13
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
14
d'octubre
a les
17:07h
La secció 10a de l'Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat Josep Tarín, alcalde de Talamanca i diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals a la Diputació de Barcelona per Junts, a un any i mig de presó i 9 anys d'inhabilitació per a càrrec públic, a més d'una multa de 12 euros diaris durant 12 mesos, per un delicte contra d'ordenació del territori, segons la sentència a la que ha tingut accés NacióManresa. En la mateixa sentència, ha estat condemnada en els mateixos extrems l'arquitecta municipal.
La sentència dona per provat que tant l'alcalde com l'arquitecta van donar permisos i van permetre l'activitat de l'empresa Ibérica del Papel Tisú SL sobre un terreny que, conforme a la normativa urbanística de Talamanca, tenia la classificació de terreny no urbanitzable i la qualificació de sòl d'especial protecció agrícola. La sentència dona per fet que els dos acusats coneixien la situació urbanística del sòl, i malgrat això, no van impedir que l'empresa s'hi instal·lés i desenvolupés la seva activitat de fabricació de productes de paper.
Fabricar productes de paper en un terreny no urbanitzable i protegit
Els fets es remunten a febrer de 2016 quan l'empresa va comunicar a l'alcalde i a l'arquitecta la seva voluntat d'instal·lar-se en uns terrenys on hi havia hagut una antiga fàbrica d'embotits. Els acusats van informar a la responsable de l'empresa que calia aprovar i tramitar definitivament i prèviament el planejament urbanístic municipal per canviar la classificació i qualificació urbanística d'aquell terreny "que no permetia l'ús industrial proposat per l'empresa".
Tot i aquest advertiment verbal, el 12 d'aquell mes de febrer, l'empresa va presentar una sol·licitud de llicència municipal d'obres menors a la nau que es trobava en terreny rústic, i un mes després l'arquitecta municipal va informar favorablement sobre la llicència "tot i sabent que les obres eren de condicionament d'un local per poder portar a terme aquella activitat de manipulació del paper, que, en cap cas, no podia desenvolupar-se en aquell terreny rústic". Pocs dies després, l'alcalde Tarín ratificava l'atorgament de la llicència d'obres a través d'un decret d'alcaldia, "tot i saber, també, que estaven destinades a aquella finalitat incompatible amb el planejament urbanístic vigent".
La sentència es refereix a una publicació del web de l'Ajuntament de 9 de març d'aquell any que assenyalava una oferta de treball d'enginyer electromecànic per a "l'empresa de paper que s'instal·larà a l'antiga fàbrica d'embotits de Talamanca", per reforçar l'acceptació per part del consistori d'aquella irregularitat.
El 27 de març, l'arquitecta municipal va aturar les obres després de comprovar durant una visita que havien anat més enllà del que sol·licitava la llicència. Tot i així, l'endemà, l'empresa va sol·licitar una nova llicència, que incloïa les obres que havien iniciat, i l'arquitecta en va tornar a informar favorablement i l'alcalde va atorgar la llicència "sabent, novament, que no es podia atorgar la llicència sense la concessió prèvia o simultània de la referent a l'activitat relacionada".
Un cop atorgada aquesta segona llicència, l'empresa Ibérica del Papel Tisú SL va instal·lar la maquinària que necessitava i va iniciar la seva activitat de transformació del paper "en aquells terrenys rústics, la qual era clarament i manifesta incompatible amb els usos urbanístics que li eren permesos conforme a la normativa urbanística".
Visita de Seprona de la Guàrdia Civil
El 15 d'abril, agents de Seprona de la Guàrdia Civil van comprovar que s'estaven condicionant les oficines i que a la zona de treball de la nau ja hi havia diverses màquines industrials, algunes instal·lades i altres en procés d'instal·lació, així com bobines de paper.
En una segona visita, el 3 de juny, els agents van comprovar que l'activitat industrial ja es portava a terme en aquella nau, tot i no tenir atorgada cap llicència municipal d'activitats, "que no podien obtenir de cap manera perquè aquell ús industrial era totalment incompatible amb la classificació i qualificació del sòl en què es trobava la nau".
La sentència assegura que "tot i que tant l'alcalde com l'arquitecta municipal coneixien l'activitat que es duia a terme a la nau, en part per l'atorgament de les llicències d'obres, en cap moment no van incoar, podent-ho fer, el preceptiu procediment sancionador contra l'empresa, tot i saber que estaven obligats a promoure'l i que era preceptiu, ja que tots dos sabien que aquella empresa no tenia la corresponent llicència ambiental o d'activitats i que desenvolupava una activitat totalment incompatible amb el planejament urbanístic vigent".
Tot i així, degut a la denúncia que va presentar un veí del municipi i quan van conèixer la visita dels agents de Seprona de la Guàrdia Civil, l'alcalde va dictar un decret el 10 de juny on dictava la suspensió cautelar immediata de l'activitat de l'empresa, tot i que "sense iniciar cap procediment sancionador tot i que el el mateix decret reconeixia que aquella empresa portava a terme una activitat industrial en aquella nau sense respectar la normativa urbanística i sense llicència ambiental".
Finalment, el 26 d'octubre, l'alcalde Josep Tarín va desestimar les al·legacions que havia presentat l'empresa pel que fa a la suspensió de l'activitat i va ordenar-li el cessament definitiu de l'activitat amb possibilitat d'imposició de multes coercitives de 3.000 euros en cas d'incompliment. La sentència, però, assenyala, que els acusats no van incoar el procediment sancionador fins dos anys i mig després, el 14 de març de 2019, "un cop iniciat el procediment penal contra ells, sense que proposessin ni adoptessin cap mesura coercitiva ni contundent per impedir que Ibérica del Papel Tisú SL continués portant a terme l'activitat".
De fet, el 17 de febrer de 2017, agents del Seprona van comprovar que l'empresa continuava desenvolupant l'activitat industrial il·legal en aquella nau.
Un any i mig de presó i 9 anys d'inhabilitació
Per tot plegat, la secció 10a de l'Audiència Provincial de Barcelona condemna l'alcalde Josep Tarín i l'arquitecta municipal a la condemna mínima d'un delicte contra l'ordenació del territori per no tenir antecedents penals. La condemna, per tots dos casos és d'un any i mig de presó, que no s'executarà, i 9 anys d'inhabilitació, que en el cas de Tarín li afectarien en el càrrec d'alcalde i de diputat provincial. També els condemnen a una multa de 12 euros diaris durant 12 mesos, per un total de 4.320 euros, i a pagar totes les costes processals, incloses les de l'acusació particular que correspon al veí que els va denunciar.
Josep Tarín recorrerà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
En donar-se a conèixer la sentència, l'alcalde de Talamanca, Josep Tarín, ha manifestat el seu "total desacord" amb la sentència, tant pel que fa a ella com a l'arquitecta municipal. Per aquest motiu, ha anunciat que la recorrerà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
L'alcalde i diputat provincial destaca que "se’ns imposa un delicte contra la ordenació del territori, sense que en cap cas es parli, ni s’insinuï cap delicte de corrupció, ni tràfic d’influències ni relacionats". "És més, ni l'acusació no defensa aquests extrems -continua- sinó que se centra en una infracció urbanística en el marc d’un procediment administratiu de concessió de llicencies d’obres a una nau preexistent i en desús".
Tarín assegura que la sentència "arriba a una conclusió diferent a la que van arribar en el seu dia els tècnics municipals que hi van intervenir", i assegura que "sempre es va actuar pensant amb l’interès del poble i els seus habitants, mai amb cap altre finalitat".
El batlle assegura que després de 34 anys de vida política no permetrà "que es taqui" el seu "bon nom" en el que és el seu darrer mandat i que, per això, lluitarà en defensa de la seva actuació i la dels tècnics de l'Ajuntament.
La sentència dona per provat que tant l'alcalde com l'arquitecta van donar permisos i van permetre l'activitat de l'empresa Ibérica del Papel Tisú SL sobre un terreny que, conforme a la normativa urbanística de Talamanca, tenia la classificació de terreny no urbanitzable i la qualificació de sòl d'especial protecció agrícola. La sentència dona per fet que els dos acusats coneixien la situació urbanística del sòl, i malgrat això, no van impedir que l'empresa s'hi instal·lés i desenvolupés la seva activitat de fabricació de productes de paper.
Fabricar productes de paper en un terreny no urbanitzable i protegit
Els fets es remunten a febrer de 2016 quan l'empresa va comunicar a l'alcalde i a l'arquitecta la seva voluntat d'instal·lar-se en uns terrenys on hi havia hagut una antiga fàbrica d'embotits. Els acusats van informar a la responsable de l'empresa que calia aprovar i tramitar definitivament i prèviament el planejament urbanístic municipal per canviar la classificació i qualificació urbanística d'aquell terreny "que no permetia l'ús industrial proposat per l'empresa".
Tot i aquest advertiment verbal, el 12 d'aquell mes de febrer, l'empresa va presentar una sol·licitud de llicència municipal d'obres menors a la nau que es trobava en terreny rústic, i un mes després l'arquitecta municipal va informar favorablement sobre la llicència "tot i sabent que les obres eren de condicionament d'un local per poder portar a terme aquella activitat de manipulació del paper, que, en cap cas, no podia desenvolupar-se en aquell terreny rústic". Pocs dies després, l'alcalde Tarín ratificava l'atorgament de la llicència d'obres a través d'un decret d'alcaldia, "tot i saber, també, que estaven destinades a aquella finalitat incompatible amb el planejament urbanístic vigent".
La sentència es refereix a una publicació del web de l'Ajuntament de 9 de març d'aquell any que assenyalava una oferta de treball d'enginyer electromecànic per a "l'empresa de paper que s'instal·larà a l'antiga fàbrica d'embotits de Talamanca", per reforçar l'acceptació per part del consistori d'aquella irregularitat.
El 27 de març, l'arquitecta municipal va aturar les obres després de comprovar durant una visita que havien anat més enllà del que sol·licitava la llicència. Tot i així, l'endemà, l'empresa va sol·licitar una nova llicència, que incloïa les obres que havien iniciat, i l'arquitecta en va tornar a informar favorablement i l'alcalde va atorgar la llicència "sabent, novament, que no es podia atorgar la llicència sense la concessió prèvia o simultània de la referent a l'activitat relacionada".
Un cop atorgada aquesta segona llicència, l'empresa Ibérica del Papel Tisú SL va instal·lar la maquinària que necessitava i va iniciar la seva activitat de transformació del paper "en aquells terrenys rústics, la qual era clarament i manifesta incompatible amb els usos urbanístics que li eren permesos conforme a la normativa urbanística".
Visita de Seprona de la Guàrdia Civil
El 15 d'abril, agents de Seprona de la Guàrdia Civil van comprovar que s'estaven condicionant les oficines i que a la zona de treball de la nau ja hi havia diverses màquines industrials, algunes instal·lades i altres en procés d'instal·lació, així com bobines de paper.
En una segona visita, el 3 de juny, els agents van comprovar que l'activitat industrial ja es portava a terme en aquella nau, tot i no tenir atorgada cap llicència municipal d'activitats, "que no podien obtenir de cap manera perquè aquell ús industrial era totalment incompatible amb la classificació i qualificació del sòl en què es trobava la nau".
La sentència assegura que "tot i que tant l'alcalde com l'arquitecta municipal coneixien l'activitat que es duia a terme a la nau, en part per l'atorgament de les llicències d'obres, en cap moment no van incoar, podent-ho fer, el preceptiu procediment sancionador contra l'empresa, tot i saber que estaven obligats a promoure'l i que era preceptiu, ja que tots dos sabien que aquella empresa no tenia la corresponent llicència ambiental o d'activitats i que desenvolupava una activitat totalment incompatible amb el planejament urbanístic vigent".
Tot i així, degut a la denúncia que va presentar un veí del municipi i quan van conèixer la visita dels agents de Seprona de la Guàrdia Civil, l'alcalde va dictar un decret el 10 de juny on dictava la suspensió cautelar immediata de l'activitat de l'empresa, tot i que "sense iniciar cap procediment sancionador tot i que el el mateix decret reconeixia que aquella empresa portava a terme una activitat industrial en aquella nau sense respectar la normativa urbanística i sense llicència ambiental".
Finalment, el 26 d'octubre, l'alcalde Josep Tarín va desestimar les al·legacions que havia presentat l'empresa pel que fa a la suspensió de l'activitat i va ordenar-li el cessament definitiu de l'activitat amb possibilitat d'imposició de multes coercitives de 3.000 euros en cas d'incompliment. La sentència, però, assenyala, que els acusats no van incoar el procediment sancionador fins dos anys i mig després, el 14 de març de 2019, "un cop iniciat el procediment penal contra ells, sense que proposessin ni adoptessin cap mesura coercitiva ni contundent per impedir que Ibérica del Papel Tisú SL continués portant a terme l'activitat".
De fet, el 17 de febrer de 2017, agents del Seprona van comprovar que l'empresa continuava desenvolupant l'activitat industrial il·legal en aquella nau.
Un any i mig de presó i 9 anys d'inhabilitació
Per tot plegat, la secció 10a de l'Audiència Provincial de Barcelona condemna l'alcalde Josep Tarín i l'arquitecta municipal a la condemna mínima d'un delicte contra l'ordenació del territori per no tenir antecedents penals. La condemna, per tots dos casos és d'un any i mig de presó, que no s'executarà, i 9 anys d'inhabilitació, que en el cas de Tarín li afectarien en el càrrec d'alcalde i de diputat provincial. També els condemnen a una multa de 12 euros diaris durant 12 mesos, per un total de 4.320 euros, i a pagar totes les costes processals, incloses les de l'acusació particular que correspon al veí que els va denunciar.
Josep Tarín recorrerà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
En donar-se a conèixer la sentència, l'alcalde de Talamanca, Josep Tarín, ha manifestat el seu "total desacord" amb la sentència, tant pel que fa a ella com a l'arquitecta municipal. Per aquest motiu, ha anunciat que la recorrerà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
L'alcalde i diputat provincial destaca que "se’ns imposa un delicte contra la ordenació del territori, sense que en cap cas es parli, ni s’insinuï cap delicte de corrupció, ni tràfic d’influències ni relacionats". "És més, ni l'acusació no defensa aquests extrems -continua- sinó que se centra en una infracció urbanística en el marc d’un procediment administratiu de concessió de llicencies d’obres a una nau preexistent i en desús".
Tarín assegura que la sentència "arriba a una conclusió diferent a la que van arribar en el seu dia els tècnics municipals que hi van intervenir", i assegura que "sempre es va actuar pensant amb l’interès del poble i els seus habitants, mai amb cap altre finalitat".
El batlle assegura que després de 34 anys de vida política no permetrà "que es taqui" el seu "bon nom" en el que és el seu darrer mandat i que, per això, lluitarà en defensa de la seva actuació i la dels tècnics de l'Ajuntament.