16
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
15:24h
Després de més d'una dècada, la idea que l'escola Valldaura de Manresa pugui abandonar les cargoleres i disposar d'un edifici definitiu està més a prop. L'Ajuntament ha comprat dues parcel·les properes, de 6.500 metres quadrats, per a construir-hi la nova escola. Tot i que no hi ha terminis, segons ha avançat el regidor d'Ensenyament, Josep Gili, ja s'ha donat a conèixer al Departament d'Educació. "Hi ha la voluntat d'accelerar al màxim la construcció del nou edifici", ha dit. La nova escola s'ubicarà entre els carrers Mossèn Vall i Rubió d'Ors. A l'escola de Valldaura, nascuda el curs 2009-2010, s'imparteix educació infantil i primària.
L'escola Valldaura de Manresa va néixer el curs 2009-2010 en mòduls prefabricats al carrer Dos de Maig amb Ausiàs March. Tot i que inicialment semblava que l'estada en les cargoleres seria provisional, la construcció de l'edifici definitiu anava lligat al desenvolupament del Pla de Millora Urbana (PMU) Mossèn Vall. La crisi econòmica va impedir desenvolupar-lo i l'estada en cargoleres s'anava perllongant, fins al punt que algunes veus van arribar a qüestionar que l'escola arribaria mai a comptar amb l'edifici definitiu. També des de l'Associació de Mares i Pares proliferaven les queixes, especialment l'any 2016 quan van saber que la ciutat comptaria amb un nou centre sense que es resolgués la seva problemàtica.
Davant d'aquest escenari, l'Ajuntament, per fi, ha posat fil a l'agulla i ha optat per comprar dues parcel·les properes, entre els carrers Mossèn Vall i Rubió d'Ors, perquè s'hi pugui construir l'edifici definitiu. Ocupen 6.500 metres quadrats i tenen un cost de 861.332,76 euros. D'aquests 300.000 es pagaran amb el pressupost d'enguany –ja estaven comptabilitzats- i la resta s'abonaran l'any vinent.
Aquest dijous el matí, l'alcalde, Marc Aloy; el regidor d'Urbanisme, David Aaron López Martí; i el d'Ensenyament, Josep Gili, s'han traslladat a l'escola per transmetre la notícia a l'equip directiu. Després, davant dels mitjans de comunicació, la directora de l'escola es mostrava molt contenta. "Feia anys que ho esperàvem i ens havíem arribat a resignar", ha dit.
Des de l'Ajuntament l'alcalde, Marc Aloy, lamentava "els anys de patiment i de conviure amb la incertesa". "Però no es tanca l'escola de Valldaura, comença una nova etapa que és pensar com volen que sigui l'escola de futur", ha assegurat.
A hores d'ara, però, no hi ha terminis. El regidor d'Ensenyament, Josep Gili, ha explicat que la notícia de què el consistori ja disposa dels terrenys s'ha traslladat al Departament d'Educació. "Hi ha predisposició i la voluntat d'accelerar al màxim la construcció", ha dit, tot reconeixent, però, que és aviat per establir un calendari.
De moment l'equip municipal portarà al ple d'aquest mes l'acord de compra i l'autorització de la despesa plurianual.
Les finques
Segons ha detallat el regidor d'Urbanisme, David-Aaron López, les parcel·les adquirides ocupen en aquest moment l'aparcament d'un concessionari i l'altre està en desús. A l'entorn hi ha l'empresa Postes y Maderas SA (Pymsa) que des de fa quatre dècades ha generat nombrosos conflictes amb els veïns pels sorolls i que, fins i tot, ha acabat obligant a l'Ajuntament de Manresa a modificar el mapa acústic per una sentència del Tribunal Suprem. Aquesta donava la raó a l'empresa, que havia estat multada, i que demanava que la zona que ocupen es qualifiqués d'àrea amb predomini de sòl industrial i no residencial, com apuntava el consistori.
Els sorolls, però, ja fa anys que han anat a menys. En aquest sentit, l'alcalde, Marc Aloy, ha volgut recalcar que la construcció de l'escola "no és incompatible" amb l'activitat de l'empresa que ha assegurat que actualment "és innòcua amb el veïnat i l'escola".
El PMU de Mossèn Vall
El Pla Municipal Urbanístic (PMU) Mossèn Vall no es va poder tirar endavant en el seu moment per la crisi econòmica i la impossibilitat de desenvolupar-lo, ja que una part del finançament anava a mans dels privats.
Ara l'adquisició de les parcel·les té un segon avantatge per l'Ajuntament de Manresa, que és que serà propietari d'una gran part del sector inclòs en el PMU. Concretament disposarà del 40% dels drets urbanístics. Això implica que hi entra com a propietari i, per tant, a banda del sòl qualificat d'equipament educatiu també tindrà aprofitament privat, és a dir, una parcel·la municipal per a la construcció de 94 habitatges a més d'aproximadament 2.500 metres de sostre per a altres usos.
L'escola Valldaura de Manresa va néixer el curs 2009-2010 en mòduls prefabricats al carrer Dos de Maig amb Ausiàs March. Tot i que inicialment semblava que l'estada en les cargoleres seria provisional, la construcció de l'edifici definitiu anava lligat al desenvolupament del Pla de Millora Urbana (PMU) Mossèn Vall. La crisi econòmica va impedir desenvolupar-lo i l'estada en cargoleres s'anava perllongant, fins al punt que algunes veus van arribar a qüestionar que l'escola arribaria mai a comptar amb l'edifici definitiu. També des de l'Associació de Mares i Pares proliferaven les queixes, especialment l'any 2016 quan van saber que la ciutat comptaria amb un nou centre sense que es resolgués la seva problemàtica.
Davant d'aquest escenari, l'Ajuntament, per fi, ha posat fil a l'agulla i ha optat per comprar dues parcel·les properes, entre els carrers Mossèn Vall i Rubió d'Ors, perquè s'hi pugui construir l'edifici definitiu. Ocupen 6.500 metres quadrats i tenen un cost de 861.332,76 euros. D'aquests 300.000 es pagaran amb el pressupost d'enguany –ja estaven comptabilitzats- i la resta s'abonaran l'any vinent.
Aquest dijous el matí, l'alcalde, Marc Aloy; el regidor d'Urbanisme, David Aaron López Martí; i el d'Ensenyament, Josep Gili, s'han traslladat a l'escola per transmetre la notícia a l'equip directiu. Després, davant dels mitjans de comunicació, la directora de l'escola es mostrava molt contenta. "Feia anys que ho esperàvem i ens havíem arribat a resignar", ha dit.
Des de l'Ajuntament l'alcalde, Marc Aloy, lamentava "els anys de patiment i de conviure amb la incertesa". "Però no es tanca l'escola de Valldaura, comença una nova etapa que és pensar com volen que sigui l'escola de futur", ha assegurat.
A hores d'ara, però, no hi ha terminis. El regidor d'Ensenyament, Josep Gili, ha explicat que la notícia de què el consistori ja disposa dels terrenys s'ha traslladat al Departament d'Educació. "Hi ha predisposició i la voluntat d'accelerar al màxim la construcció", ha dit, tot reconeixent, però, que és aviat per establir un calendari.
De moment l'equip municipal portarà al ple d'aquest mes l'acord de compra i l'autorització de la despesa plurianual.
Les finques
Segons ha detallat el regidor d'Urbanisme, David-Aaron López, les parcel·les adquirides ocupen en aquest moment l'aparcament d'un concessionari i l'altre està en desús. A l'entorn hi ha l'empresa Postes y Maderas SA (Pymsa) que des de fa quatre dècades ha generat nombrosos conflictes amb els veïns pels sorolls i que, fins i tot, ha acabat obligant a l'Ajuntament de Manresa a modificar el mapa acústic per una sentència del Tribunal Suprem. Aquesta donava la raó a l'empresa, que havia estat multada, i que demanava que la zona que ocupen es qualifiqués d'àrea amb predomini de sòl industrial i no residencial, com apuntava el consistori.
Els sorolls, però, ja fa anys que han anat a menys. En aquest sentit, l'alcalde, Marc Aloy, ha volgut recalcar que la construcció de l'escola "no és incompatible" amb l'activitat de l'empresa que ha assegurat que actualment "és innòcua amb el veïnat i l'escola".
El PMU de Mossèn Vall
El Pla Municipal Urbanístic (PMU) Mossèn Vall no es va poder tirar endavant en el seu moment per la crisi econòmica i la impossibilitat de desenvolupar-lo, ja que una part del finançament anava a mans dels privats.
Ara l'adquisició de les parcel·les té un segon avantatge per l'Ajuntament de Manresa, que és que serà propietari d'una gran part del sector inclòs en el PMU. Concretament disposarà del 40% dels drets urbanístics. Això implica que hi entra com a propietari i, per tant, a banda del sòl qualificat d'equipament educatiu també tindrà aprofitament privat, és a dir, una parcel·la municipal per a la construcció de 94 habitatges a més d'aproximadament 2.500 metres de sostre per a altres usos.