Que les llums de Nadal no ens enlluernin

per Marc Ballús , 16 de desembre de 2019 a les 12:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests dies a les nostres poblacions té lloc un dels actes més esperats de l'any: l'encesa de les llums de Nadal, a partir del qual, i durant unes setmanes, els nostres carrers queden il·luminats per milers de formes evocadores de tots colors. L'ambientació es completa amb nadales i personatges nadalencs, que a vegades no provenen de la nostra tradició, com ara el Pare Noel. Per molta gent, aquest és el senyal que ens indica que s'acosten aquelles dates que es viuen amb tanta il·lusió, en les que pràcticament tot consisteix en repartir bons desitjos. És el què s'anomena l'esperit nadalenc, que suposadament ens fa persones més felices, ni que sigui per uns dies.

Però no ens enganyem, tot aquest muntatge de les llums de Nadal està pensat amb una única finalitat: la d'incitar al consum, al consum desmesurat. És en aquesta època de l'any quan els comerciants venen més, i tot i així, demanen que siguin l'ajuntament qui en pagui, amb diners públics, la instal·lació, quan qui se n'emporta els beneficis són ells.


Cap ajuntament no hauria de destinar diners públics a fomentar el consum, darrera del qual s'hi amaguen l'explotació de matèries primeres, amb la resultant destrucció d'hàbitats naturals; l'explotació laboral de dones, nens i nenes al sud-est asiàtic, i que genera una alta taxa de suïcidis; la intoxicació de persones treballadores, moltes d'elles dones embarassades, que entren en contacte amb substàncies nocives, prohibides als països desenvolupats, però no en els més pobres; l'emissió de gasos contaminants durant la producció i el transport dels productes; la precarietat laboral dels missatgers que porten les mercaderies a les botigues; la generació de tones de residus, els més tòxics dels quals s'exporten a països pobres, als que prèviament se'ls ha espoliat les matèries primeres.

Totes aquestes conseqüències del consum queden emmascarades per aquest esperit nadalenc, donant lloc a una situació hipòcrita: mentre unes persones gaudeixen de béns de consum que moltes vegades no necessiten, unes de menys afavorides, a l'altra banda del món, veuen com els seus drets més bàsics són anul·lats, al cap i la fi, pel benefici d'un grapat de multinacionals.


Aquestes empreses són les que al capdavall dicten com ha de ser el nostre Nadal, com en el cas del Pare Noel, que sempre havia vestit de color verd, fins que al 1931 la Coca-Cola el va vestir de vermell, el seu color corporatiu, i així s'ha quedat des de llavors.

Aquests últims mesos estem veient un augment de les crides internacionals a donar resposta a l'emergència climàtica, i que demanen un planeta més sostenible. Una de les persones que més s'hi ha implicat és Ada Colau, que el passat 24 de setembre va presidir a Nova York la cimera mundial de ciutats per l'emergència climàtica. A Barcelona, però, també es donen contradiccions, ja que l'alcaldessa més progressista ha augmentat el pressupost públic destinat a l'enllumenat nadalenc. Unes de les raons d'aquest augment ha estat la de compensar els comerciants per les pèrdues ocasionades durant els aldarulls de protesta contra la sentència del procés, segons la notícia del Diari ARA del 26 de novembre. En el titular d'aquesta notícia es pot llegir com l'ajuntament fa una crida a comprar "amb absoluta normalitat".

Les contradiccions de l'alcaldessa no acaben aquí, ja que per una banda presumeix de la zona de baixes emissions que entrarà en funcionament a partir de l'u de gener, però fora de la qual en queda el Port de Barcelona, on el gran volum de trànsit de camions i de grans creuers genera importants emissions de gasos contaminants. I per una altra banda presenta al costat del conseller una variació de les tarifes del transport públic que penalitzen a les persones que hagin d'utilitzar-lo esporàdicament. A partir d'ara el títol més utilitzat, la T-10, passa a valer un 11% més, i a ser unipersonal, mesura que té un afany recaptatori, ja que és la utilitzada pels turistes, els quals, a diferència d'altres ciutats de tot el món, no disposen de cap títol de transport públic exclusiu.

La hipocresia provoca que, per una banda, els líders polítics facin una crida a la lluita contra el canvi climàtic, però per l'altra fomentin la compra desmesurada de productes, en el marc d'un sistema econòmic insostenible, que depèn del creixement continu per no entrar en fallida, i que marca quins han de ser els nostres valors.

Un planeta sostenible no només és aquell que respecta el medi ambient, sinó també aquell que respecta les persones; i el consum desmesurat no en respecta cap dels dos. Per tant, si el què desitgem de veritat és un món més just, no ens enlluernem amb les llums de Nadal, i pensem-nos bé què demanen a la carta dels Reis.

 

Marc Ballús
Llicenciat en arquitectura per la ETSAB UPC el 2002. Militant de la CUP
16/12/2019

Que les llums de Nadal no ens enlluernin

28/08/2018

El Barri Antic de Manresa

Participació