Addictes a Espanya

«Per començar, cal que deixem d'obsessionar-nos amb la idea "d'ampliar la base". [...] Ho baso en tres motius...»

| 02/02/2018 a les 20:56h
Amb els tombs i ritmes que va marcant la política catalana aquest article corre el risc de caducar fins i tot abans de ser publicat, espero que el lector em perdoni si quelcom ha perdut vigència.

Estem a l'espera que es formi governi a la Generalitat i que aquest assumeixi els mandats del Parlament de Catalunya, i personalment amb el desig que tot plegat ajudi al desplegament de la República. En aquests moments, en que tot sembla tant lluny del nostre abast i possibilitat d'influència, penso que hi ha algunes coses que sí que podem fer. Ja admeto que poden semblar una mica ingènues, però crec que amb petits passos també es pot arribar a destí.

Per començar, cal que deixem d'obsessionar-nos amb la idea "d'ampliar la base". No dic pas que s'hagi d'abandonar aquest front, però em sembla que ja no és el prioritari. Ho baso en tres motius. En primer lloc, perquè crec que durant tots aquest anys s'ha fet ja una enorme tasca amb esforços titànics per fer arribar el missatge a tots els racons del país. Aquesta tasca ha donat molt bons fruits, certament. Però els resultats de les eleccions del 21 de desembre passat ens mostren com amb una participació rècord pràcticament tots els votants han pres posició i rarament, crec, la canviaran. El segon motiu és que a vegades aquesta dèria permanent per convèncer, objectiu que trobo lloable, pot caure en actituds d'un cert menysteniment de la voluntat real de raonar i decidir de les persones que se senten únicament espanyoles, i que són partidàries de l'statu quo autònomic. Si una persona no pot o no vol raonar la seva postura, si és impermeable a qualsevol argumentació, pel motiu que sigui, cal que la respectem perquè està totalment en el seu dret de mantenir la seva decisió (igual com nosaltres la nostra).

Cal evitar que la tasca de convenciment derivi en una intromissió inacceptable per forçar les persones a canviar, o en una manca de respecte a la seva llibertat individual. I aquest punt enllaça amb el tercer motiu pel qual crec que no és prioritari (insisteixo en que això no vol dir abandonament de la feina). El tercer punt no és altre que considero que la millor manera, ara mateix, per aconseguir ampliar el nombre de persones republicanes és concentrar-nos en ser exemple de respecte a les majories expressades, i exemple de lluita i persistència en el nostre objectiu real, que no és altre que la consolidació real de la República Catalana.

Per consolidar la República cal que la fem, òbviament, cada dia. Encara que sembli que tot està en mans dels polítics, la veritat no és aquesta. La República la podem fer amb un seguit d'accions quotidianes individuals, unes quantes accions en comunitat i, també, és clar, amb grans accions de país. I en tots aquests fronts cal que hi parem atenció. Una reflexió que vull fer en relació a les accions individuals és que cal que deixem de ser addictes a Espanya. 

Hi ha moltes persones que viuen instalades en la queixa permanent sobre el que es fa i desfà a Madrid. Sembla com si ens sentíssim molt bé quan l'estat espanyol comet errors, ens exclamem quan es posen en evidència violacions de drets i abusos de poder perquè això ens dóna la falsa seguretat de "carregar-nos de raons". Ens posem les mans al cap quan rebem missatges sobre les bestieses que fan les autoritats espanyoles i correm a omplir-ne converses reals i cibernètiques.

Però ens costa adonar-nos que aquest circ no deixa de ser una mena de droga mental que ens manté enganxats a les pantalles i finestres digitals. Mentre centrem la nostra atenció al palau del govern espanyol, al tribunal de la constitució espanyola, a la monarquia espanyola, a la policia espanyola, etcètera, no estem dedicant temps i esforços a Catalunya. Crec que hauríem de "consumir" menys procés, llegir i informar-nos de manera més calmada, reflexiva i basada en fets i evidències. Hem de centrar les nostres converses quotidianes en les propostes de futur, en quina forma ha de tenir la República que desplegarem i en com hem d'actuar per fer-la real.

Si interioritzem que som ciutadans lliures d'una Catalunya independent, aleshores de forma natural i espontània veurem l'anormalitat de la presència d'una estructura administrativa, judicial i repressiva estrangera, i podrem encarar-la com el que és. Hem d'ocupar-nos més d'avançar i d'actuar, i menys de mirar cap a una Espanya que ha de ser un país veí, i com a tal ha de tenir una presència de segon ordre a les nostres vides. I això, ho podem començar a fer ja. És hora que comencem a ignorar, com a part de l'estratègia de desconnectar. És hora de decidir, individualment, si ens sentim més còmodes sota les negres ales de la monarquia espanyola o a la intempèrie de la llibertat.

COMENTARIS

Molt ben dit
Berlin, 18/03/2018 a les 14:37
+0
-0
Espanya és el país veí, que facin el q vulguin, oblidem-los i anem per feina.
Estic d'acord
David B., 13/04/2018 a les 16:03
+0
-0

Clar que si Marc,
hem de passar dels més de dos milions que no entenen el pas a la República. Nosaltres fem la nostra i els deixem a part. No cal comptar amb ells. Quan es vegin exclosos ja canviaran i sinó doncs res, que s'aguantin que farem la República només per la meitat de la població.
Això si, passem d'ells però amb respecte.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Olivé i Valls
Portaveu de Demòcrates de Catalunya al Bages
La Fira del Vapor torna aquest cap de setmana a Sant Vicenç de Castellet
La Fira del Vapor torna aquest cap de setmana a Sant Vicenç de Castellet | Àlex Gómez Ribera
01/01/1970
Del divendres 24 al diumenge 27 de maig
01/01/1970
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 25