13
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
21:46h
El musicòleg manresà Oriol Pérez Treviño intentarà trobar les pautes i vies per transcendir la condició i naturalesa distòpica de la humanitat, en la xerrada de la Travessa cap al 2022, que tindrà lloc el dijous 16 de setembre, a les 7 de la tarda, a l'auditori de UManresa-FUB (avinguda Universitària, 4-6 de Manresa). La xerrada, que porta per títol Més enllà d'una humanitat distòpica, voldrà posar de manifest la constatació de com la pandèmia actual no només ens ha conduït fins a uns temps de naturalesa pandèmica, sinó també distòpica.
La xerrada, inclosa dins la 7a edició del cicle Ignàgora, comptarà amb servei d'interpretació en llengua de signes gràcies a la col·laboració entre Ajuntament de Manresa i CASMACS (Casal del Sord de Manresa i Comarques). Per participar a la xerrada cal fer la inscripció a través de la pàgina web www.travessa2022.cat.
Segons Pérez Treviño, els temps actuals estan relacionats de ple amb conegudes novel·les distòpiques com Un món feliç, d'Aldous Huxley; 1984, de George Orwell; Fahrenheit 451, de Ray Bradbury; i moltes altres, fins i tot, anteriors a les esmentades, com ho pot ser la inquietant Metròpolis (1925), de Thea von Harbou. El musicòleg manresà explica que "no som prou conscients que no només hem d'assumir un problema sociosanitari, com és el cas d'una pandèmia global, sinó que aquest fet va associat a una multitud d'altres formidables i urgents problemes —globals i locals, socials, polítics, econòmics, ecològics, culturals— que afronta el món d'avui. El gran enigma del moment actual, però, és que, tot i comptar amb una gran quantitat de recursos sense precedents per afrontar aquests problemes, és com si, en algun context major o més profund, una força invisible ens negués la capacitat i decisió per fer-ho".
Oriol Pérez i Treviño és musicòleg i assagista, dedica la seva activitat a la docència i l'escriptura. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la recerca amb la direcció d'importants projectes del país com ara la Xarxa de Músiques a Catalunya, el Festival de Torroella de Montgrí, el Centre Robert Gerhard, l'Acadèmia 1750 o L'Auditori. Immers, en els darrers anys, en recerques de misticisme, espiritualitat i música, col·labora en diferents institucions acadèmiques i culturals del país.
En l'actualitat, està treballant en un assaig sobre la recepció de Johann Sebastian Bach junt a l'escriptor Miquel de Palol i escriu diàriament al portal Nosolocine la secció Entre Clàssics. És crític musical d'El Punt Avui. És autor de diferents publicacions, entre les quals el quadern de la Fundació Joan Maragall número 123 L'Experiència musical: origen, ritualitat i transcendència: el cas de Ludwig van Beethoven. A Fragmenta editorial ha signat una introducció del llibre Música i inspiració. Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg, d'Arthur M. Abell.
La xerrada, inclosa dins la 7a edició del cicle Ignàgora, comptarà amb servei d'interpretació en llengua de signes gràcies a la col·laboració entre Ajuntament de Manresa i CASMACS (Casal del Sord de Manresa i Comarques). Per participar a la xerrada cal fer la inscripció a través de la pàgina web www.travessa2022.cat.
Segons Pérez Treviño, els temps actuals estan relacionats de ple amb conegudes novel·les distòpiques com Un món feliç, d'Aldous Huxley; 1984, de George Orwell; Fahrenheit 451, de Ray Bradbury; i moltes altres, fins i tot, anteriors a les esmentades, com ho pot ser la inquietant Metròpolis (1925), de Thea von Harbou. El musicòleg manresà explica que "no som prou conscients que no només hem d'assumir un problema sociosanitari, com és el cas d'una pandèmia global, sinó que aquest fet va associat a una multitud d'altres formidables i urgents problemes —globals i locals, socials, polítics, econòmics, ecològics, culturals— que afronta el món d'avui. El gran enigma del moment actual, però, és que, tot i comptar amb una gran quantitat de recursos sense precedents per afrontar aquests problemes, és com si, en algun context major o més profund, una força invisible ens negués la capacitat i decisió per fer-ho".
Oriol Pérez i Treviño és musicòleg i assagista, dedica la seva activitat a la docència i l'escriptura. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la recerca amb la direcció d'importants projectes del país com ara la Xarxa de Músiques a Catalunya, el Festival de Torroella de Montgrí, el Centre Robert Gerhard, l'Acadèmia 1750 o L'Auditori. Immers, en els darrers anys, en recerques de misticisme, espiritualitat i música, col·labora en diferents institucions acadèmiques i culturals del país.
En l'actualitat, està treballant en un assaig sobre la recepció de Johann Sebastian Bach junt a l'escriptor Miquel de Palol i escriu diàriament al portal Nosolocine la secció Entre Clàssics. És crític musical d'El Punt Avui. És autor de diferents publicacions, entre les quals el quadern de la Fundació Joan Maragall número 123 L'Experiència musical: origen, ritualitat i transcendència: el cas de Ludwig van Beethoven. A Fragmenta editorial ha signat una introducció del llibre Música i inspiració. Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg, d'Arthur M. Abell.