Quan no hi ha arguments sempre els queda la força

per Carles Badia Bosch , 4 de febrer de 2010 a les 10:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de febrer de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Tasio Erkizia, històric dirigent basc, afirmava fa poques setmanes que l’Estat segueix amb la dinàmica de confrontació i repressió perquè és on se sent més còmode. Perquè és molt fluix argumentant políticament. I té prou raó. L’estat no té els seus fonaments en una oferta de ciutadania atractiva o en una declaració més o menys abstracta dels valors “nacionals”, sinó que l’ús de la força i el manteniment de l’estat de les coses hi tenen un paper molt important. Quan es planteja un debat que va més enllà de l’estructura encarcarada de l’Estat (l’autodeterminació), el darrer (i massa cops el primer) argument és la força. De les lleis o de les urnes.

Un bon exemple de tot això és la qüestió de les consultes. Els demòcrates espanyols han deixat clar que hi estan en contra, però no pensen moure un dit per a participar en aquesta iniciativa. No pensen entrar en cap mena de confrontació d’arguments. Jugaran, previsiblement, a escampar la indiferència i a fomentar dissimuladament l’abstenció. En comptes d’aprofitar una oportunitat d’or per a convèncer-nos que la pertinença al Regne d’Espanya és una oferta de prosperitat i llibertat, callaran. Perquè, al cap i a la fi, saben que quan no hi ha arguments sempre els quedarà la força. La democràcia espanyola diposita la darrera paraula sobre la seva estructura no pas en els vots i les urnes, sinó en els jutges, els policies i els tancs. 

Ah! I una última curiositat! Quan he escrit el nom d’Espanya a l’ordinador, el sistema d’autocorrecció (que és en castellà) me l’ha canviat per “Espanta”. No ho dic jo, ho diu la computadora!    

 

Participació