El gran repte de la dona: posar límits

per Verónica Soto , 25 de novembre de 2019 a les 18:54 |
Quan una dona diu no, és no. 

Sortir del silenci aterrador quan una dona pateix maltractes i està amenaçada, denunciar aquesta injustícia és un camí molt difícil. És un procés sovint massa llarg, aterrador, carregat de dubtes, de confusió, de culpa, ple de tensions, malsons amb conseqüències incertes. Aquest acte de denúncia és, sens dubte, un acte de valentia, un sortir d'un segrest en silenci i, aquest acte, aquesta acció, cal posar-li atenció. Cal reconèixer que la dona ha fet una gran esforç per sortir d'aquesta situació i, si encara no ho ha fet, està en aquest procés tan complicat, un veritable repte interior. No és fàcil dir prou quan l'autoestima està pels terres. 


La soledat fa molt de mal quan hi ha maltractes. 

Davant d'aquestes injustícies què podem fer? Tota la societat som responsables d'ajudar i més concretament els nostres polítics i membres dels cossos de seguretat i també la justícia. S'estan fent grans passes, però malauradament les víctimes de violència masclista encara són una realitat. Generar polítiques preventives, donar informació als Instituts, conscienciar a la societat, educar en la relació de les persones. Cap ésser humà hauria de créixer pensant que pot agredir lliurement a un altre persona sense conseqüències, sense prendre consciència del dolor que pot arribar a generar. Començar des de petits a les escoles i també a casa, aquest és un repte social. 


Maltractaments, abusos, violacions. Ens ha de fer reflexionar moltes coses a totes/s: Com és la relació amb la nostra parella? Hi ha respecte? Ens relacionem des de l'amor o des de la gelosia, l'enveja, la crítica destructiva cap a l'altre? Què li estic mostrant al meu fill/a? Com afrontem la sexualitat a casa nostra? El fet que no en parlem no ajuda als nostres infants, es creen una imatge molt llunyana de la realitat i els vídeos per Internet es poden convertir en la seva font d'informació. 

A més de manifestar-nos per rebutjar els maltractes les vegades que faci falta, també podem pujar-nos les mànigues de camisa i començar pel nostre granet de sorra, traspassant els tabús amb sinceritat. Ajudant a les persones que més ho necessiten i recolzant als nostres infants, adolescents, fent-los veure com és la realitat i ajudar-los a crear un més amable i respectuosa. Invertint en educació, en valors, respecte, comunicació no violenta, gestió emocional. Aquesta hauria de ser una prioritat social, educativa, política. 

Anem fent camí, pas a pas cap a la pau, el respecte entre les persones i les relacions humanes. I, mentre això arriba, dir que no esteu soles, que totes som una i sabem perfectament el que vol dir patir en silenci i soledat. Avui tot el reconeixent, amor i suport a les víctimes de violència de gènere.

 

Verónica Soto
Membre del Consell Municipal de la Dona
25/11/2019

El gran repte de la dona: posar límits

Participació