UManresa i les universitats

«La universitat ha donat un gran dinamisme a la capital bagenca i li ha donat una internacionalització i una desitjable presència migratòria jove i en desenvolupament»

| 01/02/2018 a les 09:27h
Aquest article neix arrel d'una notícia publicada recentment en aquest mateix diari i que feia referència a les demandes d'alguns experts de no lligar els avis als seus llits, etc. El lloc on es va produir la xarrada, la UManresa, hauria de ser un motiu d'orgull per tots els manresans, els quals sovint només veiem les males coses de la nostra ciutat –que no són poques-.

En aquesta línia, la universitat ha donat un gran dinamisme a la capital bagenca i li ha donat una internacionalització i una desitjable presència migratòria jove i en desenvolupament –amb l'arribada d'estudiants d'altres països com França però també nacionals provinents de la Comunitat Valenciana, Illes Balears...-. La UManresa és, per tant, un dels grans guanys de la ciutat en els darrers anys juntament amb altres equipaments com el Teatre Kursaal, etc. 

En el context espanyol, la gairebé totalitat d'universitats públiques s'han convertit en un lloc on professors de diferent categoria –i personal d'administració i serveis- crien pols com a conseqüència del poc interès per la seva feina i on, aquells que obtenen en l'actualitat una posició, solen fer-ho per amiguisme i no per mèrits. Al cap i a la fi, des del punt de vista de molts l'oportunitat de viure eternament d'aquesta maquinaria ineficient que és l'Estat –amb aquesta broma macabra que és el funcionariat vitalici- és una temptació massa sucosa. Això també ocorre a Catalunya.

A algunes universitats públiques s'hi ha d'afegir un altre problema. Aquest és la presència de determinats membres, sindicats d'estudiants... que més enllà d'estudiar, es dediquen a realitzar-hi "revolucions" constants contra qualsevol cosa. No és estrany observar –especialment en algunes facultats en concret- pintades, aturades de classes... organitzades per una minoritària part del total de l'alumnat –i en molts casos ni tant sols alumnes-. Aquestes "revolucions" es duen a terme cada any i per qualsevol motiu, per insignificant que sigui. El resultat sempre és el mateix: un sobre cost per les universitats, un deteriorament del mobiliari i l'impediment de la docència i transmissió del coneixement que, al cap i a la fi, és l'objectiu de les universitats.

En un altre sentit, mentre que en alguns períodes recents –i encara en l'actualitat- les universitats públiques s'han convertit en una espècie de pàrquings per joves aturats, potser hauríem de replantejar-nos els actuals sistemes universitaris. L'actual quantitat d'estudiants que abandonen les universitats públiques amb un títol sota el braç són impossibles d'absorbir per l'actual mercat laboral, fet que comporta que els joves més preparats emigrin, no trobin una feina acord a la seva formació o desenvolupin la seva professió amb sous de misèria –degut a la gran quantitat d'oferta i als elevats preus que suposa contractar algú-. En el pitjor dels casos, molts d'aquests titulats abandonen la universitat amb la sensació de que se'ls deu alguna cosa i amb un ego superior al que tenien a la seva entrada. Aquest fet és un dels més preocupants des de dos diferents punts de vista: si l'estudiant ha pagat pel seu curs a la universitat pública, aquest ha adquirit un servei –i un bé, el coneixement- i, per tant, hauria de considerar-se –o no- satisfet amb l'adquisició, però això no comporta que ningú estigui en deute amb l'estudiant. En el segon dels punts, i si l'estudiant ha estat becat, l'estudiant ha rebut uns diners per la seva formació i hauria de ser aquest estudiant el qui abandonés la universitat amb la sensació de deure alguna cosa al seu país i no a l'inrevés.

És en aquest context en el qual, degut a la impossibilitat del mercat per absorbir tota aquesta quantitat de nous graduats es creen un gran nombre d'universitats privades. Generalment, les universitats privades giren en torn a dues opcions: o proporcionar uns millors serveis que aquelles públiques o ser una opció de segona categoria per aquells estudiants que no han aconseguit accedir als requisits d'una universitat pública i que no se sentirien satisfets amb el coneixement proporcionat per l'Estat mitjançant una biblioteca pública, sinó que volen també el seu títol. 

En un país sensat, múltiples mesures podrien ajudar a combatre aquesta situació com per exemple reduir els costos de la contractació –des d'una perspectiva liberal- o oferir formació universitària gratuïta a canvi del compromís de treballar al país en relació amb allò estudiat durant un període determinat de temps, garantint la no fuga de capital cultural i el creixement del país en multitud de sectors i no únicament en el turisme o la construcció –sinó en la ciència, l'I+D...-. Lògicament, qui no vulgui adoptar aquest compromís, podria pagar la seva pròpia educació a l'Estat pels serveis prestats i recursos utilitzats.

Per acabar, la UManresa és una universitat jove, que ha donat gran dinamisme a la ciutat i que, per tant, mereix ser una de les evolucions de la ciutat de la qual estar orgullosos com a manresans. Amb una mica de suport i reconeixement per part de tota la comunitat hauríem de contribuir a que la seva evolució sigui cap a aquelles universitats privades que ofereixen una millor educació que les públiques i no a l'inrevés. Només així el benefici serà mutu tant per la Universitat com per la ciutat de Manresa i els seus habitants. 

COMENTARIS

Masses paraules
Anònim, 28/03/2018 a les 12:55
+0
-0
Per a no dir res.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Adrià Harillo
Membre de l'Associació Espanyola de Crítics d'Art i Investigador Visitant a la Universitat de Tel Aviv
La Fira del Vapor torna aquest cap de setmana a Sant Vicenç de Castellet
La Fira del Vapor torna aquest cap de setmana a Sant Vicenç de Castellet | Àlex Gómez Ribera
01/01/1970
Del divendres 24 al diumenge 27 de maig
01/01/1970
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 26