La religió a l'escola pública

«Incorporar una altra assignatura de religió, com és la islàmica en aquest cas, no només no qüestiona el paper de la religió a l'escola, sinó que l'amplia i el consolida»

per Israel Falcó Martínez, 1 d'agost de 2022 a les 14:41 |
Aquest és un debat molt actual pel fet que s'ha començat a impartir religió musulmana en escoles i instituts públics en un pla pilot engegat pel Departament d'Educació, com una matèria optativa. Per llei, a les escoles públiques, es pot triar fer classe de religió catòlica, jueva, musulmana o evangèlica. La catòlica i l'evangèlica ja fa temps que s'imparteixen, la jueva no s'ha reclamat encara i la comunitat musulmana fa anys que ho reclama i sembla que ja ho està aconseguint. Algunes justificacions d'això defensen que les famílies que practiquen l'islam tenen els mateixos drets que les d'altres confessions. Per a mi, el debat no és permetre que s'imparteixin més religions, sinó si hi ha d'haver religió (qualsevol) a les escoles, que suposadament es declaren laiques. 

Com a prèvia, està bé comentar com és el funcionament de l'assignatura de religió. Caldria aclarir qui són els professors i professores de religió, ja que no són funcionaris ni interins i tenen un règim a part ("un altre personal docent", "Professors de Religió") amb la seva pròpia regulació i subjectes a l'Estatut dels Treballadors. Al ser professorat extern, hi ha una gran dificultat de control per part del Departament, inspeccions, direccions, cosa que facilita que el professorat actuï amb gairebé total llibertat, sense fiscalització.


Aquest professorat el paga el departament d'Educació de la Generalitat, igual que tot el professorat, per tant, ho paguem entre totes. Però no és Educació qui el tria, sinó que els tria l'Església (a través del bisbe de la diòcesi corresponent, o del Consell Islàmic de Catalunya per a la musulmana). En conseqüència, aquest professorat no passa cap filtre públic, sense exàmens ni oposicions. Alhora, és l'Església qui marca els continguts de les matèries (la Conferencia Episcopal Española per a la catòlica). Com a referència, el professorat de religió li costa a l'Estat i a les administracions autonòmiques prop de 700 milions d'euros (dades del 2020).

Amb aquesta introducció, és difícil que gaire gent vegi amb bons ulls que l'ensenyament de la religió funcioni així, que siguin les entitats religioses qui dissenyin les assignatures i seleccionin el personal i els models d'avaluació. Tenir un lloc a les aules és un privilegi per a la religió, ja que li dona poder. Per això s'ha d'anar alerta amb qui entra a les aules, com per exemple la policia, les empreses, etc, perquè qui entra a les aules és per a fer-hi un discurs. Així s'ha privilegiat a l'Església catòlica durant molts anys, igual com s'ha fet des d'altres àmbits, com per exemple el fiscal. 


Incorporar una altra assignatura de religió, com és la islàmica en aquest cas, no només no qüestiona el paper de la religió a l'escola, ni del poder que això suposa, sinó que l'amplia i el consolida. Per tant, cal anar més enllà i debatre si realment s'ha d'ensenyar religió (qualsevol) o no. 

La finalitat d'una escola laica no pot ser inculcar dogmes, ja d'entrada perquè fàcilment entren en contradicció amb la resta de continguts impartits, basats en la ciència o els drets humans. D'exemples en trobarem molts, des de la teoria de l'evolució als drets de les dones. El fet d'impartir classes de religions no sembla que fomenti gaire la inclusió. Cal tenir en compte que, davant de la impossibilitat de poder impartir totes les religions, el fet d'impartir algunes religions fa que l'escola sigui exclusiva. Això no vol dir que no s'ha de tractar la diversitat als centres educatius (també la religiosa) i generar vincles entre les famílies d'origen divers, però això no s'aconseguirà segregant per motius de creença. 

Per això l'educació laica és plural, integradora i inclusiva, perquè respecta les creences de l'alumnat sense imposar-ne cap. Així doncs, l'espai per a la formació religiosa no ha de ser els centres educatius i no ha de ser finançada amb fons públics. També caldria parlar de les escoles concertades o privades, la majoria de caràcter religiós. L'any 2021 va haver-hi 365.777 alumnes entre primària i secundària (un 32% del total) i es va pagar el 65% d'aquestes matrícules amb diners públics.

N'hi ha que pensen que una solució podria ser una assignatura d'"Història de les religions", que fos no confessional, o bé ensenyar transversalment des d'altres assignatures com la història o les ciències socials la importància històrica i cultural de les religions.

Ja per concloure, com en qualsevol sistema social, el sistema actual utilitza l'Escola, com a institució, per a reproduir l'ordre social. L'Escola està per servir les necessitats del model de societat capitalista patriarcal, heteronormativa i eurocentrista de la nostra època. I a l'Escola s'ensenya que ha d'haver-hi una jerarquia, a obeir, a esforçar-se per unes recompenses externes, a treballar tot i que no t'agradi, a conformar-se, etc. El fet d'ensenyar religió pot ajudar a completar aquest discurs. Per tant, hem d'analitzar molt bé quins són els programes educatius que s'impulsen en l'àmbit governamental, quins són els currículums i les metodologies, i si realment treballen en la formació de ciutadanes crítiques, actives i protagonistes, capaces de construir un nou món, o tot el contrari.

 

Participació