La Manresa que hem deixat enrere

«Deixem del tot enrere la Manresa complaent, la que ho fa tot per agradar a una amant que no se la mira, la que fa per sistema la roda de premsa a Barcelona, la de moqueta vermella i Mr Marshalls que no vindran»

| 05/11/2018 a les 16:35h
Dissabte passat, a la visita guiada a la Seu, s'explicava com en diverses ocasions històriques les manresanes van intentar captar l'atenció i la gràcia del bisbat de Vic per a que se n'instal·lés la capital (la seu) a Manresa. En primer lloc, amb la construcció d'una església que ho tingués tot per ser catedral (excepte la càtedra). En segon lloc, i per posar-ho fàcil, la construcció d'una residència per al bisbe (que mai va ocupar). Són dos fets que il·lustren el que en el meu parer és una característica de la Manresa que hem deixat enrere: ser quelcom en la mesura que els de fora ens fan cas.

Aquesta Manresa que hem deixat enrere m'ha fet pensar sempre en el quadre psicològic d'una persona amb autoestima baixa, on tots els èxits són gràcies als altres i els fracassos són culpa d'una mateixa. Un perfil que porta a la Seu i al Palau del Bisbe, a fer per acontentar als demés i, en definitiva, a gestionar la satisfacció en base a una dependència emocional amb els altres.

Si miro al nostre entorn, si parlo amb els que hem crescut amb aquest model socioemocional de ciutat al retrovisor, coincidim que el potencial de la Manresa que sí que ens representa és el de les iniciatives social, culturals i econòmiques de gent que, en definitiva, s'estima amb autenticitat el seu territori, la seva gent i els anhels de transformació que inspiren els seus projectes. Un sistema emergent, un rusc, un univers amb relacions intangibles i aparentment inconnexes. Una amalgama de sensibilitats que, per un cantó, valora la satisfacció defugint la tradicional ceguesa de l'orgull a crèdit i que, per l'altre, basa la celebració en l'esperit crític i l'aplaudiment de la feina feta a contracorrent. I encara més, de la feina ben feta.

Tota aquesta gent coincidim en el valor d'allò inherent a la gent i els seus projectes i que encara no han dibuixat de forma tangible una bandera concreta. Totes aquestes coincidim també en una reivindicació principal que anul·la la Manresa que hem deixat enrere, una reivindicació que supera la persona dependent i insegura que representa: la de tenir una fita clara i, sobretot, pròpia.

I què és això? Això és: un model de ciutat, de cultura, de sostenibilitat, de Centre Històric que sigui autèntic i que emani del que sí que segur tenim i som, allò nostre. Un model induït no per allò que funciona a fora sinó per allò que volem dins.

Això és: un model on l'aposta per allò propi sigui la decisió a escollir per convicció, i no per la conveniència o circumstància o l'últim recurs per omplir els buits que no volen els altres.

Això és: un model on el suport de l'Ajuntament, com a líder en nòmina d'un model de ciutat, precedeixi l'èxit i el fomenti abans del desgast, enlloc d'anar darrere d'iniciatives reeixides quan el talent ja està en fuga.

I així deixem del tot enrere la Manresa complaent, la que ho fa tot per agradar a una amant que no se la mira, la que fa per sistema la roda de premsa a Barcelona, la de moqueta vermella i Mr Marshalls que no vindran, la de Patums que vénen per diners i no per ganes. Deixem enrere la Manresa insegura, poca cosa, acorralada per mirar-nos a nosaltres mateixes i entendre la virtut i importància de tot el que som i és nostre i autèntic i no de ningú més: la gent, les iniciatives, el pionerisme que no té nom perquè encara no existeix la referència que donarà nom al que ara ja som.

Una constant de l'art i la moda és la recerca d'allò genuí i autèntic com a valor que genera atractiu. Per a mi, l'autenticitat és la tranquilitat de fer el ridícul propi. Això és atrevir-se, creure's i anar-hi.

Així la seducció, i amb ella la realització de la comunitat que representem i ens representa, està assegurada.

COMENTARIS

🤭✊
Anònim, 07/11/2018 a les 22:39
+0
-0
«Per a mi, l'autenticitat és la tranquilitat de fer el ridícul propi.»
🤭
talent
Anònim, 08/11/2018 a les 10:22
+0
-0
bufff, aquest diari sempre al costat dels millors columnistes
Estimar la terra
Anònim, 11/11/2018 a les 23:05
+0
-0
Està bé trobar persones que estimen la ciutat on viuen i que faci propostes per viure amb dignitat. La cultura i el civisme també són importants.
El més fàcil és criticar.
El que no fa res no s'equivoca mai.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Jet Serra Morales
És impulsor de projectes culturals transformadors a Cultura del Bé Comú i activista al Centre Històric de Manresa
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 20
«Los bancos regalan sandwicheras y chorizos» es podrà veure al teatre Conservatori
«Los bancos regalan sandwicheras y chorizos» es podrà veure al teatre Conservatori | Promocional
A la sala gran del Kursaal, el dijous 22 de novembre