Ets un resident al casc antic de Manresa i una tarda qualsevol, de cop i volta et diuen que desallotgis perquè l'edifici amenaça ruïna i surts de casa teva corrents, sense diners ni documentació o altres pertinences. Per a tu s'ha produït una catàstrofe com podria haver estat un incendi, un terratrèmol o un atemptat.

El que ja l'endemà entens és que et trobes sol i que vista la manca d'organització que no sigui la d'apuntalar i examinar tècnicament l'ensorrament, caldrà que et continuïs espavilant pel teu compte i, més o menys, al mig d'una situació traumàtica i de desempar creixent, si ets prou eixerit i tens un entorn favorable te'n surts provisionalment.

Quatre o cinc dies després, i encara abans de treure'n l'aigua clara al que t'ha passat, et trobes casa teva tapiada i llegeixes als diaris que tothom qui ho necessitava està reallotjat i durant dos dies ha retirat els seus efectes personals. I aixó no és així. Els veïns de color negre van desaparèixer la mateixa tarda dels fets, probablement espantats per la seva falta de documentació. Altres veïns te'ls trobes en pèssimes condicions per Manresa i et comenten que estan dormint al carrer, i aixó origina aquest article.

Conciutadans en gravíssima situació d'exclusió social, fossin okupes o propietaris d'una vivenda heretada i sense aigua corrent, que de cop i volta perden el poc que tenien com a referència existencial. I constates les mancances que per a tu s'han fet evidents: cap suport psicològic, cap ajuda de voluntaris per treure del bloc les teves pertinences més importants, cap oferta de reallotjament d'emergència per a situar-te els primers dies encara traumatitzat (dos dies després et diuen que per la Fira Mediterrània tot està ple), i una llarga llista...

En definitiva, al mig d'una situació catastròfica traumàtica personal i col·lectiva la manca d'acompanyament, de mitjans de suport social públic i privat i les dates no han funcionat satisfactòriament fins ara. Aviat està previst que ens reunim amb l'Ajuntament i veurem si no s'empeny més conciutadans cap a la desesperació i la marginalitat social. No totes les catàstrofes són iguals ni reben el mateix tracte. Uns fets per reflexionar, ja que ben segur, vist l'estat dels habitatges del casc antic de la ciutat, tornaran a passar. Passarà el mateix? La víctima pot ser qualsevol dels nostres veïns i de moment l'únic que la ciutat ha guanyat és un altre bloc tapiat i abandonat i més ciutadans sense sostre.