Medalla de la ciutat

Manresa inicia els tràmits per concedir la medalla de la ciutat al Mèrit de la Solidaritat Domènec Cucurella

El manresà va ser un dels fundadors de Justícia i Pau i una figura clau en tota la trajectòria del Consell Municipal de Solidaritat i de moltes iniciatives solidàries sorgides a la capital del Bages

per Redacció, 25 de setembre de 2021 a les 14:13 |
Domènec Cucurella | Arxiu particular
L'Ajuntament de Manresa, durant el ple Municipal celebrat dijous, va posar en marxa el procediment per concedir la Medalla de la ciutat al Mèrit de la Solidaritat a Domènec Cucurella Comellas. Si bé ja estava previst aquest reconeixement abans de la mort de l'activista manresà, malauradament haurà d'entregar-se a títol pòstum, ja que va morir el passat el 5 de setembre passat a l'edat de noranta anys. Aquesta proposta va sorgir amb motiu de l'aniversari el novembre passat dels 25 anys de funcionament del Consell Municipal de Solidaritat, òrgan on el Domènec Cucurella ha participat activament durant tots aquests anys, com a persona de consens i alimentant les diferents comissions de treball.

A proposta del Consell Muncipal de Solidaritat, l'inici dels tràmits tenen l'objectiu d'homenatjar, agrair i reconèixer els mèrits d'una persona amb trajectòria admirable en el món de la cooperació i la solidaritat. Cucurella va ser un dels fundadors de Justícia i Pau i un membre clau en la creació de la Coordinadora de solidaritat i de moltes iniciatives solidàries sorgides a la capital del Bages.


Una vida dedicada a la cooperació i la solidaritat


Nascut a Manresa l'any 1931. Va ingressar a la Companyia de Jesús l'any 1950, al noviciat de Veruela, província de Saragossa. Allà realitzà els estudis de Lletres durant tres anys. Seguidament estudià Humanitats i filosofia al Seminari de Sant Cugat. Seguidament marxa al Paraguai com a missioner. L'any 1960 torna i realitza els seus estudis de Teologia al Seminari de Granada. És ordenat sacerdot el juliol de 1963. Al cap d'un any torna a Paraguai per establir-se definitivament allà, complint la seva vocació. Treballa com a professor al Colegio Cristo Rey de Asunción.


Amb els seus alumnes organitzen activitats per arribar als i les joves dels barris amb més dificultats i aportar així millors oportunitats. Anys després és traslladat a Posades, Misiones, on imparteix classes i col·labora amb la presó, també col·labora amb barris pobres per sortir de la misèria i defensar els seus drets. Com que va ser considerat perillós pel règim va deixar la Companyia i va començar de nou a Buenos Aires. A l'Argentina forma una família i té dues filles, treballa al diari Clarín com a redactor i corrector. També acaba marxant per evitar possibles tortures i mort.

Torna a començar de nou, a Manresa, dedicant-se a la docència i reprèn les seves activitats solidàries. L'any 1988 forma part del grup que creen Justícia i Pau a Manresa. El 1995 assumeix el càrrec de president, que ha mantingut fins la seva mort. El 1992 va participar i impulsar la creació de la Coordinadora de solidaritat Manresa. El seu paper compromès i actiu a l'hora de crear ponts i treball conjunt entre diferents moviments, va facilitar que la Coordinadora es transformés en Consell Municipal de Solidaritat, primer òrgan de participació sectorial creat a Manresa i un dels 10 primers consells de solidaritat creats a Catalunya.

Figura clau en el moviment de la Cooperació a nivell local. La seva trajectòria reflecteix els principals moments de la Cooperació: participa de totes les campanyes que impulsen la denúncia de les diverses situacions d'injustícia, tant a nivell representatiu de l'entitat Justícia i Pau, com a nivell personal. Pren part de l'acampada de la Plaça Espanya amb motiu de la campanya estatal del 0,7 %. El 1994 s'implica a la denúncia del conflicte de Rwanda, i el 1996 davant l'esclat de violència cap als refugiats hutus en els camps de refugiats del Zaire, forma part de la Coordinadora de l'Acció Solidària amb els refugiats ruandesos del Bages.

El 1999-2000, participa en la campanya Deute extern, deute etern? per a la seva abolició, impulsada per Justícia i Pau, Càritas, Manresa Unides i la Unió de Religiosos. Forma part del col·lectiu Bages Aturem la Guerra, arran de la invasió de l'Iraq (2003), i participa en la campanya de l'Objecció Fiscal, per dir NO al finançament d'armament i de guerres amb els nostres impostos.

En el marc del grup local de Justícia i Pau ha acostat a Manresa campanyes importants que promouen el comerç just, el consum conscient, l'antimilitarisme, l'economia crítica, entre moltes altres.

En el marc del Consell, també ha tingut un paper impulsor i aglutinador, formant part activa de les comissions de treball, especialment de la comissió permanent i de la comissió de cultura i pau i sensibilització ciutadana.

A banda de l'àmbit de la cooperació, Cucurella té diferents motivacions i inquietuds socials i culturals. Són mostra de la diversitat d'interessos i militàncies: la participació en grups de diàleg interreligiós, les col·laboracions a Ampans, Òmnium Bages, Intermón entre altres. També ha estat col·laborador del Banc d'aliments de Manresa i de la presó dels Lledoners.

Tota la seva trajectòria sintetitza els valors de la solidaritat, essent les seves actituds i accions una mostra de la constància del treball incansable per a la pau, la justícia i la bona convivència. Les persones més properes defineixen la seva actitud vital com a "vocació genuïna per la lluita pels drets humans, per la defensa d'una vida digna i la llibertat de pensament, sempre des de la coherència vital que el fan una persona íntegra i exemple per a molts".

 

Participació