El sentit de la llar

«Les sentències, executades per autòmats d'uniforme, provoquen una desesperació, desemparament i deshumanització que no poden sinó disparar la tristesa»

per Ricard Renalias , 3 de maig de 2021 a les 16:50 |
Amb la del passat dissabte, ja en són vuit les vegades que la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages (PAHC) recupera un bloc de pisos, entrant a habitatges morts per donar sortida a una emergència habitacional; un naufragi social que no ha fet sinó mantenir-se i créixer des de la crisi que venim arrossegant i que ens arrossega des de fa deu anys. El Bloc Bages 8 de la PAHC és ja una realitat, per bé i per mal. No és el primer, ni serà l'últim. Per bé i per mal.

Per bé, per que aixopluga persones que, d'altra manera, quedarien abandonades a la intempèrie d'un dret a l'habitatge formal, un brindis al sol constitucional, una promesa muda. Un dret, en definitiva, que el trobarem en totes i cada una de les borroses fotocòpies d'una borrosa Constitució del ‘78, però mai fora del text. Per molt que hagi voltat, mai m'he trobat el dret a l'habitatge pel carrer.


El Bloc Bages 8 no serà l'últim, deia, per bé però també per mal. I és que d'això es tracta: recuperar edificis buits és una necessitat, per desgràcia. Tenir gent sense casa i cases sense gent és la desgràcia que hauria de ser, ja que no podem canviar el passat, només un mal record. Per desgràcia. el vuitè bloc de la PAHC no serà l´últim per que avui, demà i demà passat es continua i es continuarà expulsant a persones de casa seva. Amb Covid o sense. Sense miraments, amb indiferència, sense contemplacions, amb violència, sense alternatives, amb total menyspreu a la vida. 

Les sentències, executades per autòmats d'uniforme, provoquen una desesperació, desemparament i deshumanització que no poden sinó disparar una tristesa però també una ràbia i determinació. Unes reaccions que són les més racionals emocions enfront les irracionals raons del sistema, imposades com una llosa amb vocació de làpida.


Les reaccions que porten a l'acció de la PAHC són les d'un racional sentiment d'injustícia, la nàusea que provoca la irracionalitat d'una casa buida des de fa deu anys i persones al carrer. És el capital el que expropia i desnaturalitza el sentit de l'habitatge. Una casa buida no és una casa; és a tot estirar una caixa freda de maons, quatre parets tristes que delimiten una vacuïtat morta i silent. No és sinó amb l'activitat de la vida i el crepitar dels riures i els plors de les persones que podem parlar de la casa com a casa. És emparant el foc i el caliu de la gent que tal casa és una llar. 

Dissabte passat, la PAHC va restituir el sentit del en endavant conegut com a Bloc Bages 8. En van vuit, i els que facin falta. Per bé i mal. Però ara, si tot passejant finalment em trobo pel carrer el dret a l'habitatge i el puc saludar, em retorna la salutació un somriure determinat, una força col·lectiva, una armilla verda i unes sigles: les de la PAHC.

 

Ricard Renalias
Treballador d'una Residència de Gent Gran. Anticapitalista.
03/05/2021

El sentit de la llar

Participació