etiqueta ECO igual que els híbrids gràcies a les seves baixes emissions.

Són fiables els híbrids? 

Com qualsevol màquina, evidentment, a més peces més facilitat per avariar-se. No obstant, els fabricants porten ja dècades millorant la fiabilitat dels seus cotxes electrificats i els motors elèctrics són molt més simples que els de combustió, per la qual cosa la fiabilitat no hauria de ser un factor clau ni molt menys. Els híbrids de Toyota, per exemple, no tenen ni caixa de canvis ni alternador ni filtre de partícules: menys components, menys averies.

Necessiten manteniment especial?

A nivell de manteniment, els fabricants recomanen igual que en la resta de vehicles revisions anuals en tallers autoritzats. El cost del manteniment també sol ser menor, perquè components com els discs i les pastilles de fre es beneficien de la frenada regenerativa i duren el doble. Només hi ha una cosa especial a tenir en compte: la vida de la bateria en vehicles híbrids o endollables, igual que en elèctrics purs. És un element que amb el temps va perdent capacitat i que a la llarga caldrà substituir (amb un cost de fins a 2000€), encara que Toyota ja ofereix garantia de fins a 10 anys i Kia de 7. El baix cost de manteniment durant els anys, segons les marques, compensarà la inversió si es creu necessària.

 
 


Toyota Yaris 100H, híbird compacte del fabricant japonès Foto: Ferran Rosàs



Compensa el seu baix consum el seu cost?

El seu baix consum compensa sobretot en ciutat, igual que l'estalvi en impostos gràcies a la seva homologació com a híbrid de baixes emissions. Si conduïm habitualment per ciutat, un híbrid endollable permet estalviar molta gasolina (alguns estudis conclouen que gastaria 3€ per cada 100 km, per entre 8 i 9€ els gasolina i dièsel), però l'estalvi en viatges llargs per autopista és mínim (perquè el motor de combustió funciona sol). És qüestió de números, que cadascú ha de fer a la seva manera.

És una bona idea, doncs, comprar un híbrid? Quin tipus és el millor?

És una decisió personal, que depèn de l'ús que li donarem al cotxe. Si depenem dels baixos consums en ciutat i de l'etiqueta ECO, és una molt bona opció un híbrid endollable, que podrem recarregar a casa a bon preu (si tenim punt de recàrrega) i no ens lligarà a l'endoll en cas de fer algun viatge llarg (a diferència d'un elèctric pur). Per contra, si fem alts quilometratges per autopista i poca ciutat, segurament serà millor considerar un microhíbrid o un mild-hybrid, perquè la diferència de cost no compensarà els consums. 

 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Ferran Rosàs
29/04/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.