La Manresa que cal construir (4): El model de finançament de les infraestructures

«El model de finançament de les obres de l'aparcament i de la reurbanització de la plaça de la Reforma generarà un cost que almenys duplicarà el cost final de l'execució de les obres»

| 03/10/2018 a les 09:40h
Els pressupostos dels municipis catalans acostumen a ser limitats en recursos, malgrat que els ajuntaments presten molts serveis de primera necessitat pels habitants. L'estructura centralista de l'estat espanyol acumula recursos en el poder central i deixa desateses les administracions que realment duen a terme els serveis socials a la població. Hi ha força veus que aposten per incrementar les competències i els recursos als ens locals. Un model que caldrà tenir en compte en la construcció de la República Catalana.

Però mentre això no s'esdevé, els ajuntaments han de gestionar el dia a dia amb el pressupost del qual disposen. Manresa no n'és una excepció. Aquest any tindrà una despesa de 86,5M € (1.150,65 € per habitant). D'aquesta xifra, el 38,62% es dedica a despeses de personal i un 27,14% en despeses corrents en béns i serveis. Aquestes partides, que suposen ⅔ del pressupost, es poden variar però difícilment s'hi podran aplicar canvis substancials si es vol seguir duent a terme els serveis bàsics de l'ajuntament. També es dedica un 11,13% del pressupost a passius financers i un altre 1,49% en despeses financeres; és a dir, a amortitzar els deutes del consistori i els seus interessos. A més, es dedica un 10,32% a transferències a altres administracions, empreses i persones (bàsicament en concepte de subvencions i ajudes).

Un cop dutes a terme totes aquestes despeses, que com hem dit permeten un marge molt petit de modificacions o reduccions, ens queda tan sols un 10% del pressupost per inversions en les infraestructures de la ciutat. Parlem dels carrers, tant la zona de vianants com la part asfaltada per a vehicles, dels parcs i jardins i també dels edificis de titularitat municipal. Això inclou tant el manteniment de la infraestructura existent, que té un cost gens menyspreable, com l'adquisició de terrenys on poder desenvolupar nova infraestructura i la construcció d'aquesta. En concepte de reposició d'infraestructura existent s'hi destina aproximadament la meitat d'aquest 10% disponible. De manera que només queda al voltant d'un 5% del pressupost per a nova infraestructura. El 2018 s'invertiran uns 60 € per habitant en nova infraestructura i 56 € per habitant en reposició d'infraestructura existent. Això són uns 4,5M € per nova infraestructura i uns 4,2M € per manteniment. Són xifres que queden molt curtes per una ciutat de més de 75.000 habitants amb una trama urbana força extensa. I això tenint en compte que el pressupost d'aquest any permet un increment de les inversions respecte a anys anteriors, en els quals encara eren més minses.

El finançament del pressupost municipal es duu a terme a través dels impostos i taxes locals, però també a través de transferències i subvencions provinents d'administracions superiors -diputacions, Generalitat i l'estat espanyol-. Una part de les infraestructures de la ciutat es financen gràcies a aquestes inversions. En el cas de Manresa, un exemple seria el desenvolupament de la rotonda de la Bonavista i la reurbanització de la carretera Santpedor, finançada amb diners de la Diputació de Barcelona.

Malgrat tot, és habitual que per dur a terme les inversions estratègiques al municipi per tal de millorar-ne la qualitat i pensant en el futur, el govern local no en tingui prou amb aquests recursos locals i supramunicipals. És per això que en molts casos es vincula la urbanització de noves àrees de la ciutat al sector privat a través de les plusvàlues que generen les promocions privades d'habitatges. Aquest model de desenvolupament de les infraestructures locals va tenir el seu punt àlgid durant el boom de la construcció de la primera dècada d'aquest segle. La trama urbana de les ciutats va créixer i desenvolupar-se a redós de les nombroses promocions privades d'habitatges. Aquest model de finançament genera una dependència total al finançament privat. En el moment que la bombolla va esclatar i la crisi econòmica va començar a tenir els seus efectes les inversions municipals van caure en picat i el desenvolupament d'infraestructures va quedar totalment aturat.

Un altre model vinculat al finançament privat i que cal analitzar en detall i tenir en compte de cara a futures decisions que pretenguin seguir un model semblant és el de la plaça de la Reforma. La construcció d'un aparcament soterrat amb un total de 350 places sota la plaça i la reurbanització de tot l'entorn al voltant d'aquesta tenia un pressupost estimat de 9,6M €. Com hem pogut veure anteriorment, aquesta és una xifra molt elevada que compromet les inversions municipals d'uns quants anys en una sola infraestructura. En aquell moment es va decidir una fórmula que adjudicava a l'empresa constructora l'explotació de l'aparcament per un període de 50 anys, així com l'entrega de l'explotació de la zona blava i el servei de grua municipals per un període de 15 anys. Tant l'aprovació inicial, com l'aprovació final del projecte i del sistema d'adjudicació que fou atorgat a l'empresa EYSSA -filial de Fomento de Construcciones y Contratas- es varen aprovar per unanimitat dels grups municipals en dos plens el març i el maig de l'any 2005. És a dir, es va optar per estalviar-se el cost de construcció de la infraestructura a canvi de cedir l'explotació de tres serveis de la ciutat a l'empresa concessionària.

Aquesta decisió, que a curt termini podria semblar rendible, ha tingut un impacte molt rellevant a la ciutat. Caldria analitzar si la gran inversió que suposava la construcció de l'aparcament ha tingut un retorn per a la ciutat suficientment significatiu. Però el pitjor efecte ha estat vinculat a l'entrega de l'explotació de la zona blava a l'empresa privada, garantint-li a més, uns mínims d'ocupació anual. Això ha fet que l'ajuntament quedés totalment lligat de mans i peus pel que fa a la política d'aparcament que podia impulsar. La privatització de la zona blava ha suposat un increment de preus i del nombre de places de zona blava molt rellevant. Si el 2005 es pagaven 0,72 € per hora d'aparcament, el preu es va disparar fins als 1,86 € per hora del 2016. Posteriorment es va renegociar la concessió ampliant el nombre d'aparcaments que va passar de 668 a 1183 (+80%). Això va suposar la creació de dues zones amb preus diferents. En la més propera al centre es paguen actualment 1,7 € i 1,5 € a la resta.

Malgrat l'increment de preus i places, l'ajuntament de Manresa cada any ha de pagar diners a la concessionària perquè no s'arriba als mínims d'ocupació que marca el contracte. L'any passat, per exemple, el consistori va pagar quasi 300.000 € en concepte de compensació corresponent a l'explotació durant l'any 2016. Per tant, la concessió privada de la zona blava està sent un forat negre per l'ajuntament i a més condiciona totalment la política d'aparcament de tota la ciutat, que no pot adaptar-se a les necessitats del municipi.

Hem dit que el cost de l'obra s'estimava en 9,6M €, així i tot hi va haver un desviament del pressupost força rellevant que finalment es va tancar en 14M €. Doncs bé, la concessionària ha ingressat a través de la zona blava, durant el període 2005-2016 el mateix que el cost final de l'obra. L'estimació de recaptació al final de la concessió, el 2023, és de més de 23M €. A això caldria sumar-li el què hagin ingressat de la concessió de la grua municipal i tot allò que puguin ingressar de l'explotació de les 350 places d'aparcament, que en aquest cas és a 50 anys.

En conclusió, el model de finançament de les obres de l'aparcament i de la reurbanització de la plaça de la Reforma generarà un cost que almenys duplicarà el cost final de l'execució de les obres i que triplicaria el cost inicial estimat. A més, la concessió de la zona blava a l'empresa constructora ha condicionat la política d'aparcament de la ciutat durant un període de 18 anys. Un fet que segurament ha tingut un impacte econòmic a la ciutat.

Cal prendre nota doncs de tot això i en primer lloc, no renovar la concessió de la zona blava ni de la grua remunicipalitzant-ne la gestió per tal que els ingressos d'aquests serveis reverteixin a les arques municipals. Un cop fet això l'ajuntament podrà estudiar si es canvia el model d'explotació que s'aplica actualment per rebaixar preus i fer més assequible l'aparcament. També caldrà pensar a què es destinen els ingressos, que podrien dedicar-se, per exemple a millorar el transport públic de la ciutat o al manteniment del ferm. Finalment, caldria evitar que en el futur es tornin a finançar obres municipals seguint aquest model, que s'ha demostrat com a molt negatiu per a la ciutat.

COMENTARIS

Hipoteques que paguem tots
Manresà, 04/10/2018 a les 21:19
+0
-0
Un altre exemple nefast és l'Ateneu les bases. Finançat en bona part per mans privades a canvi de la concessió, tot i ser un equipament public. El resultat és un equipament car i petit. Hagués pogut ser una 2a piscina municipal a la ciutat però no té preus públics accessibles i no té una piscina mínimament acceptable, de només 20 metres, és a dir, ni mitja piscina olímpica. Queda molt maco a 1a vista però és un desastre per a la ciutat, s'ha perdut una oportunitat d'or

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Arnau Padró
Manresà. Enginyer informàtic, treballa de desenvolupador informàtic. Implicat en el procés d'independència des de les consultes
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 23
«Sopa de pollastre amb ordi» arribarà al Kursaal l'últim cap de setmana d'octubre
«Sopa de pollastre amb ordi» arribarà al Kursaal l'últim cap de setmana d'octubre | Promocional
A la sala gran del Kursaal, el dissabte 27 i el diumenge 28 d'octubre