Tria d'escoles i segregació: del malson a l'oportunitat

«És realment complicat, o impossible, educar sobre la diversitat i contra el racisme des d'unes escoles monocolors»

per Pol Huguet, 15 de maig de 2019 a les 09:26 |
Aquest abril ha succeït, com cada any, un dels episodies de malsons, patiments i angoixes entre els pares de criatures d'entre 2 i 3 anys: la tria de l'escola. És una llàstima que així sigui, enlloc d'un moment d'alegria.

Els motius són diversos. Evidentment, estem prenent una decisió important per a la vida del nostre infant. Però això ha estat així arreu i sempre. I què ha canviat? Una creixent i positiva sensibilització (massa sovint preocupació) per l'educació dels nostres infants, i una creença poc fonamentada que només una determinada escola pot ser bona per als nostres fills o filles. Certament, no totes les escoles són iguals: hi ha equips directius i equips docents motivats i cohesionats i altres que no tant; hi ha projectes educatius molt innovadors i altres en procés de revisió; hi ha escoles amb uns patis i menjadors excel·lents i altres de millorables. Però sobretot hi ha un gran elefant a la sala i poca gent s'atreveix a veure'l i parlar-ne: la segregació escolar. 


Actualment Manresa compta amb 21 centres que ofereixen educació infantil i primària. En el conjunt d'aquesta etapa, vora un 21% de l'alumnat és d'origen estranger, però en les preinscripcions a P3, la proporció s'acosta cada cop més a la meitat. Per tant, una escola representativa de la composició social de la seva ciutat hauria de tenir entre un 30 i un 50% d'alumnat d'origen immigrat. I aquest és el repte al qual totes les escoles haurien d'aspirar. Però la realitat manresana dista molt d'aquí. Són molt poques les escoles amb una proporció equilibrada: diverses escoles tenen un percentatge elevadíssim, gairebé absolut, d'alumnat d'origen estranger, i nombroses escoles en tenen un tant per cent simbòlic o gairebé nul.

I, per què aquesta situació és un greu problema que cal abordar? En altres països occidentals fa dècades que pateixen segregació escolar i han estudiat quines conseqüències té. I, des de fa uns anys, la Fundació Jaume Bofill ha liderat diversos estudis sobre l'estat de la segregació a Catalunya i com revertir-la. Segons aquests estudis, més segregació vol dir pitjors resultats educatius, més abandonament i a la llarga més atur i menys creixement econòmic. En canvi, unes classes equilibrades, impliquen que els alumnes de famílies desafavorides tenen l'oportunitat d'accedir al capital cultural de les famílies dels seus companys benestants, millorar resultats educatius i tenir més opcions de trobar una bona feina i contribuir a l'economia local. És a dir, combatre la segregació afavoreix a tothom. Però, sobretot, implica tenir una societat més cohesionada, que visqui la diversitat amb normalitat, com una oportunitat per aprendre a conviure en un món cada cop més globalitzat. En canvi, és realment complicat, o impossible, educar sobre la diversitat i contra el racisme des d'unes escoles monocolors.

A Manresa, ja fa dos anys que es va engegar la Comissió d'Estudi de la Situació de Segregació Escolar a Manresa, liderada per l'inspector del Departament d'Educació de la Generalitat i per la regidoria d'Ensenyament de Manresa, amb participació de tècnics municipals, direccions de centres i representants de famílies i sindicats. He pogut assistir, en representació d'Esquerra, a les reunions de la comissió, i he de dir que hi he après molt. Després de dos anys d'estudi i debats, ara comencem a esbossar les propostes de canvi de model, alguna de les quals ja s'han començat a aplicar aquest curs. Aquestes propostes hauran de ser debatudes amb tota la comunitat educativa i acordades en un Pacte Local contra la Segregació Escolar. 

Caldran recursos econòmics perquè els centres públics estiguin en molt millors condicions. I recursos humans: amb una plantilla estable que pugui emprendre projectes engrescadors, i amb tècnics municipals que entrevistin les famílies abans de la preinscripció i les acompanyin per prendre les millors decisions, per a elles i per al conjunt de la ciutat. També amb una tarifació social perquè totes les famílies paguin l'escola bressol (primer focus de segregació) en funció de la seva renda. Però, sobretot, tenint el combat contra la segregació escolar com una de les prioritats del Govern de la ciutat i treballant intensament amb el Departament d'Educació. Només així el procés de preinscripció escolar deixarà de representar un maldecap per a les famílies i podrà esdevenir una oportunitat segura per aquells centres i famílies que volen combatre la segregació escolar.

 

Pol Huguet
Geògraf. Regidor d'Entorn Natural i Participació de Manresa. Número 5 a la llista d'Esquerra Republicana a les eleccions municipals.
15/05/2019

Tria d'escoles i segregació: del malson a l'oportunitat

17/04/2019

El gran Parc del Cardener: un repte de ciutat

Participació