Opinió

La fi de l'autonomia

«L'autonomia, entesa també com instrument de suficiència financera per a aplicar polítiques autònomes, fa temps que està amortitzada»

| 02/03/2018 a les 20:00h
Algú es pot pensar que és només el conflicte Catalunya-Estat el que evidencia la fi del règim de l’Espanya autonòmica del 78. Però no és cert. El cas català, és la punta de l'iceberg. Com sempre, la dinàmica catalana amb una societat més crítica i amb una distància psicològica més gran de l’Estat, és la que genera anticipadament els senyals d’alerta d’una monarquia desprestigiada, d’un règim autoritari i d’un estat autonòmic en fallida. En aquesta darrera realitat és en la que em centraré avui; i és preexistent al conflicte català.

I per mostra, un botó en el darrer estudi publicat per la Generalitat Valenciana. Diu aquest que durant la crisi, les comunitats de règim comú van reduir la seva despesa real per càpita en sanitat, educació i serveis socials un 15%, per la caiguda dels seus ingressos. La capacitat de protegir les prestacions de l'estat de benestar des de 2009 ha estat molt desigual entre administracions. Les comunitats autònomes de règim comú han reduït la seva despesa real per habitant en serveis públics fonamentals (SPF) de la seva competència a una taxa mitjana anual del -1,8%, acumulant ajustos per -11.126.000 d'euros entre 2009 i 2015. En canvi, en aquests anys les administracions centrals han augmentat la seva despesa en SPF per càpita l'1,2% anual, +13.195.000 d'euros.

Les comunitats autònomes tenen un paper fonamental en el funcionament de l'estat del benestar en gestionar competències com l'educació, la sanitat o els serveis socials, especialment el d'atenció a la dependència. A diferència d'altres administracions, les comunitats de règim comú s'han vist obligades a ajustar a la baixa significativament les seves despeses en aquests serveis durant la crisi perquè el model de finançament autonòmic no ha proporcionat recursos suficients. L'argument que la causa de la insuficiència de recursos de les comunitats autònomes es deu al fet que la seva despesa és excessiva no és correcte. De fet, la despesa en SPF de les comunitats forals o dels països europeus de similar nivell de renda, són molt superiors.

Els serveis fonamentals (educació, sanitat i protecció social) absorbeixen més del 60% de la despesa pública. El 38% de les comunitats i el 52% de la Seguretat Social (SS). Mentre l’Estat ha insuflat diner a la SS en fallida, s’ha obligat a les CA a una contenció del dèficit, sense millorar el seu finançament, cosa que ha portat a una baixada notable del pressupost social.

El repartiment del dèficit entre nivells de govern ha estat més favorable a les administracions centrals -que ha facilitat a l'Estat transferir importants recursos a la SS en els últims anys-, i el recurs al Fons de reserva de la SS acumulat en els anys de bonança. Les despeses reals per habitant en SPF de l’administració central han pogut ser protegides i els de les comunitats no ho han estat.

Les comunitats van acumular entre 2009 i 2013 ajustos de la seva despesa per càpita en SPF del 15%. Mentre les forals només ajustaven un 10% augmentant la bretxa de prestacions entre forals i autonomies comuns fins al  33%. Les diferències de despesa en SPF per habitant de les comunitats autònomes s'aproximen als mil euros per càpita, estant al davant les forals i a la cua les autonomies amb dèficit fiscal com València, Catalunya i Balears.

La despesa en sanitat, educació i serveis socials de les comunitats representa en l'actualitat un 73% de la seva despesa total, mentre que abans de la crisi s'elevava al 68%. Això ha implicat un més gran esforç en polítiques socials per evitar mals majors. Però l’efecte ha estat desastrós per les partides no directament socials: serveis econòmics, R+D+I, habitatge, cultura.....

El principal problema a què s'han enfrontat les comunitats de règim comú en aquests anys és que, amb l'esclat de la crisi, la caiguda de la recaptació i la falta de previsió, es va impedir que es complís el criteri de suficiència financera en què es va basar el sistema de finançament autonòmic.

Fins aquí l’anàlisi tècnic dels serveis d’estudis de la Generalitat Valenciana. A Catalunya sabem que l’Estat no buscarà solució a cap dels tres problemes que estan en la causa de fons del desori. Ni l’Estat vol retallar el seu gruix central i per tant la seva despesa. Ni té voluntat de tocar el privilegi històric de bascos i navarresos. Ni pensa canviar el model de finançament que acabi amb el superàvit estructural de les comunitats subsidiades i el dèficit històric dels Països Catalans.

Per això l’autonomia, entesa també com instrument de suficiència financera per a aplicar polítiques autònomes, fa temps que està amortitzada. La batalla de Catalunya només servirà a l’Estat per liquidar-la de forma oficial.

COMENTARIS

+ de 40 anys de post franquisme, i encara estem igual: sou uns collaboracionistes.
Anònim, 03/03/2018 a les 15:04
+0
-0
40 anys de franquisme + 40 ans de post franquisme = vividorisme.
Botiflers, traïdors, collaboracionistes!
Pasta
Anònim, 03/03/2018 a les 18:27
+0
-0
Otro que cree que el dinero cae del cielo.
au ves a fer un vol
Anònim, 06/03/2018 a les 18:26
+0
-0
Els temps ens dira si tota la comedia ha estat per tapar el 3% o no.
Pero jo crec que si.


Es insostenible mantenir TV3, Mossos, Generalitat, Diputacions, Consell Comarcals i altres entitats publiques o semipublicques.

Catalunya no dona per tant, no som ni hem sigut mai tant rics com per permetrens aquests luxes.

I Si! Madrid ens Roba. el que nos ens han robats el politics catalans abans.

Aquestes alçades ja esta tot el peix venut i ningu creu en ningu.


La fi de un model..
anónim, 14/03/2018 a les 09:44
+0
-0
Duplicitat d'administracions, excés de burocràcia, excés de funcionaris, excés de diputats, excés d'aturats, excés de prestacions socials per les possibilitats del país, la qual cosa implica augment dels Impostos, per a compensar-ho la qual cosa tampoc es ni serà suficient, i també, i crec que s'ha de dir, excés de immigració, que son un dels principals receptors de les prestacions socials
Un altre profeta.
Anònim, 14/03/2018 a les 19:38
+0
-0
Tenim massa profetes en un petit país com el nostre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet.
01/01/1970
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 18
VÍDEO Un falcó pelegrí vola a Montserrat
VÍDEO Un falcó pelegrí vola a Montserrat | Agents Rurals