Per una sanitat de i per a totes

«Aquests últims mesos han demostrat que una gestió privada de les residències només s'entén en la lògica del capitalisme»

per Armand López , 12 de febrer de 2021 a les 14:11 |
Després de més d'una dècada de retallades de la sanitat pública (al 2009 la despesa en salut va ser de 10.527 milions d'euros, mentre que el 2018 es va reduir als 9.225 milions d'euros, un 12'4% menys), de menysteniment vers la sanitat privada que ha provocat que tan sols un sobreesforç per part de les professionals l'hagi sostingut (l'atenció primària, clau per controlar la pandèmia actual, va veure reduïda la seva inversió entre el 2009 i el 2018 un 24'3%, mentre que la despesa sanitària que es dedica a pagar concerts sanitaris a Catalunya és del 24'9%, el percentatge més alt de l'Estat espanyol), la pandèmia de la Covid-19 ha fet palès, juntament amb tantes altres injustícies amb les quals ja convivíem però que ara es manifesten de manera molt més crua, que ara, més que mai, toca revertir completament aquestes polítiques, prenent decisions valentes com nacionalitzar la sanitat privada o crear una farmacèutica pública. 

Toca apostar decididament per una sanitat pública de qualitat, garantint-hi l'accés a tothom, modernitzant equipaments i coneixements amb una visió biopsicosocial (és a dir, considerant els factors biològics, però també psicològics i socials) i tenint en compte els determinants socials de salut a l'hora de realitzar els tractaments. Per poder fer aquest ambiciós i necessari canvi cal una forta inversió en sanitat, i per fer-ho cal deixar de subvencionar la privada: mentre la Generalitat pagava a la sanitat privada en plena pandèmia més de 43.000€ per cada pacient amb coronavirus que ingressés a la UCI i 93€ per cada PCR, la sanitat pública estava al límit i no arribava a tot. Per més inri, el director del Servei Català de la Salut, Adrià Cornellà, va comentar que un benefici per la sanitat privada d'entre el 3% i el 6% per tractar pacients amb coronavirus era raonable, deixant clar que amb la salut i la vida també s'hi pot fer negoci.


Cal reforçar i augmentar la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut amb psicòlegs, fisioterapeutes, podòlegs, dentistes, logopedes, terapeutes ocupacionals, entre altres, per tal de poder garantir l'accés universal a una salut completa i que no només aquelles persones que poden pagar una visita a una consulta privada tinguin accés a una salut completa. Una opció per la qual es pot optar és la de contractar alguns d'aquests professionals als CAPs i, alhora i sobretot, promoure i incentivar-ne l'ús, per tal de descongestionar les sempre saturades urgències, on el servei no pot ser tan profund. Normalment, quan tenim algun problema de salut que no sigui molt greu, tot i saber que s'hauria d'anar al CAP acabem anant a urgències, ja que sabem que poden passar molts dies abans que ens atenguin. Per tant, si s'augmenta els nombre de professionals i d'especialitats les llistes d'espera es reduirien considerablement i a la vegada també es descongestionaran les urgències, que recordem que ara mateix representen un focus important d'infeccions, donant més importància a la salut preventiva que a la reactiva, revertint així en una millor qualitat de vida per a la majoria.

D'altra banda, cal dignificar els sous, horaris i condicions de les treballadores de la sanitat, des de metges, MIRs, psicòlegs o infermers, a conductors d'ambulàncies, personal de manteniment o de neteja, els quals, a més, actualment no estan considerats personal sanitari tot i treballar a un hospital o residència. És precisament a les residències, però, on cal dignificar especialment les treballadores, que fan feines molt necessàries en una societat que no es cuida de la seva gent gran. Unes feines, però, molt estigmatitzades per la societat i molt mal remunerades. Aquests últims mesos han demostrat que una gestió privada de les residències només s'entén en la lògica del capitalisme, on els beneficis de l'empresari són més importants que el benestar de les residents i de les treballadores. Com s'explica sinó que fons voltor o el mateix Florentino Pérez vulguin invertir en residències geriàtriques?


En la pròxima legislatura parlamentària que en poques setmanes començarem, cal apostar decididament per la sanitat pública, dotar-la de recursos tant materials com econòmics, però sobretot de recursos humans. Cal deixar de banda l'austeritat, les retallades i la priorització de la sanitat privada, en definitiva cal deixar enrere dècades de neoliberalisme en la salut de les catalanes, perquè tot això ho paguem les classes treballadores amb la precarització de la nostra salut. Només cal mirar la diferència d'esperança de vida entre barris de Barcelona: mentre al 2015 l'esperança de vida a Pedralbes era de 86'5 anys, a Torre Baró era de 75'2 anys, 9 anys menys d'esperança de vida.

Si mirem Pedralbes veurem que era el barri de Barcelona amb la renta més alta, fins a pràcticament 5'5 vegades més que Torre Baró, i això no és d'estranyar ja que en el sistema capitalista en el que vivim la nostra salut ve determinada en funció dels nostres recursos: a menys recursos pitjor condicions laborals, feines més físiques o pitjor alimentació. La nostra salut, per tant, té una relació directa amb els determinants socials de la salut i amb la nostra classe social.

Totes aquestes mesures pel proper Govern de la Generalitat només les proposa la CUP, per tant el proper diumenge 14 de Febrer, per un sanitat de i per a totes cal votar a la CUP-Un Nou Cicle per Guanyar.

 

Armand López
Militant de la CUP a Manresa
12/02/2021

Per una sanitat de i per a totes

Participació