El barri de les finestres trencades

«Aquest ha estat el detonant d'un esclat de la ràbia que responia a l'angoixa que viu una part del veïnat des de fa temps. Un veïnat que ha vist com el seu barri s'està caient a terra sense que ningú hi faci res»

per Miguel Gómez , 9 d'octubre de 2016 a les 23:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Diuen que hi ha una teoria de la criminologia que defensa la idea que mantenir els espais urbans en bones condicions ajuda a una disminució del vandalisme i redueix els delictes. És tracta de la «teoria de la finestra trencada» de Kelling-Coles. L'altra part que es desprèn de la teoria és l'efecte contrari, és a dir, que si un barri es deixa caure, conseqüentment el vandalisme i la criminalitat pugen. Aquesta sembla ser una descripció pel nostre barri d'Escodines vell, immers en la segona fase d'un procés de gentrificació de manual: després de l'abandonament, comença el procés d'estigmatització.

Segons el que explica la gent gran del barri, el problema estructural de les Escodines, cueja des de ja fa dècades. Probablement els problemes s'arrosseguen des dels anys 70. Tenim un barri amb cases i edificis vells, d'un segle d'antiguitat. Els propietaris més antics ja no hi viuen i lloguen els pisos o els tenen abandonats. Als anys 80 es va produir una emigració de molta gent del barri cap a la Balconada i cap a la Font dels Capellans on podien accedir a pisos de propietat. Per tant el barri va quedar mig buit, amb preus més baixos que la mitjana. Aquest buit el va omplir gent amb recursos més escassos, i eventualment persones procedents de la immigració.


Als anys 90 es van realitzar alguns informes sobre el barri (un de Càritas Manresa del Barri Antic i un altre sobre les Escodines fet per l'Associació Veïnal) on ja es detectaven problemes socials molt greus: habitatges en mal estat, propietaris que no poden pagar les reparacions, gent amb rendes baixes i molt baixes, gent gran vivint sola, etc.

Durant aquells anys i la dècada següent l'Ajuntament va realitzar diverses intervencions al barri. Es va fer una inversió forta arreglant el Casal, reurbanitzant el carrer Escodines i la Plaça Sant Ignasi, la Passera i els pisos del carrer Montserrat. Avui dia moltes veïnes i veïns ho consideren un malbaratament de grans proporcions, ja que el carrer es va haver de refer, els arbres aixequen les llambordes i la tipologia d'arbre crea encara més humitats; el parking del carrer Montserrat va ser tota una bogeria, picat en roca dura que va esquerdar algunes cases, com la de l'edifici que va caure fa 10 anys... i com a resultat tot un parking buit. En fi, una despesa de diners que en cap cas ha arreglat els problemes estructurals del barri, que encara arrosseguem.


Amb els anys molts pisos van anar quedant buits i en mal estat, i els edificis que adquirien els bancs, es quedaven igualment buits, esperant algun comprador que mai arribava. Cada cop més les Escodines de baix transmetia la sensació d'abandonament. Malgrat els pisos del Fòrum han tornat a donar una mica de vida al barri, els seus habitants miren més cap a la passera que cap al barri del qual són part. Segons la «teoria de la finestra trencada» així, poc a poc, es crea el caldo de cultiu per al desmantellament de l'entreteixit social del barri i per un augment del vandalisme i de la sensació que al barri tot s'hi val i que les autoritats hi fan els ulls grossos.

Una cosa semblant ens ha passat amb el comerç. Les aproximadament 40 botigues que hi havia als anys 90 han tancat una darrere de l'altra i ara només n'hi queden 4. Tenim un barri ple de locals que només emmagatzemen trastos, es fan servir de garatge o no es fan servir en absolut. Per tant, a nivell econòmic el barri ha quedat mort, sense vida. La gent treballadora de les Escodines vella, treballa fora del barri i consumeix fora del barri.

Edificis i locals buits des de fa una dècada atrauen a gent amb pocs recursos que, a causa de no poder afrontar un lloguer, es veuen abocats a ocupar algun dels molts pisos buits, la majoria en situacions deplorables. Els arreglen com poden i fan una vida tranquil·la intentant no cridar gaire l'atenció. Però en totes les societats sempre hi ha gent que no respecta la resta i creu que el món és seu. Ho fan a Escodines i no al Passeig perquè vivim al «barri de les finestres trencades». Aquesta setmana hem viscut els incidents a peu de carrer. Aquest ha estat el detonant d'un esclat de la ràbia que responia a l'angoixa que viu una part del veïnat des de fa temps. Un veïnat que ha vist com el seu barri s'està caient a terra sense que ningú hi faci res.

I quan tot això esclata, i més en plena Fira de la Mediterrània, l'Ajuntament no dubta en fer la seva aposta: més policia, més control, més pedaços.

Fins a 9 cotxes policials hem vist circular en cua per l'estret carrer de les Escodines a altes hores de la nit. Generant encara més alarma, deixant com a ressaca uns titulars als mitjans alarmistes i preocupants sobre un barri on més val no posar-hi els peus. Però els conflictes no s'arreglen amb un parell de nits de posar un exercit al carrer. Les coses no són tant fàcils i cal reclamar un altre tipus d'intervenció, perquè això són només pedaços de cara a la galeria. És cert que des de l'Ajuntament també es parla d'un educador que vindrà al barri (tot i que els conflictuants ja estan una mica crescudets) i d'un solar que arreglaran (tot i que el que fan falta no son pas solars al barri).

Però a part d'això, davant d'un barri esquerdat i maltractat, no se'ls acut res més? No hi ha ningú al consistori amb una mica més d'imaginació? Personalment, crec que no és només això el que reclamen els veïns i veïnes de barri, calen polítiques socials i urbanístiques per començar a arreglar les «finestres trencades» d'aquest barri tant antic. No s'estarà confonent el que és fàcil i econòmic amb el que és viable i efectiu? 

 

Miguel Gómez
Càntabre afincat a Manresa. Licenciat en Informàtica i Història. Apasionat lector i escriptor sobre temàtiques d'actualitat, política internacional i fets històrics. Activista dels moviments socials de la ciutat
09/10/2016

El barri de les finestres trencades

Participació