11 de Setembre. Tornem-hi, tornem-hi, tornem-hi

per Xavier Cervera, 5 de setembre de 2019 a les 20:57 |
Després d'una dècada de creixement imparable pel dret a decidir, assolint culminar el Referèndum d'Autodeterminació de l'1-O de 2017, la immensa vaga general del dia 3-0, i totes les mobilitzacions en defensa de la República Catalana i a favor de l'alliberament dels presos i preses polítiques que van sacsejar el 2018 ens han portat un cicle de desorientació estratègica, fragmentació de la unitat politicosocial i desacceleració interessada del moviment d'alliberament nacional.

La tant anhelada unitat estratègica del món polític i social independentista, reclamada per la major part de la societat catalana, no s'ha produït fet que ha comportat la confusió de l'estratègia a seguir i en conseqüència els partits han caigut en una deriva de confrontació electoralista.


El "govern efectiu" no ha aconseguit restaurar el marc autonòmic previ al 155 demostrant-se com a falsa la dicotomia que s'havia establert entre Generalitat i la unitat entre les institucions catalanes i el moviment popular per reprendre una dinàmica de confrontació amb l'estat. 

Per altra banda trobem un govern català feble i poruc davant la repressió del Regne d'Espanya, incapaç d'avançar cap a la República Catalana.

S'ha desatès la construcció d'una institucionalitat republicana pròpia i de contrapoder, tal com el Consell per la República o l'Assemblea de Representants Electes per manca d'ambició i de rumb dels partits polítics independentistes, així com de la deriva política que ha tendit a la distensió de la lluita i a la concentració d'esforços en la restauració autonòmica, malgrat que, com s'ha dit, tampoc s'hi hagi reeixit.

No s'han aprofitat les majories independentistes, ni des del govern autonòmic ni des dels partits polítics, per avançar en defensa de la llengua catalana ni s'han reforçat els vincles amb la resta dels Països Catalans, essent tant la llengua com la construcció nacional, dues dimensions inseparables de la lluita independentista que han quedat pràcticament oblidades per part del moviment republicà català.


Malgrat tot cal constatar alguns avanços propis o retrocessos de les forces del règim que, consegüentment, apuntalen novament l'estratègia independentista:

- La força creixent de l'independentisme a les urnes, tant a les eleccions autonòmiques com a les del parlament de l'estat espanyol, ha sigut proporcional a la caiguda de l'espanyolisme ultra del PP i Ciudadanos, mentre el demofòbic partit de l'IBEX, el PSOE/PSC, en prou feines ha mantingut la mateixa representativitat institucional, alhora que el neofeixisme de VOX ha obtingut un suport ínfim entre la societat catalana.

- El sindicalisme nacional i de classe, liderat per la Intersindical-CSC, ha sostingut un augment progressiu de la seva representació i incidència als centres de treball catalans, obtenint magnífics resultats a les eleccions de l'administració pública (Generalitat, educació, etc.), reforçant-se així una eina indispensable per a la construcció republicana.

- El Consell per la República, malgrat les dificultats i la manca de decisió de les forces polítiques independentistes, ha fet passos tímids però decidits en la seva articulació com a contrapoder republicà a l'exili i connectat amb el territori.

L'èxit de la mobilització del proppassat 2 de juliol a Estrasburg és una mostra del potencial d'aquest espai.

- El Consell Assessor per a l'Impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, s'ha començat a desplegar i ha anat assentant les bases necessàries per generar un Debat Constituent. Tanmateix, el moment polític està alentint la implantació, trobant-nos encara lluny d'endegar un veritable Procés Constituent de la República Catalana.

- Els nivells de consciència i d'organització de l'independentisme als diferents territoris dels Països Catalans estan en expansió, prenent com un dels exemples que reforça el seu creixement el del moviment popular per la República Catalana independent. Això s'evidencia en les múltiples mobilitzacions de solidaritat tant a la Catalunya Nord com als territoris sota ocupació espanyola, o bé en els resultats del darrer cicle electoral a l'estat espanyol, en què si bé les forces sobiranistes no han assolit avenços importants, s'han sabut contenir les forces del règim més anticatalanes, mantenint-les fora dels governs.

Així doncs, tot i les limitacions i les vacil·lacions dels diferents agents que componen el moviment independentista, avancem indefectiblement cap a la Ruptura Democràtica per la Independència. Una gran majoria del poble català percep el règim monàrquic espanyol com un estat autoritari contraposat als anhels democràtics i de justícia social que representa la República Catalana, uns anhels també creixents a la resta de territoris dels Països Catalans. Per això, des de Poble Lliure fem una crida a les forces independentistes, sobiranistes i progressistes, així com al conjunt del poble català organitzat, a prendre una nova embranzida cap a l'alliberament nacional dels Països Catalans i, més concretament, a l'articulació d'una estratègia capaç d'organitzar la consecució de la República Catalana Independent:

1. Construïm un marc unitari de direcció estratègica del conjunt de forces polítiques i socials que componen el moviment independentista.

2. Enfortim les estructures de mobilització de masses, establint un marc de relacions entre partits i entitats no subordinat, en què cada agent pugui desenvolupar un paper decisiu pel conjunt del moviment.

3. Avancem decididament en la consolidació d'una institucionalitat republicana pròpia, enfortint i articulant el Consell per la República, així com impulsant l'Assemblea de Representants Electes per la República Catalana.

4. Sumem tots els esforços necessaris per tal de fer possible un Debat constituent, participatiu i popular, que posi les bases constitucionals per a un veritable Procés Constituent de la República Catalana, com a nou embat democràtic unitari i com a resposta a les sentències contra els presos i preses polítiques.

5. Articulem el moviment popular independentista al conjunt dels Països Catalans i restituïm la defensa de la llengua catalana com un pilar fonamental de l'estratègia independentista i de construcció nacional.

Ni un pas enrere cap a la República Catalana!

 

Participació