Implicar-se amb l’ANJI és molt fàcil: només cal enviar un correu a anji.manresa@gmail.com o contactar amb nosaltres via twitter (@ANJI_Manresa) o Facebook!

El règim del 78 està en crisi. Per sort. En això hi estem d'acord i també amb la simpatia als companys de Podemos (Podem). Ara bé, la estratègia de regeneració democràica amb la dreta burgsa catalana és molt més plausible i fàil de fer que amb un Partit Popular que no està en hores aixes. Karl Marx anunciava la lluita proletària com una estratègia de fons. Si ara cal anar amb la independència la qual és una opció per la classe popular catalana, amb els liberals s'hi va. Lopció de crear un nou marc de relacins socials sota un país nou, és una oportunitat història a Catalunya realment interessant. No desenvolupar-la i esperar una deconstrucció del règim del 78 sense la independència catalana és difícil. Primer, perquè el debat nacional i territorial ho difuminarà, i ho enmerdarà tot plegat que diguem per fer canvis a nivell social i democràtic. I segon per què quina Espanya diferent podem crear sense acceptar el dret a deidir dels seus pobles. Estem parlant de construir un paísnou aquí i ara, no d'esperar a la onada esapnyola. De fet, els hi desitjo el milloor als altres citdans de l'estat. però tant ells com nosaltres, els de l'esquerra alternativa i radical, tot i que ara no ens posem etiquetes per sumar a tothom que vulgui ser sumat, sabem prou bé que sense foront tcatalà aquí no es mou res. El moviment dels indignats sense moviment independentista no és res. La lluita contra la privatitazació, retallades socials, crisi és minsa. La conto per la gentada que s'hi ha faegit però no comparis amb una bona vaga general que no s'ha fet per culpa de la pròpia gent aburgesada i empobrida. I a excepció de l'aturada de l'externaltizació madrilenya no h ihagut resultats importants. Endavant cap. De resistència algun. És curisó que d'on han vingut els canvis, les crítiques i les pressions al poder sigui d'aquells que conviven rpou bé al país les dues movibiitacions: la d'indignats i contestació social i la favorable a la democra`cia participativa i als drets dels pobels. O sigui, ICV, EUiA, CUP, Procés Constituent. Podem l'esperem a Catalunya per empènyer el gir social. Ara, porta mesos com bé sap Izquierda Unida, callant sobre Catalunya. I ho entenc. Són democràtes favborables al dret a decidir. Com sempe ho ha estat l'esquerra marxista i l'esqeurra en genral. Pe`ro sabem que a Espanya la mà dura, l'estil autoritari i el "por mis cojones" és lca clau. Per això, els farem progrpaganda a l'estat esapnyol perquè Pablo Iglesais i la seva gent canviin quelcom. Ara, com he dit aans, sense canviar la relació de pobles iberics en un mateix estat, tindrem les complicacions, debats i maniplcions de sempre. independència i Europa del Sur unida. La resta és dexar en mans de Ciutadans i UPyD Espanya i Cataluunya.

Catalunya no es pas diferent al que passa a Espanya, perquè tant els politics que están al govern com a la oposició formen part de la casta. Aquesta casta, ara li dona la culpa a Espanya, quan en realitat ella mateixa es part del problema. No he sentit cap formació política dient que s'han de suprimir organismes ineficients o duplicats. I no diuen res perque a tothom ja li va bé. Tothom col-loca als seus. Encara si poden muntaran les vegueries... Ara ens roba Espanya, i després Catalunya. Ens veneu la moto que amb la independencia, treballant la meitat cobrarem el doble i la realitat es que anant bé no canviarà res, i amb una mica de mala sort tots a la miseria. Bé, tots no, els politics a viure del cuento, com sempre. Només "Podemos" parla de reduir càrrecs, i aquests son els que tindran el meu vot.