Quan plovien bombes

«Després que els catoliquíssims ens bombardegessin pels volts de Nadal de 1938, violant la més sagrada de les seves festivitats; el feixisme va acabar guanyant la Guerra»

| 26/12/2018 a les 12:48h
Aixoplugar-se és fàcil, fins i tot pels qui ens fa mandra el paraigua. Només implica mullar-nos alegrement fins que, amb una combinació de corredisses i espatlles arronsades, ens posem a recer de la pluja que cau. Imagineu per un moment, però, que aquesta aigua es converteix en foc i que la mort ens cau del cel. Ha de ser una experiència esfereïdora, oi? Molt. Doncs a Manresa hi van ploure bombes ara fa vuitanta anys.

Terroritzar-se en aquest context, malauradament, també és molt fàcil. Tinguem present que la guerra Civil va ser el camp de proves on els bombardeigs de l'aviació feixista (espanyola, italiana i alemanya) canviaren el model d'enfrontament bèl·lic: per primera vegada a la història, la rereguarda es convertí en front de guerra i la societat civil en víctima. Ara i aquí, es perpetraren atacs del tot indiscriminats amb l'únic objectiu d'inocular el terror i de minar la moral de la població; de massacrar les famílies dels qui defensaven la República a primera línia. És la més cruel de les inhumanitats, de la qual calia refugiar-se. Així i ja que parlem de Manresa, a la ciutat s'hi construïren diferents refugis antiaeris com el que avui en dia encara conservem sota de l'escola Renaixença, que justament ha estat escenari de la commemoració artística d'aquells bombardeigs.

Refugiar-se significa "posar-se en un lloc on hom està en seguretat". Però per les tres-centes persones que el cap de setmana passat vam viure l'obra Refugiar-se, de seguretat no en vam respirar per enlloc. Perquè l'espectacle ideat i dirigit per Quim Moya, ha sabut filtrar sense embuts l'atordiment, l'angoixa, la por i el dolor de qui necessita resguardar-se físicament d'unes bombes que li estripen l'ànima. 

Moure's per la penombra cap a la veu inerta d'una rapsode. Deambular enmig la fredor amb la música pesant d'un contrabaix. Transitar sota voltes i entre danses extraviades. Observar el mur convertit en llenç que pigmenta el dol humà acumulat. Així, incorporant diferents experiències d'art, és com Refugiar-se ens va oferir -de manera intimista però multidisciplinar- vestir la pell dels nostres avis: sentir el patiment d'una guerra i tastar l'esglai d'uns bombardeigs que, només a Manresa, s'endugueren més de mig centenar de vides.

Sortir-se'n. Després que els catoliquíssims ens bombardegessin pels volts de Nadal de 1938, violant la més sagrada de les seves festivitats; el feixisme va acabar guanyant la Guerra la primavera següent. I tanmateix ens en vam sortir. Ens n'hem sortit i encara som aquí: fent ple absolut a "Refugiar-se" i en tots aquells actes que recorden com, per sobre del seu odi i de la nostra por, és més fort i persistent l'amor que ens mou. Per moltes bombes que ploguin.

COMENTARIS

Llegir el que vaig sentir
Albota, 27/12/2018 a les 10:48
+0
-0
Assistir a refugiar-se va ser una experiència brutal i avui poder llegir el que vaig sentir ha estat com un regal. Moltes gràcies per haver sabut exlicar amb paraules el que van viure els meus sentits.

No deixis d'escriure!
ens bombardegessin?
Anònim, 27/12/2018 a les 12:41
+0
-0
catoliquíssims?? Ens bombardegessin??
Ay Genís, Genís... Que collons sabràs tú
Sí, ens bombardegessin
Refugiada, 27/12/2018 a les 13:16
+0
-0
Per a l'Anònim:

Si, els catoliquíssims franquistes que van apropiar-se de l'Esglesia i de la Religio amb la seva maleida Cruzada, ens van bombardejar. Si es trist pero es aixi.
Bombardajar......
De cal ticó. , 27/12/2018 a les 22:31
+0
-0
I va haver un militar franquista que va dir que Catalunya s'havia de bombardejar cada 50 anys. Ha passat el temps i tots pensàvem que aquells obscurs temps del fascisme i del nacional catolicisme eren temps passats.
Pero no, l'odi i sed d'aniquilació d'una cultura continua viu. El fascisme español estava dormit esperant l'ocasió de despertar..... Tristement ha despertat amb mes violència i odi que mai.
L'història es repeteix i tornem al punt de sortida con el joc de l'oca.
res hem aprés
Anònim, 28/12/2018 a les 11:33
+0
-0
odi, rancúnia, bons , dolents, catoliquíssims, ateus, aniquilació, violencia...
algun vol posar venjança?

No trobo cap paraula, cap mostra d'esperança.
Quina llástima res hem aprés
Llegir abans d'escriure
Balmes, 28/12/2018 a les 15:35
+0
-0
Sembla que hi ha gent que no vol llegir o entendre abans de posar-se a criticar i a censurar allò que es publica...

Enhorabona als creadors de "Refugiar-se"!
LA tàpia del cementiri
Anònim, 29/12/2018 a les 18:18
+0
-0
Suposo que la regidora, l'historiador i tota aquesta colla, faran un acte similar per fer homenatge a les 158 persones assassinades durant el periode de la Guerra, havent-hi governs republicans a l'Estat, a la Generalitat i l'Ajuntament. Els hi podria apuntar alguns llocs per aquest homenatge, com la tàpia de darrera del cementiri o el bosc del Suanya, llocs preferits per fer aquells entranyables "paseillos" a frares, empresaris, polítics i tot aquells que per envejes, afers personals i no pensar com lo establert eren pasats per les armes sense judici ni defensa.

Pensem per un moment el que era: un cotxe que parava davant casa teva a la nit, (a les hores hi havia pocs cotxes), uns homes que pujaven escales amunt, corrent, amb crits, un cops a la porta o fer-la abaix, entrar a casa teva, treure't del llit o arrancar-te dels braços de la teva dona, fills, germans..., crits, plors, por, quatre bofetades, potser un parell del cops de culata de fusell, tirar-te escales abaix entre insults i escopinades dels assaltants, muntar-te al cotxe lligat de mans, més patades, més cops..., un curt recorregut entre sotracs, riures,dels teus segrestadors, humillacions, por, molta por, i per últim arribar a un lloc fosc on algún valent revolucionari de merda aixecava una pistola i et fotia un tret al cap. Buff, quina heroicitat, buff, quines ganes de vomitar.

Potser que mirem d'una vegada endevant, amb il·lusió i ganes de viure i avançar, d'assolir els reptes que en tenim, i deixem la funesta época de la Guerra Civil i tot lo que ho va envoltar, una vergonya per la nostra societat i pais.

Es van fer coses mal fetes, molt mal fetes, però per cada un dels dos maleïts bándols.

Cada cop queda menys gent viva, però encara queda alguna persona amb claretat de records que us explicaran el que va passar.

Guerra Civil, lluita fraticida, feixisme, comunisme i totes aquestes merdes ideològiques,

Mai més.
Comparacions
Anònim, 30/12/2018 a les 17:07
+0
-0
Fa uns anys, una persona exiliada (aquest si que era exiliat I no com els galifardeus de waterloo) em va dir, parlant de la Guerra civil: “nomes hi ha una cosa pitjor que un feixista: un comunista. Gràcies a ells vàrem perdre la guerra. En una guerra civil, no hi ha ni bons ni dolents; nomes hi ha victimes"

També, pel “enteradillo” de Bombardejar, et diré que la frase correcta va ser: “Barcelona se tendria que bombardear cada 50 años” i la va dir el General Espartero mes o menys al 1842. Si, el General Espartero, un reconegut franquista. Vaja tela...... veieu faixistes a tot arreu, i resulta que els teniu mes a prop del que us penseu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Genís Frontera
Llicenciat en Història moderna i contemporània amb Certificat d'aptitud pedagògica. Aficionat a conrear les lletres, noves recerques i a conèixer millor Montserrat i la nostra cultura popular
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 23
VÍDEO de cistelles impossibles registrades al pavelló del Nou Congost
VÍDEO de cistelles impossibles registrades al pavelló del Nou Congost | Jordi Wild