El sistema de control de les empreses que ens ve de la Xina (i no només de les empreses)

per Jaume Ferrer, 18 de setembre de 2019 a les 10:34 |
Una vegada demostrat que un bon algoritme com el de Google funciona raonablement bé pels objectius pels quals ha estat dissenyat, organitzar la informació, es tendeix a aplicar l'invent a tota classe de camps possibles. És allò de mirar també cap als cantons. L'algoritme de Google cerca valorar l'expertesa (si en sabeu o no del que toqueu), l'autoritat (si ets reconegut pels altres), i la confiabilitat (quins senyals dones de què ens podem refiar de tu i que no ets un "friki" o un "matat", que no ets un "fora del sistema"). La veritat és a la primera pàgina de resultats, o a les puntuacions de rating mes altes de... El Corporate Social Credit System, que segons un document de la Cambra de Comerç Europea a la Xina, és el sistema de control i monitorització de les empreses que segueix aquest model de pensament i actuació. 

Aquest és el pla concebut per usar la tecnologia ja disponible amb l'objectiu de guiar els actors econòmics, les empreses i altres organitzacions en el mercat i definir, de fet, l'accés al mercat. No es tracta tant de definir un model clàssic de què està permès, no permès, legal o il·legal, sinó de captar uns senyals i algorítmicament emetre unes puntuacions que en conjunt defineixen si passa, no passa, passa amb nota, o no cal que tornis mai més... Tot funciona per escales, puntuacions i ponderacions. Com les notes de 0 a 10 de tota la vida. Amb una 4,6 puc passar? I va lligat a sistemes de càstig (denegació de permisos o crèdits) i de recompenses (accés a permisos i crèdits o ajuts). Aquí no hi ha presumpció d'innocència. No és un codi penal inserit en un marc constitucional, s'assembla més als termes d'us que mai es llegeixen i s'accepten sense més.

 
El sistema funciona ja com a programa pilot en diversos territoris i ciutats, entre elles Tianjin i Shengyan al nord, Shanghai i Nanjing a l'est, i Chengdu a l'oest. La idea és estendre'l a tot el país el 2020. Des del 2013 el govern xinès ha publicat més de 350 normatives a nivell nacional i més de 1.000 documents a nivell local. Tot i així, esbrinar quins d'aquests documents i normatives m'afecten i de quina manera no es tasca fàcil, i requereix un treball intens llarg i especialitzat, segurament per part d'un extern (afina el llapis preu/hora d'un consultor expert en normativa xinesa). Per aquesta tasca, una empresa gran està millor preparada que una de petita. Les normes d'un sistema de selecció natural defineixen qui pot triomfar. I mai es podran evitar situacions com la del protagonista del Castell de Kafka, que no sabia ni on parava, què havia fet o què li esperava.

La informació captada és de 360 graus al voltant de l'empresa: transferència de dades que fa l'empresa, declaracions diverses, dades de producció, de medi ambient, de R+D, de comerç electrònic, de comerç internacional a través de l'administració duanera, de relacions públiques, nivell de qualitat dels productes, finances i fiscalitat. Un control contínuament actualitzat i millorat. I la informació és captada a través d'inspeccions regulars, inspeccions per mitjans digitals, monitorització en temps real, dades de tercers com ara agències de rating, i fins i tot de vídeovigilància. Això afecta a totes les empreses independentment de la seva forma de propietat, i com a bon sistema de control, també converteix a les empreses en controladores dels seus proveïdors, clients i subcontractats. Participen en el disseny del projecte empreses com Huawei, Tencent, Ali Baba, VisionVera o Taiji Computer, les equivalents als Google i Facebook nostres.

Aquest sistema de control sembla que és la realitat que ens ve (aquesta vegada des de la Xina, com ens va venir la pólvora), i és a la vegada paral·lel i interconnectat amb el sistema de control de les persones. I no és privatiu de la Xina, les empreses de Silicon Valley estan fent el mateix, potser sense tanta publicitat ni programes de televisió o articles de premsa. En Yuval Harari, intel·lectual mediàtic jueu, ens diu que és el model de control total aplicat als Territoris Ocupats, i que l'evolució de la tecnologia actual permet el que és una centralització de dades en poques mans. El que en principi definia el poder era possessió de la terra, després van passar a ser els mitjans de producció, i ara són les dades, el que defineix el poder.

 

Jaume Ferrer
Director de l'àrea d'Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa. Va néixer a Barcelona l'any 1958. És llicenciat en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i MBA per Esade. Des del 1992 dirigeix l'àrea d'Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa, des de la qual assessora i col·labora amb les empreses en el desenvolupament de projectes d'internacionalització. És especialista en la zona del nord d'Àfrica.
18/09/2019

El sistema de control de les empreses que ens ve de la Xina (i no només de les empreses)

18/07/2019

Que lluny queda Bretton Woods. Més que el cotxe elèctric

26/06/2019

El monopoli de Google i els Estats Units d'Amèrica

17/04/2019

El Brexit i les seves derivades: «Si vis pacem, para bellum»

15/03/2019

El poder de les dades per a la indústria, i per a moltes coses més

15/01/2019

Ara que tinc 20 anys no sé si tinc prou força (però qui dia passa, any empeny)

16/11/2018

El contracte social

14/09/2018

Guerra comercial: ens hem de preocupar d'alguna cosa?

20/07/2018

Guerra comercial potser és una paraula massa forta…

18/06/2018

La RGPD, potser menys «Face» i més «book»

Participació