Cal unitat estratègica municipalista. Calen institucionalitats paral·leles

per Eudald Camprubí, 10 de juny de 2019 a les 22:32 |
Érem un poble il·lusionat, amb confiança i un objectiu clar. Durant les primeres setmanes d'octubre del 2017 semblava que ho podíem tot. Hi havia aquella sensació col·lectiva, compartida entre independentistes i no-independentistes demòcrates, d'haver fet l'acte d'empoderament col·lectiu més important de l'Europa del segle XXI. Teníem la sensació d'haver escrit un capítol sencer de la història de la democràcia europea.

Però ens vam despertar, i a finals d'octubre del 2017, la il·lusió que ens impregnava la pell, va transitar cap al desconcert, la frustració i la desorientació que, ajudada pel desgavell de la desaparició del que fins aleshores havien sigut hiper lideratges polítics i socials, ens va calar ben endins i encara ens remou.


La resta de la història, ja la coneixem.

Avui estem en un atzucac ben contradictori: mentre que electoralment l'independentisme guanya eleccions, partits i entitats són incapaços de teixir una estratègia unitària il·lusionadora i per tant, guanyadora.

Les crítiques i acusacions constants dels uns als altres, l'excés de personalismes acompanyats d'egos gegants i les incomprensibles i en certa mesura insultants estratègies partidistes, més orientades a ocupar càrrecs, institucions i hegemonies, que en el bé col·lectiu del país, ens han portat a un escenari molt decebedor que posa en perill tota l'herència de l'1 i el 3 d'octubre.

I certament, això no ho podem permetre. No ens ho podem permetre.


Aquest país necessita tornar a il·lusionar-se. Necessita tornar a tenir un objectiu clar, i malgrat que el fil de confiança entre representants i representats està molt malmès, ens hem d'obligar a trobar els mecanismes per fer-ho possible. Ara en tenim l'oportunitat: podem convertir l'àmbit municipal en aquest nou motor d'il·lusió.

Des dels municipis, hem de ser capaços de tornar a teixir les complicitats i la unitat estratègica de l'1 i el 3 d'octubre que ha desaparegut a nivell nacional. Hem de tornar a trobar-nos, seure, parlar i conjuntament, articular projectes il·lusionadors que es contagiïn arreu. Estratègies de construcció republicana, que vagin més enllà de la sentència, de la retòrica i dels interessos, lícits, de les estructures dels partits.

Avui, just després de les eleccions municipals, encara som a temps de ser dignes de l'herència de l'1 i el 3 d'octubre i donar resposta a l'anhel de democràcia de milions de persones. I aquesta resposta ha de venir per l'aposta de construir institucionalitats paral·leles municipalistes, amb poder real, que recullin la voluntat majoritària del nostre poble i que ens ajudin a transitar entre la voluntat de democràtica de la ciutadania i la legislació espanyola.

De coses per fer, lluny de la retòrica i els discursos, n'hi ha moltes. Moltíssimes. Però només les podrem fer a partir de voluntat, generositat i valentia, i sobretot d'una unitat estratègica municipalista clara i assumida col·lectivament.

Hem de recuperar la confiança, l'objectiu i la creença que encara ho podem tot, però sabent, que això només serà possible si remem tots i totes cap a la mateixa direcció, independentment del color del rem de cadascú.

 

Participació