23-F. Persistència del transfranquisme

per Xavier Borràs , 26 de febrer de 2011 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Han passat trenta anys del cop d'estat. En dic "cop d'estat" i no l'atzagaiada aquesta amb què el van batejar: "intent" de cop d'estat. Vistos els resultats, amb la perspectiva d'aquests tres lustres, els objectius del cop -amb l'hereu i vividor franquista al capdavant- han triomfat en tots els fronts, que es resumeixen pràcticament en un de sol: anorrear les ànsies d'alliberament de la nostra nació.

El qui hem viscut, des de primera línia, aquest període de temps sabem prou bé que el transfranquisme encara és present a les nostres vides d'una forma abassegadora.


Per evitar coses com les que, salvant les distàncies, estan passant ara mateix als països del nord d'Àfrica, l'anomenada "transició" va passar de puntetes sobre els quaranta anys de repressió de la llarga nit feixista i aquí gairebé tothom s'hi va "apuntar". De fet, la nit del 23-F ningú no va moure un dit per sortir al carrer i només uns pocs van haver d'amagar-se perquè ja circulaven llistes d'execucions sumàries als quarters de la Guardia Civil.

Molts catalans són ja, després de 300 anys de violència i repressió espanyola -física i psíquica-, genèticament emporuguits. És allò tan nostre del "no t'hi fiquis". I de tant no ficar-nos-hi fins allà on calgui, ens l'han endinyada ben endins. Ni tan sols els qui ara ens reclamen independentistes som capaços de fer un pas endavant i, amb humilitat, aplegar-nos en la direcció correcta. Per contra, anem esmaperduts rere el carro d'aquesta "democràcia" que no deixa de ser, insistentment, hereva d'aquell 23-F i ens barallem per si som més d'esquerres o més del que sigui, mentre els nostres enemics ens roben fins a l'últim fil de les calces i ens insulten i maltracten a balquena.


Vet aquí, doncs, que les empremtes que el 23-F va marcar persisteixen…, com la pols i la remor del vent a través dels arbres.

 

Xavier Borràs
Nascut a Barcelona l'any 1956. És escriptor, fa de periodista i treballa en el món de la comunicació. Llicenciat en Periodisme i professor de dicció, és autor de diversos llibres (alguns dels quals guardonats en diversos premis literaris). Ha estat director de les revistes El Llamp, Userda i L'Independent de Gràcia, a més del dominical del Diari de Barcelona, i ha treballat, entre d'altres mitjans, a Tele/eXpres, Canigó, Catalunya Ràdio, La Marxa de Catalunya i El Triangle.

Des del 14 d'abril de 2008 dirigeix la nova publicació periòdica digital ecologista EcoDiari i des del 14 de febrer de 2017 és editor de La Resistència.

També, ha estat cofundador i responsable de l'àrea de comunicació de la Comissió de la Dignitat i coautor del llibre Volem els papers, i ha estat responsable de comunicació de la Cooperativa Integral Catalana. Ha treballat, igualment, com a editor en cap d'Assaig de Teatre, la revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET), fundada i dirigida per Ricard Salvat. Des dels seus inicis ha estat lligat amb el Grup Nació Digital, amb què col·labora habitualment.
24/04/2019

Eleccions i periodisme: un altre oxímoron?

13/08/2018

L’ensulsiada tripartida del «Brusi»

04/06/2018

Plagues i canvi climàtic

01/04/2018

He mort el llop, he mort el llop!

09/08/2011

Crisi o oportunitat?

01/08/2011

La llengua dels mitjans, encara

18/07/2011

Qui els va matricular!

10/07/2011

Tuitem i retuitem

04/07/2011

Sense tremp no hi ha tren

25/06/2011

La imprudència mata

Participació