Fira Mediterrània

«Més lloc per a la fosca» endinsa la Capella del Rapte a l'univers mític de Víctor Català

Elvira Prado-Fabregat, Carles Viarnès, Laia Fortià i Míriam Encinas-Laffite porten a Manresa aquest espectacle basat en la novel·la "Solitud"

per Marta Catena, Manresa, Catalunya | 17 d'octubre de 2021 a les 13:57 |
Interpretació de «Més lloc per a la fosca» a la Capella del Rapte de Manresa | Marta Catena
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'octubre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Només el vitrall de la Capella del Rapte il·luminava l'espai. De sobte, una persona encaputxada s'apropava lentament al micròfon i al teclat que jeien al bell mig del passadís, amb una música greu que l'acompanyava de fons. El silenci es trencava amb la recitació del primer fragment de La nit aquella, de la novel·la Solitud de Víctor Català. D'aquesta manera donava el tret de sortida Més lloc per a la fosca, un espectacle híbrid dividit en dues parts que pretén transportar el públic a l'univers mític de Caterina Albert i posar-se a la pell de la Mila, protagonista de la novel·la.

Música, literatura, art d'arrel, experimental i escènic. Aquesta combinació és el que ha donat forma a l'obra, de la mà d'Elvira Prado-Fabregat, Carles Viarnès, Laia Fortià i Míriam Encinas-Laffite, presentada en el marc de la Fira Mediterrània. El saló principal de la Capella del Rapte ha quedat transformat per poder exercir d'escenari, a tocar dels espectadors. El públic seia a banda i banda, creant un ample passadís al centre. Es comptava amb quatre teclats electrònics, una bateria i un sampler -un instrument musical digital que permet enregistrar i modificar sons-. L'objectiu de l'espectacle és crear un viatge per tot l'univers de Solitud a través de la recitació de fragments de l'obra teatralitzats, acompanyats de música i sons (de corredisses pel bosc, de les campanes de la vila, de les esquelles del ramat, per exemple) per crear una ambientació immersiva. La llum també hi té un paper important, a través de focus de diferents colors, una llanterna i el vitrall de la capella.


L'espectacle està dividit en dues parts i compta amb un pròleg, en el qual es recita La nit aquella I, Sortiu ninetes i el càntut Muntanyes regalades, i culmina amb un epíleg on es recita La davallada i es torna a escoltar el càntut. Es posa sobre la taula aquest esperit transgressor de Víctor Català, creant una sinergia entre la tradició oral i la música i els sons electrònics: situa l'espectador en un escenari inquietant. La persona que recita els fragments és Elvira Prado-Fabregat que en tot moment transmet l'angoixa, la por i els sentiments de la Mila, a més de representar la misogínia, l'aïllament i la societat de la Catalunya rural del segle XX.

"La intenció és escenificar com dialoguen tan clarament les temàtiques de la tradició oral, que connecten amb tot l'art" destaca d'aquesta manera Elvira Prado-Fabregat, artista i directora de Més lloc per a la fosca. Un espectacle que aconsegueix submergir el públic de ple en la història, en un espai que intensifica aquesta ambientació, com és la Capella del Rapte, i trencant la idea i distinció tradicional d'escenari - públic.









 

Participació