Més endavant ja tornarem a ser família

«Durant els primers dies, he intentat fer tota la pedagogia que no vam fer anys enrere, però, amb dolor, m'he adonat que és massa tard: la meva família espanyola fa massa temps que rep i es creu els mitjans espanyols»

| 05/10/2017 a les 23:25h
Sóc una més d'aquells tants altres catalans i catalanes d'arrels espanyoles. En el meu cas, gran part de la meva família paterna viu entre Madrid i Castella- la Manxa. I no us ho negaré: sempre els he sentit força lluny. La distància afebleix les relacions, i fins que internet i les xarxes socials no van irrompre amb força, el nostre tracte es basava en trucades esporàdiques i visites anuals al poble dels avis. Malgrat tot, aquelles trobades havien sigut sempre motiu d'alegria, i les trucades tenien un to cordial i ens treien més d'una rialla a tots.

Tot i així, ja fa uns anys que la catalanofòbia comença a estar present a taula les poques vegades que compartim un àpat. Sempre de forma tímida, sempre de manera inesperada: com quan sense voler t'has deixat la porta oberta i t'ha entrat un borinot dins de casa. Igual que amb el borinot, tothom s'afanya ràpidament a treure la catalanofòbia fora per seguir amb el dinar de manera distesa i sense incidents. De la mateixa manera que la catalanofòbia és una convidada recorrent, nosaltres portem dins la butxaca, ben amagat, l'independentisme que anys enrere a casa meva no pensàvem pas que sentiríem. I així passem els ponts: parlant amb la boca petita perquè no se'ns escapin les opinions.

L'1 d'octubre ha desencadenat moltes coses. Ha sigut un cop tan fort, que s'han obert de bat a bat totes les finestres i portes i han entrat tots els borinots que esperaven ansiosos per atacar el pastís. Quan van haver els atemptats de Barcelona, tots els nostres familiars espanyols van trucar per demanar-nos com estàvem, tot i saber que vivim a 80 km de la capital catalana. L'1 d'octubre es van destrossar col·legis electorals a la nostra comarca i van haver ferits greus a 15 quilòmetres de distància. I el silenci no pot ser més aclaparador. Ni una trucada, ni un missatge. Res.

Per si aquest xoc, no fos prou, des de diumenge tots els meus familiars s'han tornat molt actius a les xarxes: han proposat boicots a productes catalans, han justificat les actuacions de la guàrdia civil i la policia nacional, han pujat al carro de l'adoctrinament dels nens catalans i han compartit sense vergonya, aquell vell càntic que tots els líders catalans són un nazis i que vivim en una societat semblant al tercer Reich.

Durant els primers dies, he intentat fer tota la pedagogia que no vam fer anys enrere, però, amb dolor, m'he adonat que és massa tard: la meva família espanyola fa massa temps que rep i es creu els mitjans espanyols, i que ara la radical de la neboda de la Catalunya profunda els digui que tot això no és veritat, per a ells no té validesa. Jo sóc una més de les nenes adoctrinades.

Potser no era la distància el que em feia veure'ls lluny, potser era l'ombra d'aquesta catalanofòbia que inconscientment ens feia marcar l'espai entre ells i nosaltres. Sigui com sigui, cada cop veig més clar que són pocs els aliats que tenim a Espanya i que aquest és un camí que haurem de fer sols i intentant no mirar enrere: ara per ara no ens cal rebre més comentaris enverinats, i menys si provenen de persones amb qui tenim vincles. Quan tot això hagi acabat, i hàgim passat la ressaca d'aquest procés, ja ens tornarem a reunir, brindarem per nosaltres, celebrarem la república catalana i espero, pel seu bé, que també l'espanyola. 

COMENTARIS

Solitud
Blanca Gonzalo Solana, 06/10/2017 a les 09:05
+29
-0
Solitud es el que jo sento envers la meva familia Riojana, ho has clavat, atemptats a 50 kms. de casa, como estais? estais bien? i a partir de l'1 d'octubre, muts !!!!
similar experiència
enric mieza, 06/10/2017 a les 13:25
+18
-0
Son dies molt durs pels q tenim arrels, família i sentiments espanyols. M'ha reconfortat el teu article q comparteixo.

Espanya no enten els arguments ni la justícia, només el poder. Només si ens sortim ens respectaran.

Esperem q tot vagi el millor possible, o sigui, q puguem passar pagina cap a la República Catalana i tb com molt be dius l'Espanyola, q molts desitgen.

Ah. I tb q quan tinguem la Republica Catalana, q siguem tan diligents per lluitar contra desnonaments i injustícies socials com amb la defensa de la nació i el referèndum. En aquest moment serà quan es veurà si Catalunya dona la talla o comparteix misèries amb Espanya
la tergiversació de la informació
lluís Matamala- advocat, 06/10/2017 a les 13:30
+13
-0
Quin missatge els arriba per TV i diaris ??
Qui és causa de la causa ,és causa del mal causat.


és qüestió d'entesa
Anònim, 06/10/2017 a les 14:21
+20
-16
Disculpa la meva gosadia, però crec que amb la teva posició menystens als teus parents de fora de Catalunya. Penso que tots tenim els suficient criteri com per poder exposar els arguments dels nostres pensaments i els seus punts de vista; i tant si creiem que estan equivocats com no, hem de respectar el seu pensament, o és que també exigirem el pensament únic als altres¡¡¡.
Sóc catalana pels quatre costats, de vàries generacions enrera, per tant, ningú em vindrà a discutir el meu ADN, però m'he casat amb una persona castellana. Entre nosaltres no hi ha hagut mai cap problema d'idioma; cadascú parlava a l'altre amb el seu idioma, i així ell entén i pot parlar en català encara que no amb la mateixa fluidesa que el castellà i jo he millorat el meu castellà. Els meus fills parlen indistintament els dos idiomes sense cap problema, la qual cosa també els hi ha facilitat l'aprenentatge de nous.
Cada any, i en fa més de trenta, travesso Espanya per anar a veure la familia del meu marit i sempre he tingut molt bona acollida, mai he tingut cap problema, ni amb ells ni amb cap persona que m'he creuat en aquests viatges, tot i que el meu accent català del Bages es nota d'una hora lluny.
Aquest estiu s'ha parlat del tema de Catalunya a les diverses taules en que ens hem reunit, i mai hi ha hagut una paraula més forta que una altra, diga'ns raros o diga'ns que tothom ha expressat la seva opinió; i que aquesta pot haver agradat més o menys però MAI discutir per política. Estic molt orgullosa de la familia, mal dita "política" que tinc, perquè ara més que mai he aprés que abans de catalans o espanyols som PERSONES.
Primer va ser Espanya ens roba, però com que s'ha vist que a cada comunitat tenim els nostres lladres hem canviat l'eslògan per Espanya ens odia.
No es pot anar enlloc amb prepotencia i odi, i això és el que està imperant entre families i amics de pensament diferent. Encara que hi ha gent que no ho vol veure.
Només voldria que la gent fes un examen de consciència i s'adonés que aquell amic, familiar, etc que pensa diferent a tú, si realment el consideraves amic, continua essent la mateixa PERSONA però amb una idea que no és millor ni pitjor que la teva, sinó diferent; i que segurament ell no te tota la raó però tú potser tampoc. Quan comencem a fer aquest exercici i es pugui desterrar l'odi i la prepotència, llavors serem el que erem fins fa un temps, una gent collonuda¡¡¡¡
Sábado de Octubre
Araceli Rodríguez Cano, 06/10/2017 a les 14:39
+19
-1
Mejor explicado imposible,así me siento yo después de una semana de haber pasado las votaciones,5 hermano que no se han dignado ni a pregúntame como me encuentro,en realidad muy dolida
Tal qual ho dius, és.
Gatvolador, 08/10/2017 a les 23:52
+9
-0
Tot el que dius es cert, fil per randa. I ho expliques fantàsticament. Tothom ens hi hem trobat, amb la família o amb algun amic. Son dos mentalitats diferents. Dos maneres de ser i de fer, que mai es poden trobar, ni encaixar. Som dos països diferents. Aixó ja ho hem vist.
Cal anar a la nostre i aconseguir l'objectiu. Com molt be dius, vindràn altres époques. Ells tindran temps per reflexionar-ho, pair-ho i acceptar-ho. No val la pena discutir, son encara molt lluny de comprendre-ho.
La "via humida" que molts catalans hem emprat, sense descans, aquests anys, intentant explicar i justificar-nos, a les xarxes socials, o a les reunions familiars, donat el nostre tarannà dialogant, és sempre -encara que més llarg- un camí més dolç i compassiu per entendre les coses. Per aquest fet hi ha gent que, tot resseguint-ho, es perd en els viaranys de la via humida... Per aquests, però, hi queda la "via seca". Dolorosa i dràstica. La dels fets consumats.
Salut i Republica Catalana, ben aviat!
||☆||
Tal qual ho dius, és.
Gatvolador, 08/10/2017 a les 23:56
+7
-1
Tot el que dius es cert, fil per randa. I ho expliques fantàsticament. Tothom ens hi hem trobat, amb la família o amb algun amic. Son dos mentalitats diferents. Dos maneres de ser i de fer, que mai es poden trobar, ni encaixar. Som dos països diferents. Aixó ja ho hem vist.
Cal anar a la nostre i aconseguir l'objectiu. Com molt be dius, vindràn altres époques. Ells tindran temps per reflexionar-ho, pair-ho i acceptar-ho. No val la pena discutir, son encara molt lluny de comprendre-ho.
La "via humida" que molts catalans hem emprat, sense descans, aquests anys, intentant explicar i justificar-nos, a les xarxes socials, o a les reunions familiars, donat el nostre tarannà dialogant, és sempre -encara que més llarg- un camí més dolç i compassiu per entendre les coses. Per aquest fet hi ha gent que, tot resseguint-ho, es perd en els viaranys de la via humida... Per aquests, però, hi queda la "via seca". Dolorosa i dràstica. La dels fets consumats.
Salut i Republica Catalana, ben aviat!
||☆||
Gràcies
Respecte, 12/10/2017 a les 17:17
+4
-0
Feia temps que no llegia un article tant realista al Manresa info . Mha agradat molt i crec que molts de nosaltres , independentment del que pensem, ens hi hem sentit identificats. Però Sobretot després al llegir els comentaris, he quedat meravellat , tots són normals, sense faltar ni insultar.
Gràcies
es raro que no hagin comentaris malsonants, sobretot per part
Anònim, 26/10/2017 a les 10:39
+0
-0
es raro que no hagin comentaris malsonants, sobretot per part d'alguns espanyolistes que pensen que els dolents i els ogros i tot som els que vivim a manresa i creiem en la democràcia, en votar etc
Uruguaiana amb la mateixa situació!
Anònim, 29/10/2017 a les 16:46
+0
-0
Els sentiments que has reflectit al teu escrit, són els mateixos que jo sent. Desprès de 40 anys de viure a Catalunya. D'haver pujat tres fills, dues advocades i un Chef. Haver fet creixer en ells l'orgull de sentir-se catalans. Ara quatre o deu potser que siguin milers. Em diuen que, no tinc dret a opinar ja que sóc de fora... Però els que diuen això no són els catalans que m'han tractat fins ara com una filla més de la terra. No els que em diuen que no parli perque no entenc i no sóc catalana són de la resta de espanya i fins i tot gent de la meva regió de neixement. Gent que en 40 anys mai s'ha preocupat si tinc menjar a taula o si la meva twrra d'acoliida m'és hostil. Aquesta gent em nega el dret de sentir-me catalana e independentista per no ser lleial a Espanya o a l'Uruguai...
Força a tots els que com jo hem forjat la convivència i ens sentim Catalans

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Irene Rubio
Graduada en llengües aplicades, especialitzada en planificació lingüística i comunicació. Directora d'una escola d'anglès
Les activitats de Nadal i de la Marató e TV3 centren el cap de setmana | Àlex Gómez Ribera
01/01/1970
Del divendres 15 al diumenge 17 de desembre
01/01/1970
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 17
Entre altres elements, l'Ajuntament ha hagut de retirar la pancarta dels Jordis | Pere Fontanals
01/01/1970
S'han hagut de retirar el llaç groc i l'estelada de la façana de la casa consistorial, i també dues pancartes per la llibertat dels presos i a favor de la democràcia de l'edifici nou
Acte de Junts per Catalunya a Sant Vicenç de Castellet | JxCat
Joan Baptista, Ana C. Querol i Marc Parés durant l'acte de Catalunya en Comú | CEComú
Furgoneta de Cs repartint bufandes gratis aparcada al pati del Kursaal on havien de cantar els nens | Pere Fontanals
Pere Fontanals | 16 comentaris
01/01/1970
La pantalla gegant al passeig, les furgonetes i el muntatge de seguretat van impossibilitar que els nens i nenes cantessin on tenien programat des de feia temps
01/01/1970
A càrrec de Marc Tienda, Mariona Homs i Bernat Picornell
«Els tres aniversaris» es veurà al Kursaal a primers de desembre | Promocional
01/01/1970
Al Kursaal, el diumenge 17 de desembre