OPINIÓ

Moià

«Guiteras va arribar a l'alcaldia de Moià i es va trobar un deute del 395%. Fa quinze dies es va liquidar»

per Jaume Barberà, 5 de juliol de 2021 a les 20:00 |
S'han explicat més d'un cop les reaccions de diferents responsables de transports i d'infraestructures de diferents països quan venien a visitar les obres que s'estaven fent a Espanya en els anys de l’encens, de l'or i de la mirra. És a dir, en el gairebé apogeu del que es va anomenar "capitalisme de casino" que si va poder existir és perquè comptava amb el vistiplau i connivència d'una bona part de la classe política, per no dir, en general, de gairebé tothom.

En concret, en recordo dues, de reaccions. La primera era d'un responsable de transports del govern federal dels Estats Units que, quan se li va preguntar, després de veure tot el que Espanya estava invertint en línies d'alta velocitat, va dir: "Nosaltres no som tan rics". I un altre, crec que era nòrdic, després de visitar les obres que s’estaven fent per la línia 9 del metro de Barcelona i d’aquesta manera poder-ho proposar en el seu país, va exclamar més o menys el mateix que el nord-americà: "No som tan rics. No ho podem fer això, nosaltres".


I ara podríem continuar amb una llarga tirallonga d'aeroports sense passatges, de museus sense obres, de pavellons sense esportistes i del que vulgueu. Va ser tota una borratxera, un festival d'irresponsables, una cursa per veure qui la podia fer més grossa. I va acabar malament, molt malament, com no podia ser d'una altra manera. Amb tot, Espanya continua invertint en línies d'alta velocitat i Catalunya continua invertint i pagant una factura descomunal de la línia 9 del metro de Barcelona. Havia de costar uns 3.500 milions d’euros i crec que, en aquests moments, és possible que ja s'hagin superat, segur, els 13.000 milions. No passa res, els Rodalies són un escàndol, però aquí ens motiva el Feng Shui.

Explico tot això perquè, a vegades, en política, en el grup de gestors de la cosa pública, hi ha personatges que sobresurten per la seva honradesa, claredat i servei públic. Són els personatges que han hagut d'arreglar les orgies de despesa sense límit dels seus predecessors. I entre tots aquests en destaca un que no ha rebut, al meu entendre, l’atenció adequada i proporcional al que ell i el seu equip han fet. Em refereixo a Dionís Guiteras, l’alcalde de Moià.


Guiteras va arribar a l'alcaldia de Moià el 2011, després de 28 anys de govern convergent. Va obrir els calaixos i es va trobar un deute del 395%. Per donar xifres absolutes, un municipi que no tenia ni 6.000 habitants, un pressupost municipal d’uns set milions d’euros i un deute de 25,5 milions. Ajuntament en fallida tècnica. De Guiness, vaja! És obvi que quan un ajuntament arriba a aquestes xifres d’endeutament és que les estructures fiscalitzadores de l'Estat no estaven per aquestes coses, oi? No hi havia Tribunal de Cuentas aquí?

Fa una mica més de quinze dies, el govern actual format per AraMoià-ERC va liquidar el deute. Només Guiteras i el seu equip saben les vegades que s’han quedat sense dormir per haver hagut d'acomiadar treballadors, per tancar l'escola de música, per les vegades que s’han hagut d'estar de pensar en el futur quan el present no és teu. No van guanyar les eleccions mentint: van dir la veritat. I Moià ha respost.

Ara, per primera vegada en molts anys, Moià podrà començar a pensar en el que es podrà fer sense la llosa del deute. I, de la mateixa manera que fa deu anys l’equip de Guiteras va exposar la situació en una assemblea municipal, ara, serà, pel que s’ha dit, en una altra assemblea on s’explicaran les decisions de futur. El poble decidirà. Com ha de ser. Per cert, Dionís Guiteras havia de ser el president de la Diputació de Barcelona, però els de la "confrontació intel·ligent" van decidir pactar amb els que ells mateixos anomenaven i anomenen "els repressors" (sic).

El 2023 hi poden haver 3 convocatòries electorals. Dos són segures: les municipals i les espanyoles. L'altra, les catalanes, depenen del que digui la CUP i dels resultats de la taula de diàleg entre el govern de la Generalitat i el d’Espanya. Les municipals seran una lluita aferrissada entre ERC i les mil i una mutacions del món convergent per una banda, i entre ERC i el PSC per una altra. De ben segur que ERC podrà exhibir què han fet en els municipis on governa i, sense cap mena de dubte, en aquest Hall of Fame, hi hauran, en una posició molt destacada, Moià i el seu alcalde Dionís Guiteras.

 

Jaume Barberà
Periodista. A Twitter és @JaumeBarbera .
19/07/2021

Imaginació paranoide

05/07/2021

Moià

21/06/2021

Contra l'adversitat

07/06/2021

Nous aires

24/05/2021

​132è

10/05/2021

Paraula donada o una altra catxa?

26/04/2021

Govern en minoria (II)

12/04/2021

Govern en minoria

29/03/2021

La vicaria

15/03/2021

Fatiga pandèmica

Participació