18
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
20:32h
La Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages, com a entitat representativa de la propietat urbana que vetlla pels interessos dels propietaris i propietàries de finques urbanes, ha formulat escrit de propostes i aportacions a l'esborrany de modificació de l'ordenança reguladora de l'impost sobre béns immobles (IBI) per l'any 2022 que el govern municipal de Manresa ha presentat aquest dilluns i que serà debatut en el ple del proper dijous.
En aquest sentit, la Cambra ha proposat a l'Ajuntament que, davant la voluntat d'implantar un recàrrec del 50% sobre l'IBI per als immobles d'ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent en aquells propietaris amb tres o més propietats, tingui en compte com a causa justificada de desocupació, d'una banda, la manca de demanda efectiva, acreditada mitjançant certificació emesa per un agent immobiliari inscrit al seu registre administratiu, i d'una altra, el fet que la desocupació obeeixi a la dificultat acreditada —material o per suposar una greu càrrega econòmica per a la propietat—, d'efectuar les obres necessàries perquè l'habitatge pugui complir les condicions d'habitabilitat i es pugui destinar al seu ús residencial, acreditada amb el corresponent pressupost conforme les obres de reparació necessàries superen el 20% del valor de mercat de la finca.
La Cambra de la Propietat apunta alhora en el seu escrit, els problemes derivats de possibles inseguretats jurídiques —tant en ordre a la determinació de la subjecció a l'impost, atès el moment canviant de producció del fet imposable, com en la gestió, recaptació i inspecció, que pot resultar dificultosa atesa la gran quantitat de supòsits possibles; la dificultat de determinar i identificar els habitatges (discrepàncies entre el Registre de la Propietat i el Cadastre, que porten a equívocs i errors en el Padró municipal), i també respecte a la identificació dels períodes de desocupació—, que poden comportar una conflictivitat o litigiositat que en res ajudarà als pretesos objectius de la mesura.
L'escrit finalitza amb la consideració per part de la Cambra, que "no s'ha valorat prou en el plantejament de la mesura que amb aquesta s'apliquen, en definitiva, polítiques d'increment tributari que trenquen amb els principis de capacitat econòmica, igualtat i progressivitat", i que, a més, "afecten un sector ja especialment gravat". Una política fiscal que "no sembla la més adequada, en el ben entès que la situació econòmica actual obliga a l'aprovació de mesures no de càstig, sinó d'estímul, tals com beneficis fiscals o ajudes a la rehabilitació dirigides principalment als petits i mitjans propietaris".
En aquest sentit, la Cambra ha proposat a l'Ajuntament que, davant la voluntat d'implantar un recàrrec del 50% sobre l'IBI per als immobles d'ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent en aquells propietaris amb tres o més propietats, tingui en compte com a causa justificada de desocupació, d'una banda, la manca de demanda efectiva, acreditada mitjançant certificació emesa per un agent immobiliari inscrit al seu registre administratiu, i d'una altra, el fet que la desocupació obeeixi a la dificultat acreditada —material o per suposar una greu càrrega econòmica per a la propietat—, d'efectuar les obres necessàries perquè l'habitatge pugui complir les condicions d'habitabilitat i es pugui destinar al seu ús residencial, acreditada amb el corresponent pressupost conforme les obres de reparació necessàries superen el 20% del valor de mercat de la finca.
La Cambra de la Propietat apunta alhora en el seu escrit, els problemes derivats de possibles inseguretats jurídiques —tant en ordre a la determinació de la subjecció a l'impost, atès el moment canviant de producció del fet imposable, com en la gestió, recaptació i inspecció, que pot resultar dificultosa atesa la gran quantitat de supòsits possibles; la dificultat de determinar i identificar els habitatges (discrepàncies entre el Registre de la Propietat i el Cadastre, que porten a equívocs i errors en el Padró municipal), i també respecte a la identificació dels períodes de desocupació—, que poden comportar una conflictivitat o litigiositat que en res ajudarà als pretesos objectius de la mesura.
L'escrit finalitza amb la consideració per part de la Cambra, que "no s'ha valorat prou en el plantejament de la mesura que amb aquesta s'apliquen, en definitiva, polítiques d'increment tributari que trenquen amb els principis de capacitat econòmica, igualtat i progressivitat", i que, a més, "afecten un sector ja especialment gravat". Una política fiscal que "no sembla la més adequada, en el ben entès que la situació econòmica actual obliga a l'aprovació de mesures no de càstig, sinó d'estímul, tals com beneficis fiscals o ajudes a la rehabilitació dirigides principalment als petits i mitjans propietaris".