25
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
15:41h
Amb una assistència de prop de 50 persones aquest dissabte ha tingut lloc al Casal de les Escodines la Va Jornada Joan Vilar que enguany ha coincidit amb la inauguració d'una placa en la seva memòria a la seva casa natal, a l'edifici número 16 del carrer Vell de Santa Clara a càrrec de la regidora Anna Crespo i la presència del seu nebot Agustí Vilar.
La regidora ha ressaltat la importància d'aquestes gestos per no perdre la memòria col·lectiva de la ciutat. I el seu nebot ha recordat com va assistir amb la seva família al funeral del capellà Joan Vilar a Tolosa de Llenguadoc, a l'exili, on van comprovar l'ampli suport social entre refugiats i ciutadans francesos que tenia per la seva actuació social i el seu esperit de pobresa. "Va morir pobre com una rata", ha afegit Agustí Vilar.
Joan Vilar és una figura manresana de la que "es va coneixent el seu llegat i que cal continuar posant en valor", ha destacat Josep Huguet, president de la Fundació Independència i Progrés, que ha aprofitat la presentació de la jornada per resumir la biografia del capellà, estudiós bíblic, periodista catalanista al diari El matí, suport antifranquista al Comissariat de Propaganda de la Generalitat Republicana i finalment a l'exili on va ajudar tots els refugiats i va promoure la implicació social dels capellans francesos.
Abans, en segles conferències, Joan Manuel Tresseras ha fet una panoràmica del periodisme a Catalunya des del segle VII a l'actualitat i Lluís Magriñà ha narrat una sentida biografia del jesuïta Lluís Espinal, periodista, assassinat a Bolívia per la dictadura l'any 1980.
Tresserras ha parlat com els interessos informatius populars no han variat al llarg dels segles i el que ha canviat és la capacitat de divulgació i l'aparició a partir de finals del segle XIX d'un periodisme més crític. Ha citat noms com Joan Maragall, Josep M. Planes, Irene Polo, Vázquez Montalbán, Montserrat Roig, entre d'altres, com a exemples de periodistes compromesos. Malgrat tot, ha reconegut que fer periodisme d'investigació és difícil perquè no hi aposta seriosament ni l'empresa pública de mitjans ni cap de privada; només alguns digitals que en no tenir prou gruix econòmic acaben reproduint filtracions de la gent afí.
Lluís Magriñà, ha repassat la vida de Lluís Espinal, les nebodes del qual eren presents en l'acte. Va especialitzar-se en periodisme i cinema. Havia arribat a treballar a TVE de la que va plegar en el moment que li van censurar un reportatge sobre el barraquisme a Barcelona. Es traslladà després a Bolívia on es va nacionalitzà i dirigí diversos mitjans escrits, radiofònics o audiovisuals crítics amb la situació social i les successives dictadures feixistes i de narcotraficants. Va participar en una vaga de fam per obtenir una amnistia general que van aconseguir, però poc després amb l'arribada al poder del general Meza, un escamot paramilitar el va torturar i assassinar el 21 de març de 1980.
L'acte ha comptat amb el record a Domènec Cucurella per part de Quim Collado, de Justícia i Pau, entitat de la que era president, i amb informació sobre l'any Espinal per part de Jordi Julià de la comissió commemorativa de Sant Fruitós. Amb la intervenció de Carme Carrió, presidenta de l'Associació de Veïns de les Escodines, que ha agraït la Jornada a tots els assistents ha tingut lloc la cloenda d'aquesta jornada organitzada per l'Associació de Veïns de les Escodines, Justícia i Pau, el Casal de l'església, Centre d'Estudis del Bages i Fundació Independència i progrés.
La regidora ha ressaltat la importància d'aquestes gestos per no perdre la memòria col·lectiva de la ciutat. I el seu nebot ha recordat com va assistir amb la seva família al funeral del capellà Joan Vilar a Tolosa de Llenguadoc, a l'exili, on van comprovar l'ampli suport social entre refugiats i ciutadans francesos que tenia per la seva actuació social i el seu esperit de pobresa. "Va morir pobre com una rata", ha afegit Agustí Vilar.
Joan Vilar és una figura manresana de la que "es va coneixent el seu llegat i que cal continuar posant en valor", ha destacat Josep Huguet, president de la Fundació Independència i Progrés, que ha aprofitat la presentació de la jornada per resumir la biografia del capellà, estudiós bíblic, periodista catalanista al diari El matí, suport antifranquista al Comissariat de Propaganda de la Generalitat Republicana i finalment a l'exili on va ajudar tots els refugiats i va promoure la implicació social dels capellans francesos.
Abans, en segles conferències, Joan Manuel Tresseras ha fet una panoràmica del periodisme a Catalunya des del segle VII a l'actualitat i Lluís Magriñà ha narrat una sentida biografia del jesuïta Lluís Espinal, periodista, assassinat a Bolívia per la dictadura l'any 1980.
Tresserras ha parlat com els interessos informatius populars no han variat al llarg dels segles i el que ha canviat és la capacitat de divulgació i l'aparició a partir de finals del segle XIX d'un periodisme més crític. Ha citat noms com Joan Maragall, Josep M. Planes, Irene Polo, Vázquez Montalbán, Montserrat Roig, entre d'altres, com a exemples de periodistes compromesos. Malgrat tot, ha reconegut que fer periodisme d'investigació és difícil perquè no hi aposta seriosament ni l'empresa pública de mitjans ni cap de privada; només alguns digitals que en no tenir prou gruix econòmic acaben reproduint filtracions de la gent afí.
Una de les conferències que ha tingut lloc al Casal de les Escodines. Foto: FIP
Lluís Magriñà, ha repassat la vida de Lluís Espinal, les nebodes del qual eren presents en l'acte. Va especialitzar-se en periodisme i cinema. Havia arribat a treballar a TVE de la que va plegar en el moment que li van censurar un reportatge sobre el barraquisme a Barcelona. Es traslladà després a Bolívia on es va nacionalitzà i dirigí diversos mitjans escrits, radiofònics o audiovisuals crítics amb la situació social i les successives dictadures feixistes i de narcotraficants. Va participar en una vaga de fam per obtenir una amnistia general que van aconseguir, però poc després amb l'arribada al poder del general Meza, un escamot paramilitar el va torturar i assassinar el 21 de març de 1980.
L'acte ha comptat amb el record a Domènec Cucurella per part de Quim Collado, de Justícia i Pau, entitat de la que era president, i amb informació sobre l'any Espinal per part de Jordi Julià de la comissió commemorativa de Sant Fruitós. Amb la intervenció de Carme Carrió, presidenta de l'Associació de Veïns de les Escodines, que ha agraït la Jornada a tots els assistents ha tingut lloc la cloenda d'aquesta jornada organitzada per l'Associació de Veïns de les Escodines, Justícia i Pau, el Casal de l'església, Centre d'Estudis del Bages i Fundació Independència i progrés.