El negoci de les renovables i el capitalisme verd

«Els interessos dels conglomerats empresarials són clars, volen preservar el seu estatus, és a dir, volen seguir gaudint de la seva situació privilegiada»

per Israel Falcó Martínez, 6 d'octubre de 2021 a les 15:02 |
Ja fa mesos que estan succeint un seguit de casos on, paradoxalment, les ecologistes s'estan oposant a projectes que es basen en l'increment de l'ús d'energies de fonts renovables i reduir així les emissions de CO₂. Gent que ja fa dècades que estan avisant que l'única solució per no col·lapsar el planeta és deixar d'augmentar la concentració dels gasos d'efecte hivernacle (GEH) de l'atmosfera, sembla que ara s'oposa a potenciar les energies renovables en detriment dels combustibles fòssils (que alliberen grans quantitats de CO₂, un dels GEH).

Tot i que pot semblar estrany, té una explicació. El sector energètic s'estructura al voltant de grans conglomerats empresarials internacionals. Aquesta concentració fa que disposin d'un gran poder, no només econòmic sinó que també d'influència política.


Els interessos d'aquests conglomerats són clars, volen preservar el seu estatus, és a dir, volen seguir gaudint de la seva situació privilegiada. Per aconseguir-ho, volen mantenir la vigència i rendibilitat de les inversions que disposen actualment i allargar-les en el temps el màxim que sigui possible. Malgrat els seus esforços, això sembla que té una data de caducitat relativament pròxima. Ja fa uns anyets que la producció de petroli cru va tocar el seu màxim (conegut com el peak oil). Des d'aleshores, les empreses petrolieres han buscat altres maneres d'aconseguir mantenir la producció d'or negre desesperadament (fracking, biocombustibles, quitrans barrejats amb gas natural, etc.). Així i tot, aquests petrolis no convencionals són molt menys eficients i, per tant, no han pogut compensar l'estancament.

Així que veient que, tant sí com no, l'era dels combustibles fòssils s'acaba, s'han estat també dedicant a condicionar com ha de ser la transició cap a energies renovables, fent que aquesta transició es faci com a elles els interessa. D'aquesta manera no només han endarrerit la transició, sinó que aquesta es farà de manera que no perdin el control d'un sector estratègic tan rendible. Per això veiem com les empreses tradicionals de l'oligopoli energètic són les que ara opten a una gran part d'aquest "nou" negoci com poden ser Endesa, Acciona, Iberdrola o Naturgy (antiga Gas Natural). Així doncs, aquests projectes que estan sortint (i sortiran), no són més que projectes basats en la mateixa lògica dels seus "predecessors fòssils", les lògiques econòmiques basades en el creixement il·limitat, l'acumulació del capital i el consum massiu. 


És per això que és ara quan es posen sobre la taula centenars de megaprojectes eòlics i fotovoltaics distribuïts arreu dels Països Catalans. Sota el paraigua del greenwashing (rentat de cara verd), al·leguen que aquestes actuacions són les úniques alternatives a les catàstrofes mediambientals, que han causat ells mateixos, i que a més aportaran "riquesa" al territori i per tant ens faran sortir de la crisi econòmica permanent. El sistema ens vol salvar del que ha provocat ell mateix seguint actuant igual. En conseqüència, ens trobem amb una concentració d'aquests megaprojectes en les zones del territori més despoblades, com les comarques de l'Ebre i de la Catalunya Central o del nord del País Valencià. També hi ha sobre la taula l'ampliació de l'Aeroport del Prat, i la seva transformació en "l'aeroport més verd d'Europa". Tots els projectes tenen en comú que el que volen és seguir creixent, però ara de manera "més verda", seguint el mantra del "capitalisme verd". 

El creixement il·limitat, sigui verd o no, és físicament impossible, ja que xoca frontalment amb l'existència dels límits biofísics (les limitacions de la capacitat de la biosfera), alguns dels quals ja estan desbordats de manera irreversible. Per exemple, no hi ha en tot el planeta la matèria primera necessària per a generar l'energia renovable suficient per satisfer la demanda energètica actual. A aquesta limitació, també cal sumar-li que la Taxa de Retorn Energètic de les energies renovables és molt menor que la dels combustibles fòssils, és a dir, les renovables són menys eficients que les no renovables. Malgrat això, encara se'ns diu que necessitem produir i consumir més energia…

Recentment, el darrer informe de l'IPCC (Panell Internacional del Canvi Climàtic) ha confirmat la gravetat de la crisi climàtica i la necessitat urgent d'adoptar mesures dràstiques per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per a superar aquesta crisi ecosocial a la que ja estem immersos ens cal, doncs, disminuir dràsticament l'emissió dels GEH, molt lligada al creixement continu, i una disminució del consum energètic. Caldrà abandonar les energies fòssils i fomentar la transició energètica ràpida i justa cap a energies renovables. Aquesta nova producció energètica hauria de ser produïda de manera descentralitzada i enfocada en l'autoconsum territorial, a través de petits projectes que trenquin l'oligopoli de les grans corporacions i empoderin el territori i democratitzin un dret bàsic. Haurem de diferenciar entre els sectors productius que han de créixer i que, per tant, necessitaran inversió (per exemple els sectors públics essencials), i d'altres sectors que han de decréixer a causa de la seva insostenibilitat. S'haurà de fomentar polítiques de producció, consum i inversió que tinguin en compte els límits ecològics. 

També haurem d'abandonar el model de mobilitat vigent, que generen uns costos ambientals, econòmics i socials inassumibles (i aturar les grans inversions en infraestructures associades). Serà cabdal avançar vers la sobirania alimentària, basada en l'agroecologia, per assegurar la conservació de la biodiversitat, el manteniment del món rural, i la producció d'aliments sostenibles i locals. Davant de les necessitats urgents de prendre mesures per evitar la crisi climàtica, hi ha sobre la taula seguir amb el mateix model de creixement infinit i d'espoliació de la natura, però ara d'una manera "més ecològica", o canviar el paradigma i pensar que no ens cal tant per viure (principi de suficiència), i lluitar per un nou sistema socioeconòmic que distribueixi les oportunitats i les càrregues econòmiques, socials i ambientals de manera més justa i solidària. 

 

Participació