Totes les preses són polítiques

«Les presons resulten formar part d'unes estructures que fomenten el racisme i l'aporofòbia, com ho són el sistema policial o judicial»

per Israel Falcó Martínez, 11 de maig de 2022 a les 08:56 |
Segons la Constitució Espanyola, la funció del sistema penitenciari és la reeducació i la reinserció social. Teòricament, la presó no és un càstig per si mateixa, sinó un mitjà per a la transformació del comportament i la readaptació social de les condemnades.
Si les presons són una eina i no un càstig per elles mateixes, hauríem de mirar què hi ha darrere de les presons, on sovint el que trobem és un profund aïllament, un desterro, un trencament amb els lligams que hi ha a l'exterior, un confinament perpetu. A la presó es controla tota la vida de les preses.


Michel Foucault, a Vigilar i castigar l'any 1975, ja parlava de la presó moderna com "una tecnologia nova: el desenvolupament d'un veritable conjunt de procediments per a dividir en zones, controlar, mesurar, encaminar als individus i fer-los dòcils i útils. Vigilància, exercicis, maniobres, qualificacions, rangs i llocs, classificacions, exàmens, registres, una manera de sotmetre els cossos, de dominar les multiplicitats humanes i de manipular les forces". Segons aquesta definició, darrere de les presons hi ha violència.

També haurem de veure perquè existeix, quin és el seu ús. Antigament, la presó només tenia la funció de ser el lloc on es retenia a les que havien de patir el judici o mentre s'esperava a executar la condemna. Amb el temps, la presó va esdevenir la mateixa condemna (el càstig és la falta de llibertat). Quan algú és condemnada a anar a la presó, és perquè ha comès un delicte, és a dir, ha transgredit una llei i un jutge o una jutgessa ha decidit que no és mereixedora de la llibertat durant un cert temps. Si no respectes "la llei" ets un perill per a la "societat" i vas a un lloc on teòricament t'ensenyaran a respectar-la. Alhora, la presó és el mecanisme més eficient per a generar por. Por a no seguir les normes, por a perdre la llibertat, que molt sovint és l'únic que disposen moltes persones.


Per tant, les presons estan fetes perquè es respectin les lleis. I per a què estan les lleis?, doncs perquè es mantingui l'statu quo, perquè el sistema social continuï igual. Aleshores, les presons són eines per a controlar, mantenir i perpetuar la societat actual, una societat injusta i desigual. Són eines de domini que també serveixen per a evitar la rebel·lió i la dissidència. Com que la seva missió és la reeducació i la reinserció social, per a poder sortir de la presó hauràs de ser com vol la societat que siguis, "dòcil i útil".

Tenint això en compte, les dades sobre les presons catalanes són que l'any 2021 va haver-hi 7.746 homes presos. Segons el delicte principal de l'empresonament, 3.229 (el 42%) ho eren per haver comès delictes contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic (en una reducció molt simplista, seria per haver reduït el patrimoni individual i/o col·lectiu d'algú). Els altres delictes principals són delictes violents (33%), delictes contra la salut pública (16%) i altres (9%). Potser si s'analitzen les dades es podria veure quin és el perfil de les persones preses, perfils banyats de pobresa i marginació. La majoria pertany a les classes populars i ho està per motius relacionats amb les desigualtats socials i la propietat privada. Sovint rebutjades pel sistema capitalista a qui no interesses si no pots produir el que ell vol.

Segons la nacionalitat, resulta que pel cas dels homes el 52% són de nacionalitat espanyola, el 6% d'una nacionalitat no espanyola però dins de la Unió Europea i el 42% de nacionalitat de fora de la UE. Alhora, la proporció de persones "estrangeres" a Catalunya el 2021 va ser del 16%. Extrapolant aquestes dades podem observar que el 16% de persones de Catalunya (les migrades) ocupa el 48% de les presons catalanes (pel cas dels homes i assumint que hi ha un nombre molt similar entre dones i homes migrats). També si s'analitza una mica aquestes dades, es podria detectar un biaix sobre el perfil d'origen (racial) de qui ocupa les nostres presons.

En aquesta qüestió no ens podem oblidar dels CIE (Centres d'Internament d'Estrangers), que són instruments de la política migratòria. Són establiments públics de caràcter no penitenciari on es practica la retenció de manera cautelar i preventiva. Bàsicament, es retenen allà a les migrants fins a la seva deportació, és a dir que, a la pràctica, funcionen com a presons administratives. Diverses entitats han denunciat la manca d'espai, el fred, la falta de serveis a les cel·les, pràctiques rutinàries d'humiliació, maltractament i tortures i fins i tot de suïcidis i morts.

Resumint, sembla que a Catalunya s'empresona sobretot a les pobres i migrades, s'empresona a les més febles. Les presons resulten formar part d'unes estructures que fomenten el racisme i l'aporofòbia (repugnància o hostilitat davant la pobra, sense recursos o desemparada), com ho són el sistema policial o judicial, estructures organitzades per al manteniment i protecció del sistema capitalista (colonialista, racista i classista).

A la nostra societat es fomenta la política de la por, de la seguretat i de la disciplina, amb totes les conseqüències econòmiques que aquestes polítiques comporten. Hi ha la cultura que el domini jeràrquic i l'autoritat coercitiva són naturals, i, per tant, es normalitza que les relacions estiguin basades en això. D'aquesta manera es poden justificar totes les situacions d'autoritat i domini, ja que totes tenen una relació, estan connectades. Per exemple, així es justifica el domini de l'home vers la dona o de l'adulta vers les infantes. En aquestes situacions de poder asimètric, s'ha de complir el que dicta l'autoritat seguint la jerarquia. 

Aquesta autoritat i jerarquia està lligada a criteris de superioritat i de privilegis. També cal evidenciar que les situacions de domini sempre van acompanyades de l'amenaça i la violència (del càstig físic o psicològic) quan es posa en dubte la jerarquia. En el cas de les presons passa igual. Trobem que hi ha "bones i dolentes" (les que estan a dintre són "les dolentes", inferiors, fins i tot menys humanes, i les que estan a fora "les bones", superiors). Les de fora ens hem de protegir i defensar de les de dintre per la nostra seguretat, així justifiquem el tancament, la violència i la marginació. Perquè si estan a dintre és que han fet "quelcom malament" i mereixen un càstig. La presó com a càstig està ben vista socialment, és acceptada i sovint defensada i enaltida. Empresonar a algú és un fet polític, és una resposta social a un conflicte. Així doncs, totes les preses són polítiques.

I que es proposa com a alternativa? Doncs d'entrada l'oposició a l'ús de la violència en general, i també com a mètode de control social. Ens cal, per una banda, eliminar les causes que fan que es cometin crims, i la majoria de crims es cometen per culpa de les desigualtats socials. Per tant, haurem d'erradicar les desigualtats socials, les diferències de raça i classe i totes les opressions. Per fer-ho ens caldrà assegurar recursos per a tothom, donant especial importància a la salut (també la mental) i a l'educació. Caldrà educar en la resolució de conflictes. Educació en contra de l'autoritat i el domini com a eix central en les relacions, que fomenti l'equitat, la inclusió i la participació igualitària.

Per una altra banda, també s'haurà de canviar completament el sistema judicial i que aquest es basi en la reparació i la reconciliació, en comptes d'en la retribució i la venjança, en el càstig. Que vagi guanyant pes la justícia restaurativa, aquella que pretén posar el focus d'atenció en les persones afectades i en qui ha comès el delicte i busca la reparació del dany provocat més que el càstig. I finalment que la manera de resoldre els conflictes sigui a través de la justícia transformadora, que va més enllà de la restaurativa i el que pretén és no només la reparació del dany sinó que també vol la transformació de la persona que ha comès la falta amb la finalitat que no es torni a perpetuar, a través de la responsabilitat conscient. Perquè aquests tipus de justícia es puguin aplicar, cal que prenguin partit tant les persones afectades com la societat, com a agents responsables, de manera activa i compromesa. 

Es diu que les presons són el reflex de les societats, i en el nostre cas són el reflex del fracàs de societat que hem construït, que demostra que no tenim una societat justa, cohesionada i solidària.

 

Participació