Una ficció ben real

«A la tercera vegada, m'adono que no és degut al moviment del vehicle sinó que una dona, de més de 60 anys, em va tocant tot mirant-me»

| 08/03/2019 a les 14:47h
Són les 7 del matí i avui és un dia important. M'arreglo tan bé com puc i em preparo per aquella entrevista de feina llargament esperada. Esmorzo com cada dia, però amb més ganes, com si el bol de llet fos el món que m'espera. Em dutxo, em pentino… i cap al carrer a trobar la sort!

Només sortir del portal, uns ulls s'han situat sobre meu sense jo fer cap senyal. Tres noies, totes elles joves i modernes, han començat a xiuxiuejar i a girar-se cap a mi. Jo he passat ràpidament pel seu costat però m'ha donat temps a escoltar un comentari sobre el meu cul… Bé, deixem-ho, tinc masses coses al cap!

Arribo a la parada d'autobús puntualment. El transport està ple i, amb empentes i rodolons, em situo just davant de la porta. Només accelerar, m'ha semblat notar que alguna cosa tocava la meva cama. A la tercera vegada, m'adono que no és degut al moviment del vehicle sinó que una dona, de més de 60 anys, em va tocant tot mirant-me. Quan la meva mirada es creua amb la seva, un somriure lasciu surt de la seva boca. Jo, em giro i desitjo que el bus pari ja…

Baixant ràpidament a la meva parada i recuperant-me del fàstic que m'ha ocasionat la vella verda, em dirigeixo a la oficina on el meu futur m'està esperant. Arribo i un amable secretari m'atén i em fa entrar. En aquell moment, em somriu mentre em comenta no sé què de la meva roba… Entro i allà tenim a la meva entrevistadora. Em fa seure al seu davant i comença amb les preguntes: Tens parella? Teniu intenció de tenir fills? Quants? Fa gaire que aneu junts? Estaries disposat a fer el què calgués per a progressar? Normalment portes roba ajustada o ample?

La meva cara de sorpresa deu delatar que ja no sé ni el què contesto i dóna per acabada (anticipadament) l'entrevista. Surto d'allà pensant que el meu futur seguirà tan gris i precari com el meu present…

Al migdia dinem amb amics tot esperant la tarda. Sabem que al vespre les nostres parelles han quedat per sopar i sortir una estona. Jo personalment, no en tinc gens de ganes després de l'entrevista frustrada, però anirem amb elles una estona.

Quan hi arribem, elles ja estan alegres. Fa estona que ja beuen i mengen. La meva companya em saluda de lluny i jo vaig al seu costat. Arribo i, sense ni tan sols demanar-me per l'entrevista, em fot la mà al cul tot detallant com el tinc a la resta de la taula. Jo, somric i marxo corrent cap al lavabo a cercar intimitat per les llàgrimes que estic a punt de vessar…

El sopar s'acaba i jo ja m'en vull anar. Ella i la resta, es queden (de fet millor, vull estar sol, no tinc ganes de que em toqui avui). Surto del restaurant, són gairebé la 1 de la matinada. El centre està animat però casa meva queda un pèl lluny i haig de passar per aquells carrers tan foscos. Deixo l'animació lluny i entro a la foscor i el meu estómac s'encongeix. A cada 3 passes, miro al meu darrere cercant ombres i perills. Qualsevol soroll, em fa estar més alerta i accelero el pas. De cop, m'adono que em falta una mica per arribar però tinc la sensació de ser observat. Agafo el mòbil, marco un número i, sense donar temps a fer la senyal, m'el poso a l'orella i parlo. Ningú ha contestat però jo necessito parlar. Estic a punt de córrer i a l'altre mà ja tinc les claus preparades. Arribo al portal, pujo ràpidament per les escales, orbro la porta i la tanco tan ràpid com puc. M'estiro al llit plorant sense ningú al meu costat…

Ficció per a un home. Realitat per a milers de dones. I no, res no és normal. És responsabilitat de tots nosaltres acabar amb tota aquesta barbaritat. Seguim lluitant per la igualtat real.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep M Fius
President del PDeCat Manresa. Diplomatura de Magisteri D'Educació Física. Durant 4 anys (2006-2010) treballant a FEDAC Súria. Actualment (des del 2010) tutor de primària a l'escola La Salle
Quim Masferrer actuarà a Cardona
Quim Masferrer actuarà a Cardona | Promocional
Del divendres 22 al diumenge 24 de març
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 22
«No sin mis huesos» arriba al Kursaal a primers d'abril
«No sin mis huesos» arriba al Kursaal a primers d'abril | Promocional