Entrevista

Tània Infante: «Perquè un espai comercial funcioni bé ha de ser només per a vianants»

La presidenta de la UBIC, que opta a la reelecció el proper 18 d'octubre, es mostra favorable a la instal·lació de càmeres de vigilància, però assegura que el nombre de persones que delinqueixen "és relativament baix pel que fa al conjunt de Manresa"

per Pere Fontanals, Manresa, Catalunya | 24 de setembre de 2021 a les 13:43 |
La presidenta de la UBIC Manresa, Tània Infante | UBIC
El proper 18 d'octubre es portaran a terme les eleccions a la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) de Manresa. Tània Infante porta des de 2017 al capdavant de l'entitat més representativa del comerç de la ciutat. En aquell moment, Infante va assumir la presidència després d'un temps en el qual el president anterior, Jaume Pons, no trobava un candidat per fer-se'n càrrec.

Les eleccions arriben després d'un estiu amb molta actualitat que afecta el teixit comercial de la ciutat. Per una banda, els atracaments als comerços han pujat considerablement respecte dels anteriors anys i la sensació d'inseguretat ha anat en augment, tot i que els robatoris quan els establiments estan tancats ha disminuït. Per l'altra, el pla de reactivació per contrarestar les mesures contra la pandèmia.

Finalment, el govern municipal ha anunciat fa uns dies el procés participatiu que ha de culminar amb la conversió del carrer Guimerà, el més comercial de Manresa, en una illa de vianants. Aquesta peatonalització donarà pas a la implementació de més àrees exclusives per a vianants en el pla de mobilitat de l'Ajuntament.

- Es torna a presentar per seguir essent la presidenta de la UBIC?

- Sí, però en aquest cas, em presento juntament amb el vicepresident, el tresorer i el secretari.

- Abans no era així?

- No. Els nous estatuts fan que cada candidat hagi de presentar el seu equip. Quan vaig arribar el 2017 ja es parlava de canviar els estatuts, uns estatuts que tenien molts anys i que eren molt presidencialistes. Potser en el moment que s'havien redactat estaven bé, però feien que, per exemple, el president es presentés sol a les eleccions, i que un cop escollit nomenés la junta. Amb el canvi, juntament amb el candidat a president s'ha d'anunciar el candidat a vicepresident, a tresorer i a secretari, com a mínim. Considerem que així hi ha més claredat de cara al soci que pot fer-se una idea de qui hi haurà a la junta.

- S'han adaptat, doncs.

- És comprensible que al 2008 amb la important crisi que es va viure hi hagués una dinàmica diferent i es donés més poder al president, però ara té més sentit ser transversals amb les responsabilitats de l'entitat.

En aquesta línia també volem que l'entitat sigui molt més professional, que realment doni el servei al soci que necessita i que puguem fer una feina a la ciutat que sigui suficientment important i que vagi bé per a tothom. Fins ara, la Montse Sobrevals -tècnica de l'entitat- fa molt bona feina, però no arribàvem a tot arreu.

- Així entenc que ja té un candidat a vicepresident, a tresorer i a secretari.

- Sí, però si m'ho permet, ja ho anunciaré quan toqui. El termini de presentació de candidatures encara no ha finalitzat.

- Serà una candidatura única?

- Actualment no tenim notícies de cap altre soci que es vulgui presentar, però crec personalment, que seria interessant que hi hagués un altre candidat.

- Sí?

- Sí. Significaria que hi ha un interès en coordinar i acompanyar el comerç de la ciutat.

- I perquè es torna a presentar?

- Generalment quan et presentes sempre tens projectes que superen els quatre anys, però aquesta vegada, amb el tema de la Covid, que ens ha robat un any i mig, tenim encara molts temes per fer que volem desenvolupar en el nou mandat, com podria ser un centre d'investigació relacionat amb el comerç.

Durant aquest primer mandat també hem aconseguit tenir una millora de les relacions d'una banda amb les institucions i de l'altra també amb les associacions de comerciants. Per les coses més concretes de cada zona van bé les associacions més localitzades, però quan parlem de temes genèrics de ciutat, es pacten prèviament i es va a veure qui toca amb el discurs consensuat.

- Això semblava complicat en el passat.

- Finalment hem posat la llavor i crec que afavoreix la promoció conjunta de la ciutat. Al final quan un carrer concret fa la promoció segurament el públic al qual va dirigit és el de la ciutat o pobles més propers. En canvi, la promoció de ciutat en general va més enllà de la comarca i cal que ho fem entre tots, conjuntament, per poder arribar allà on toca.

- Segueix sobre la taula la voluntat històrica d'unificar totes les associacions?

- Crec que les particularitats de cadascú s'han de mantenir. A partir d'aquí, si el format de l'associacionisme comercial és d'una manera o una altra, això és el que menys em preocupa. El que sí que és important és poder fer projectes conjunts, treballar en la mateixa direcció i que tot el comerç es visualitzi com un mateix bloc davant les decisions que ens afecten a tots de la mateixa manera.

Sortida de la crisi sanitària


- Ara que les restriccions per la pandèmia s'estan relaxant, com valora les mesures de l'Ajuntament de suport al comerç?

- Ningú s'esperava la pandèmia i tots érem inexperts davant del que anava passant i hem anat fent allò que crèiem en cada moment. Segurament en algun moment haguéssim necessitat algun altre suport o potser pensar diferent les coses per obtenir un resultat millor, però en mai no ens ha faltat el contacte amb l'Ajuntament. Ens ha convocat a totes les taules, ens han escoltat, la visió del comerç sempre ha estat sobre la taula i, per tant, les accions poden haver estat més encertades o menys, però en l'època més dura el contacte amb la regidoria de Comerç ha estat diari. A nivell d'acompanyament, no es pot demanar més.

- Però igualment, la crisi ha afectat molt al comerç.

- No tenim xifra exacta de tancaments, però la situació en què es troba Manresa és força diferent a la d'altres ciutats similars. Manresa no ha patit tancaments massius de comerços, sinó que potser les botigues que ja no estaven en el seu millor moment han patit l'última sacsejada i han hagut de tancar, i també s'hi han ajuntat comerços en què els seus propietaris estaven a punt de jubilar-se. Però hi ha el contrapunt que a diari hi ha altes de noves activitats. No puc dir una xifra concreta ara mateix, però en comparació amb altres ciutats, ens n'hem sortit prou bé.

Inquietud sobre la falta de seguretat


- I com viu l'augment de la sensació d'inseguretat el comerç manresà?

- Quan la UBIC decideix fer la campanya sobre els delictes que s'estan produint sobretot en el comerç és perquè estem veient aquest repunt d'atracaments que apunten les dades. Això no vol dir que estiguem en una situació dramàtica pel que fa al nombre de casos, però sí que és dramàtic pel que fa a la percepció de la ciutadania i això comporta que no vagi al centre perquè entenguin que la ciutat no és prou segura com per anar a comprar. Al final la gent vol anar a comprar tranquil·lament.

- Però la UBIC va fer una campanya a Instagram.

- En aquestes coses és millor posar-s'hi quan comencen, que no pas esperar que tot sigui un desastre. Vam decidir fer aquesta publicació per cridar l'atenció de l'administració. De fet, vàrem mantenir una reunió amb ells i eren prou conscients del que està passant. Ho vàrem fer per intentar que no se'ns vagi de mare la situació. Al final parlem d'un grup molt reduït de persones que actuen d'aquesta manera, i que són els que generen aquesta sensació d'inseguretat a la resta de la ciutat.

- És només sensació?

- Els robatoris existeixen. És evident. Però tu pots anar pel centre de la ciutat, pel Passeig o per qualsevol barri i pots anar-hi tranquil que no et passarà res. És cert que hi ha persones que delinqueixen, però són xifres relativament baixes pel que fa al conjunt de la ciutat.

- Però pel que fa al comerç, el número d'atracaments ha pujat respecte de fa dos anys.

- Sí, sí que és veritat. I ens preocupa aquest increment de la delinqüència contra el comerç, que fins ara estava més tranquil, estava més protegit, i que fins i tot els clients se sentien més segurs quan eren dins de la botiga. Tot això perjudica molt el petit comerç, perquè al final el client pot optar per anar a una gran superfície on es poden sentir més segurs. Repeteixo, per aquests motius vàrem posar el tema de la seguretat sobre la taula i ens vàrem reunir amb l'Ajuntament perquè implementés amb més força les mesures que ja aplica i que les que estan previstes s'accelerin.

- Com la instal·lació de càmeres?

Sí, la instal·lació de càmeres, però també més presència policial al carrer. La presència policial ajuda a que no es delinqueixi i fins i tot desincentiva altres males costums.

- Però l'Ajuntament encara no ha comprat cap càmera.

- Pel que ens diuen a nosaltres, és un procés complex, tant per a la contractació com per a la tramitació de tot plegat per la protecció de dades. A banda que hi ha diferents opcions de gestió o de programes. Després d'haver vist diferents models, segons diuen, ja n'han triat un per a instal·lar i en breu la contractació hauria de sortir a concurs públic. En tot cas, a finals d'any o a principis del que ve la cosa hauria d'estar ja avançada i, segons sembla, tenen una partida del pressupo9st reservada per a les càmeres. Seran poques unitats al principi, que entenc que serà per fer les proves pertinents.

- La FAVM ha creat una comissió de seguretat pròpia. Teniu prevista alguna cosa similar?

- Nosaltres, en la línia de tenir més contactes amb les associacions, o fins i tot amb aquells comerços que no estan associats, quan sabem que han estat víctimes d'algun robatori, ens posem en contacte amb ells perquè ens expliquin què ha passat, també perquè a l'hora d'anar a exigir mesures concretes, sabem de què parlem.

- Però hi han parlat del tema amb la Federació de Veïns?

- No. D'aquest tema en concret encara no, però crec que el problema que té el ciutadà amb la delinqüència i el que té el comerç són diferents, i crec que és interessant que cadascú posi sobre la taula els seus problemes concrets per trobar mesures concretes. Perquè si ara comencem a barrejar l'incivisme a la via pública amb el comerç, per exemple, no trobarem mesures efectives que cobreixin els dos problemes.

- També hi ha veus que demanen una comissió municipal de seguretat amb tots els agents.

- Sempre està bé escoltar, però si hem de crear una comissió simplement per trobar-nos i parlar, però no ha de ser per avançar en la solució o millorar la situació, potser no val la pena. Si ha de ser una altra taula per debatre sobre temes i opinions que tots coneixem, que no serveixi d'excusa per alentir encara més les decisions.

- Aquestes propostes també coincideixen en què l'Ajuntament està essent passiu en el tema de la seguretat. En té aquesta percepció?

- Jo crec que no. No són molt actius, però l'Ajuntament està molt limitat a nivell de competències i de capacitat en moltes coses. Ens hem reunit amb Afers Socials, amb Comerç, amb Seguretat Ciutadana, i tothom està intentant crear programes per solucionar-ho. Des de captar aquestes persones que són a la via pública fins a solucions més policials. No ens podem pas queixar que la policia no arribi ràpid quan hi ha una trucada. El que podem reclamar és més presència policial, no només de la Policia Local sinó també dels Mossos. L'Ajuntament treballa per ampliar la plantilla policial, però molt lentament pel que seria òptim, però fins fa poc la legislació impedia fer noves contractacions.


El comerç, a favor de l'illa de vianants del carrer Guimerà


- El govern municipal ha presentat el procés participatiu per decidir entre dues propostes per a la illa de vianants del carrer Guimerà. Hi esteu d'acord?

- Que el carrer Guimerà sigui una illa de vianants es va decidir des de l'Ajuntament. O sigui, ho serà, ens agradi o no. Quan les coses estan decidides difícilment són revocables. Com per exemple quan es va decidir convertir la plaça Milcentenari en zona verda. 

Dit això, perquè un espai comercial funcioni bé ha de ser de vianants: has de poder anar a comprar tranquil, has de poder anar despistat mirant un aparador, has de poder anar amb els nens i deixar-los de la mà, perquè no passen vehicles. El fet que hi hagi vehicles passant, aparcats, que les voreres tinguin un desnivell que no sigui còmode de passar, no ajuda. El carrer Guimerà ara mateix està força atrotinat, i necessita una intervenció i, per tant, que el vianant, que és el consumidor, pugui gaudir més de la via pública amb més tranquil·litat, ha de ser positiu pel comerç.

- Quin model li agrada més? Amb autobusos o sense?

- Al final tots dos tenen avantatges i inconvenients. Segurament, aquesta resposta l'haurien de donar els comerços que són allà. Sí que és veritat que pel que vam poder veure hi havia un model que centrava més la intervenció únicament en el que era el vial del Guimerà. I una opció que al final el que feia també era modificar altres àmbits en els quals això podia generar noves oportunitats a altres espais del centre de la ciutat.

- Però a vostè quin model la convenç més?

- Personalment jo crec que quan una ciutat com Manresa fa una aposta de modificació, l'ha de fer pensant en el conjunt, més enllà d'un carrer. Però cal avaluar els ajustos i què pot ser més viable. Vam entrar a la presentació, vam parlar-ho i no ho hem comentat en profunditat. Sí que crec que és el moment que la ciutat sigui valenta.

- Així, entenc que li agrada més la opció sense autobusos.

- Si deixem passar el transport públic pel Guimerà, la intervenció serà més centrada en el propi carrer. I si ha de passar per altres vies, s'hauran d'adaptar i això pot afavorir una reactivació en altres punts. En aquella mateixa reunió hi havia el president de l'escola d'arquitectes i parlava d'això, que ampliar aquesta actuació a altres zones pot generar més oportunitats per a la ciutat. També, evidentment, tindrà un cost superior. Però a vegades és com quan estàs fent unes reformes a casa, i dius "saps què? Fem-ho ja perquè d'aquí cinc anys no m'hi tornaré a posar". Crec que s'ha d'avaluar bé.

- El comerç del carrer Guimerà pensa igual? Estan contents amb la creació de l'illa de vianants?

- Sí, generalment sí.

- Històricament semblava que els comerços, quan parlaves en línies generals, volien que el cotxe entrés fins a dins de la botiga.

- Moltes vegades els que estan en contra d'una cosa són els que més criden i això pot donar una falsa aparença de la sensació general.

- De fet, també s'havia intentat fer per a vianants altres carrers de la ciutat com Sobrerroca i l'oposició dels comerciants va ser ferma.

- Estem parlant de situacions molt diferents. El carrer Guimerà és un carrer amb molta botiga i si constantment hi passen vehicles, perd atractivitat. El carrer Sobrerroca no té tants establiments com el carrer Guimerà, i per, tant, no hi passen tants cotxes. El posicionament dels comerciants perquè el carrer Sobrerroca no estigui tallat al trànsit, és pel record del què era el carrer Sobrerroca quan hi passaven només cotxes, però a dia d'avui la situació és diferent.

- Al següent mandat el tema urbanístic es pot encarar a carretera de Vic i carretera de Cardona, amb voreres més amples i menys estacionament.

- Quan hi ha una reducció de places d'aparcament en un espai, s'ha de repensar i s'han de buscar nous espais. Tant de bo no els haguéssim de buscar, perquè voldria dir que tothom té una mobilitat més sostenible, va en transport públic o amb bicicleta o com sigui. Però actualment tenim el volum de vehicles privats que tenim i la gent és mou com es mou. Per tant, si després del carrer Guimerà encara es redueixen més les places, haurem de vetllar per trobar nous espais, siguin aparcaments dissuasoris, o pàrquings privats amb descomptes per venir a comprar. Però que s'haurà de buscar una solució és claríssim.

Es fa difícil opinar sense saber exactament quin és el model, però sí que és veritat que és una zona on és necessària l'ampliació de voreres, sobretot a la carretera de Vic.

 

Participació