Dirigit al «Senyor Paredes» i el seu mas

«Sembla molt més preocupat pels comunicats de les altres organitzacions professionals, el PEN en aquest cas, que en fer de la seva Associació un lloc decen»

| 27/01/2019 a les 12:31h

Fa molt de temps que no escric en premsa, principalment, degut a que la meva feina com a Investigador Sènior a la Universitat de Xangai Jiao Tong i el meu treball com a Investigador Visitant a la Universitat d'Ottawa m'ocupen tot el temps. També, degut a que he après que és millor no escriure si no hi ha res a dir. Després de molts mesos, però, aquesta nit he rebut un correu electrònic que m'ha fet tornar la necessitat de comunicar-me públicament. El motiu és la següent carta:

Com dic al títol, aquest text fa referència al "Senyor Paredes" i al seu mas, entès un mas com una finca rústica amb casa de camp, estables, corrals, etc. El problema és que, el "Senyor Paredes", no és un masover, sinó que és el president de la deplorable Associació Espanyola de Crítics d'Art.

L'associació que porta aquest nom, és el conglomerat on s'hi aglutinen diverses associacions autonòmiques i és la representant espanyola davant de l'Associació Internacional de Crítics d'Art. Cal agregar, però, que l'associació catalana no forma part de l'espanyola, estant reconeguda per l'Associació Internacional de Crítics d'Art de forma independent de l'espanyola. 

Feta aquesta breu introducció necessària, cal dir que qui escriu va ser membre de l'Associació dirigida pel "Senyor Paredes" abans de fer el canvi a la catalana. Les raons no van ser pas polítiques, sinó de simple qualitat organitzativa i és que, qualsevol que em conegui, sabrà que no simpatitzo en absolut amb el moviment independentista, tot i que sempre he criticat la poca maduresa democràtica i diplomàtica de Madrid. Dit això, cal prosseguir exposant el mode en el qual, l'Associació dirigida per aquest senyor, és dirigida com si d'un mas es tractés: no s'envien els correus electrònics pertinents, quan s'envien es fa sense assumpte i, tres anys després, encara s'han d'agregar els noms dels associats a la pàgina web de l'Associació, mentre que s'hi mantenen els de molts membres que ja no en formen part, etc. Val a dir, que les cartes certificades no es responen i que, cada any, es rep una comunicació, amb freqüència amb alguna entrevista realitzada pel "Senyor Paredes". 

Sembla, per la carta adjuntada aquí, que el "Senyor Paredes", en línia amb el Parlament extremeny, en l'actualitat està molt més interessat en corregir el què fan els demès que no pas en posar ordre al seu propi mas, que es troba en un estat precari i motiu pel qual associacions com la catalana van decidir fugir-ne i ser reconegudes directament davant de l'Associació Internacional de Crítics d'Art. El "Senyor Paredes", sembla molt més preocupat pels comunicats de les altres organitzacions professionals, el PEN en aquest cas, que en fer de la seva Associació un lloc decent, on algú sigui capaç de modificar el nom dels associats de la seva pàgina web en menys de tres anys o escriure un correu electrònic exposant l'assumpte (cosa que s'ensenya als estudiants de primer d'ofimàtica). 

Qualsevol individu comprendrà, també, que des d'un càrrec de Presidència, demanar la votació dels diferents individus que composen l'Associació a la vegada que s'empren termes com "mentiras", "delirios" o "bazofias reaccionarias" és, per dir-ho suaument, una forma molt poc neutral de sol·licitar el vot. 

Davant de les possibles crítiques a nivell personal que em puguin ser dirigides, seria bo considerar, prèviament, que he treballat a la Xina, a Taiwan, a Israel, al Brasil, a Itàlia o al Canadà, així que difícilment se'm podria dir que em trobo adoctrinat al no trobar-me freqüentment ni a Espanya ni en entorns precisament homogenis. Cal agregar que no parlo mai de política, tot i que em considero de centre dreta i liberal; com ja he dit, no sóc independentista ni mai ho he estat, però la maduresa política de Madrid ha estat escassa des de l'inici. Com a persona poc posicionada en un sentit o l'altre, sempre he pensat que en un país democràtic, els referèndums sobre Catalunya s'haurien d'haver permès. Això hagués aportat informació, i a partir de la informació obtinguda, s'haurien pogut fer les polítiques corresponents. Aquesta maduresa no ha existit i sembla que ara, el "Senyor Paredes", vol aportar democràcia a la seva organització, però no per tal de millorar-la (que falta li fa), sinó per tal de desdir les declaracions dels demès, les quals no són més que "mentiras", "delirios" i "bazofia reaccionaria". 

Fins que no aprenguem que votar és un acte democràtic que aporta informació i que pot ser utilitzat en un sentit constructiu, gent com el "Senyor Paredes" seguiran dirigint el seu mas. Per cert, el prestigi del "Senyor Paredes" com a crític d'art és discutible. De fet, a Catalunya, hi acudeix de vegades a fer de jurat en un concurs de pintura organitzat per un museu privat. El director d'aquell museu privat només veu com el seu museu genera pèrdues, cosa que supleix amb els beneficis que (això sí) li aporta el seu club d'intercanvi de parelles. 

Aquest és el nivell del "Senyor Paredes" dins la crítica d'art. Poden imaginar-se dins de la democràcia de tints polítics en la que ha intentat convertir el seu mas. 

COMENTARIS

Sr. Paredes
Anònim, 27/01/2019 a les 14:44
+0
-0
Fàntastic, espectacular, digne......siguem del color polític que siguem....hem de saber valorar el que no es democràtic, el que no es adient, el que es fora de lloc, el que per posicio es creu en el dret de dir .....
Article molt I molt real , sense cap connotació política, només dirigida a un innepte en digitalitació I falta de justicia democràtica.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Adrià Harillo
Membre de l'Associació Espanyola de Crítics d'Art i Investigador Visitant a la Universitat de Tel Aviv
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 23
«El preu» arribarà al Kursaal l'últim cap de setmana d'abril
«El preu» arribarà al Kursaal l'últim cap de setmana d'abril | Promocional
A la sala gran del Kursaal, el 27 i 28 d'abril