Tous o la secular psicosi del boicot

«... una fundació que, si no s'hagués forjat a base de suports calculats i políticament correctes des del minut zero, ara no es veuria obligada a "expulsar" ningú per qüestions ideològiques»

| 26/11/2017 a les 23:41h
El resultat de la maniobra per eliminar Pilar Rahola i Helena Rakosnik del patronat de la Fundació Rosa Oriol, lluny de solucionar un problema: el boicot del mercat espanyol als productes de Tous, n'ha generat un altre: l'enuig reactiu de la clientela potencial catalana independentista.

De fet, el pecat original es pot situar, segurament, en la creació mateixa de l'entitat. Amb l'empenta d'un tòtem popular com sor Lucía Caram —que ara s'ha convertit en una arma de doble tall— un projecte oportú de "caritat cristiana" era una bona idea per redimir els pecats d'un gendre massa expeditiu. 

Sor Lucía va tancar files amb la família en el cas Tous, de ben segur que a canvi de la il·lusió de donar viabilitat a un projecte que ha cristal·litzat en iniciatives prou destacades. Però la tasca actual de la fundació no pot amagar una tria mesurada i política de patrones i patrons amb la marca registrada del peix al cove. La dona del President de la Generalitat i un referent mediàtic independentista per una banda, i, per compensar, la parella de l'expresident del Congrés i franquiciada gamma extra de la marca de l'osset i la filla d'una l'aristòcrata andalusa a l'altra. Tot plegat amb un abanderat "sub iudice" necessitat de prestigi, Lluís Corominas.

Un plantejament sobre el paper impecable que concorda amb la famosa afirmació que Lord Palmerston, ministre d'Afers Exteriors britànic, va pronunciar el 1848: "No tenim aliats eterns ni enemics perpetus, només interessos perpetus". I, a dia d'avui, Rakosnik i Rahola ja no formen part dels interessos de la marca. La marca Tous, insisteixo, no pas la de la imatge d'una fundació que, si no s'hagués forjat a base de suports calculats i políticament correctes des del minut zero, ara no es veuria obligada a "expulsar" ningú per qüestions ideològiques.

La màxima que diu que el capital no té bandera ha estat l'únic credo de Tous davant del sacseig polític amb epicentre a Catalunya i rèpliques irracionals i curterministes a la resta de l'estat. Compte que Espanya ens vol fer boicot!  devien exclamar esporuguits els joiers. Exactament el mateix escagarrinament de José Luis Bonet respecte a la caiguda de la venda de cava abans, tot sigui dit, de fer-se les barbes d'or traspassant Freixenet a mans xineses. 

De la mateixa manera que apel·làvem al discurs de Lord Palmertson al segle XIX, en la mateixa època trobem exemples a casa nostra que connecten amb l'argumentari pactista-constitucionalista de part de l'empresariat català actual. Els testos s'assemblen a les olles i dibuixen una dinàmica secular que ha regit, des de fa mes de dues centúries, nombrosos intents de reformar Espanya des del seny, l'europeisme i la modernitat catalanes.  

Al segon volum de "Panoràmica del nacionalisme català" publicat el 1975 per l'historiador, periodista i polític Fèlix Cucurull, s'hi recull una crida feta el 29 de desembre de 1836 per la Comissió de Fàbriques, una mena de patronal creada pels industrials capitalistes a les beceroles de la revolució industrial a Catalunya per contrarestar el valors republicans i l'independentisme. La tesi, ben diàfana: la por a que Espanya deixés de comprar productes catalans. 

En altres paraules, el boicot que ara tem Tous i denuncien les principals patronals catalanes i les empreses "fugides" de l'Ibex. Ja el 1836, els amos instaven els obrers a actuar "como un padre que quiere el bien para sus hijos" davant dels que volien proclamar la República i atorgar plena sobirania al país. "Si llegase el caso (...) que esos díscolos consiguiesen su intento de declarar a la Cataluña independiente y separada del Gobierno de S. M. la Reina, en el momento mismo, os veríais sumergidos en la indigencia, y no os quedaría otro recurso que mendigar puerta a puerta vuestro pan, o de expatriaros de Barcelona o del Principado".      

Amb la presentació d'aquest mateix escenari, el de la disjuntiva entre submissió o misèria, seny i rauxa, ordre o llibertinatge no ens estendrem a parlar del paper de l'alta burgesia catalana i de les ambigüitats de la Lliga Regionalista tant davant del pistolerisme de principis del segle XX com en les posteriors dictadures de Primo de Rivera i Franco. 

Comptat i debatut, doncs, Tous sembla haver caigut en desgràcia. I el més lamentable per als treballadors i col·laboradors de l'empresa és que no ha sabut gestionar el que, en primer terme, havia de ser una tempesta en un got d'aigua. La foto a Cadaqués d'una filla dels Tous amb Carles Puigdemont i un seguici format per la ara incòmoda Pilar Rahola, el repudiat major Trapero, Joan Laporta, Bonaventura Clotet, entre altres, els ha esclatat als morros. 

En el seu cas, la precipitació i la por de quedar malament amb la cort espanyola sí que, com va dir recentment Soraya Sáenz de Santamaría a s'Agaró, els passarà factura. Almenys en la campanya d'aquest Nadal. Si són hàbils, de cara al futur, farien bé de prioritzar els mercats internacionals per davant dels espanyols lligats perpètuament a la puta i la Ramoneta.

COMENTARIS

Els joiers de Mimosín
Carles Camps, 27/11/2017 a les 18:09
+0
-0
Bo, bo, bo. Sí senyor Claret. Molt bo.

Només hi falta dir que la gent de bon gust i amb una certa cultura estètica no voldria ni regalada una joia de l'osset (de Mimosín). Els Tous són a la joieria el que els Lladró a la porcellana. "Luxe" dirigit a nou-rics i saltataulells.

A més a més, si es volen congraciar amb el "Reino de España" que substitueixen l'osset dels braçalets i les cadanetes per un "piolín"!
Pena i ràbia
Pels Tous una pobre dona, 28/11/2017 a les 00:32
+0
-0
On hem arribat a aquest país!! Sento pena pel fet que com que tenen diners volen poder fora de Catalunya i ràbia perquè, ara et vull ara no, ara et necessito ara em fas nosa, amb tot això, estic desitjant veure que faran la resta de gent que forma part del Patronat. La majoria rés de rés, pobrets, no pensen que els següents poden ser ells. Algun però hauria de dimitir per dignitat, i amistat, al menys amb el Sr Artur Mas
Empreses incultes. No entenen res.
Minont, 28/11/2017 a les 10:28
+0
-0
No entenen res.
Mantenir un boicot és una cosa que costa. A la gent que vol fer el boicot comprar un producte més car o menys atractiu, o buscar l'origen del producte és una militància que fan pocs però que no dura molt. S'ha de mantenir motivat el personal.
Per mantenir motivat el personal, el boicot ha d'obtenir un objectiu, un benefici. Per exemple, boicotejar els productes catalans per fer-nos por i no voler la independència...
Però un cop es te la independència saben perfectament que el boicot ja no aconsegueix res. Saben perfectament que no voldrem tornar a Espanya perquè quatre espanyols ens boicotegin. Conseqüències: al cap de quatre dies de ser independents la gent anirà oblidant el boicot i comprarà els productes que sempre havia comprat. No ho dic jo, ho diuen els estudis fets arreu del món sobre boicots.
Per tant, les empreses catalanes haurien de desitjar la independència perquè els hi acabi el boicot espanyol. Com que no en tenen ni idea, s'estan generant ara un boicot català sense recuperar mercat espanyol.
Em fan fàstic els Tous i tot el que fan
Anònim, 04/12/2017 a les 14:49
+0
-0
La Caram, la Rakosnik i la Radiola son unes dones interessades en el rollo mediatic.
Necessiten el reconeixement dels mitjans per creure's algú.
També em fan fàstic
Creo que estáis equivocados
Anònim, 07/12/2017 a les 14:45
+0
-0
Yo que siempre me he sentido de izquierdas y por tanto lejos del nacionalismo español , me siento ahora aún más lejos de un pueblo insolidario y egocéntrico como el catalán que es capaz de prostituir los principios internacionalistas y de clase de la izquierda , para defender unos supuestos derechos localistas y provincianos propios de supremacistas. No compraré productos catalanes, ni ahora ni más adelante. Y no lo siento como un boicot, lo siento como un reparto más igualitario.
Per a l’internacionalista
Carles Claret, 10/12/2017 a les 03:22
+0
-0
Remitirte a los escritos de Lenin sobre el derecho a la autodeterminación de los pueblos. El nacionalismo español no interesa. A mi, tampoco. Sobre todo porqué somete a todo manifestación identitaria catalana: rica, pobre, burguesa u obrera. No hay nada tan supremacista como querer aniquilar identidades, ya sea en nombre de la unidad de España o de la superioridad moral de la izquierda sin bandera que, curiosamente, siempre se expresa en castellano. Debe pensar que el catalán és un idioma regional. Pues no, es una lengua de cultura con tanto prestigio como el español de los internacionalistas.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carles Claret
Manresà (del 1977), català i del Barça. Llicenciat en Periodisme i Postgraduat en Gestió Cultural, Assessorament Lingüístic en Mitjans Audiovisuals, Comptabilitat i Fiscalitat i Gestió i Administració d'Empreses. Cap de redacció de la revista mensual manresana "El Pou de la Gallina". Treballa darrere les càmeres a Televisió de Catalunya. Teatralment, ha fet tots els papers de l'auca. També ha impulsat diverses iniciatives empresarials en el camp de la cultura, l'oci i la restauració.
01/01/1970
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 11
El conseller Rull participarà en l'acte de Manresa | JxCat
01/01/1970
A més a més, durant l'acte central de campanya, es projectarà una nova intervenció del president Carles Puigdemont inèdita
Elsa Artadi participarà en l'acte de campanya de Junts per Catalunya a Manresa | JxCat
01/01/1970
Comptarà amb les intervencions de Valentí Junyent, David Bonvehí, Joan Torres i Elsa Artadi
Bel Olid | Adrià Costa
01/01/1970
També hi prendran part Anna Gabriel, Ramon Vancells i Meritxell Prat
Acte de Junts per Catalunya al Convent de Sant Francesc de Santpedor | JxCat
Presentació de la iniciativa | ACN
01/01/1970
Es preveu que hi hagi una persona a cada mesa electoral per assegurar "les garanties democràtiques"
«Els tres aniversaris» es veurà al Kursaal a primers de desembre | Promocional
01/01/1970
Al Kursaal, el diumenge 17 de desembre