De pandèmies, aïllament i festes majors

«Necessitem un model que no ignori els límits físics del planeta i que, per tant, superi la lògica de l'acumulació (de beneficis per part d'unes poques)»

per Israel Falcó Martínez , 5 de setembre de 2020 a les 12:42 |
Aquesta pandèmia és la primera que ha aconseguit paralitzar i tancar pràcticament el 100% de la població del planeta, deixant unes conseqüències econòmiques globals terribles. També ha posat en evidència les desigualtats estructurals globals generades pel capitalisme i la gran vulnerabilitat dels sectors més desprotegits de la societat.

Moltes veus assenyalen que la proliferació de virus com la Covid-19 està lligada directament a la destrucció d'ecosistemes, la desforestació, la pèrdua de biodiversitat i a l'augment del volum d'explotacions monocultiu i de ramaderia intensiva, entre d'altres factors. Així doncs, es calcula que al voltant del 75% de les malalties emergents són zoonòtiques (es transmeten d'animals a persones). Això vol dir que quan més divers és un ecosistema, més difícil resulta que un patogen s'estengui, ja que hi ha més barreres naturals.


Tot i així, de moment només se sent a parlar de com aturar la pandèmia i tornar a la “normalitat”. No he vist, en cap cas, que la gestió i les estratègies de control parlin dels orígens i, encara menys, que els intentin eliminar o reduir per evitar que torni a passar el que ha passat. També queden al marge les possibles solucions per minimitzar els efectes en el cas que haguem de reviure una altra desgràcia similar. 

No sento a cap govern dir que a partir d'ara les tasques de sosteniment de la vida passaran a ser prioritàries, ni que és vital l'augment de la gestió pública dels serveis essencials per a assegurar-ne la qualitat i la universalitat. Per tant, sense canvis dràstics en el model, molt probablement això tornarà a passar. 


Necessitem un model que no ignori els límits físics del planeta i que, per tant, superi la lògica de l'acumulació (de beneficis per part d'unes poques). Un model on el comú i el col·lectiu sigui molt més important que el privat. Ens cal una planificació de l'economia en la qual, entre totes, puguem decidir, amb corresponsabilitat, què és el més prioritari per produir i què no ho és (què és el que produeix vida i què és el que la destrueix). Hem de caminar, doncs, cap a una economia relocalitzada, de proximitat, feta des del territori i que tingui en compte les necessitats del territori i les seves conseqüències; una economia que distribueixi els beneficis d'una manera equitativa. Ens cal imaginar noves formes de produir, consumir i de viure.

Com a resposta a la crisi sanitària, de moment només se'ns proposa aïllament i distància social. "Queda't a casa" i "nova normalitat". Però per a moltes dones quedar-se a casa vol dir por, patiment i mort. Per a moltes persones la vella normalitat vol dir por, patiment i mort. I és que no hem d'oblidar que l'aïllament ha provocat transformacions laborals: molta gent -especialment aquella amb contractes precaris o en el mercat negre- ha perdut la feina, i n'hi ha hagut d'altra que, sota el maquillatge de la conciliació, ha estat fent teletreball amb jornades laborals llarguíssimes.

Sota el paraigües de la responsabilitat social, el distanciament social també ha provocat una disminució dràstica de la protesta al carrer. Veiem com se segueixen vulnerant cada cop més drets, que difícilment tornarem a recuperar. Però nosaltres ens quedem a casa. 

Potser el que també és responsabilitat social és la solidaritat i la lluita pel bé col·lectiu. Potser, per responsabilitat, ens cal engrandir xarxes de solidaritat, grups de suport, cistelles d'aliments, reforços escolars, assemblees d'aturades i "olles populars". Eines organitzades des de baix per intentar que ningú es quedi enrere; espais comunitaris de resposta al model socioeconòmic i cultural; espais com les Festes Majors Alternatives, que, tot i les limitacions actuals, segueixen treballant per construir alternatives al model d'oci i consum. I ho fan de manera col·lectiva, solidària i autogestionada, intentant sempre tenir cura de tothom. Esforç comunitari contra l'aïllament. I aquest cap de setmana, per exemple, toca sortir al carrer per la Festa Major Alternativa d'Artés. Juntes, ara més que mai.

 

Participació