Onze de Setembre

La Marxa de Torxes de Manresa se celebrarà finalment en format manifestació

Arran dels darrers canvis establerts pel Procicat que permeten concentracions en moviment

per Redacció, 8 de setembre de 2021 a les 11:57 |
Marxa de Torxes a Manresa en l'edició de 2017 | Pere Fontanals
Arran dels darrers canvis establerts pel Procicat, la tretzena Marxa de Torxes per la República a Manresa, organitzada per la Comissió 11 de Setembre, que es farà aquest divendres, 10 de setembre, recuperarà el format manifestació, amb pancarta unitària, que arrencarà de la plaça de Sant Domènec a partir de 2/4 de 9 del vespre. Les torxes es podran adquirir a la mateixa plaça de Sant Domènec, des d’una hora abans (19.30 h).

El recorregut serà: plaça de Sant Domènec, carrer del Born, Plana de l’Om i carrer de Sant Miquel, per acabar a la plaça Major, on el parlament central de l’acte serà a càrrec de Núria Cadenes Alabèrnia, periodista i escriptora, autora de la novel·la-documental sobre l’assassinat de Guillem Agulló.


Prèviament, Júlia Martín Subirana, una de les 3.000 persones encausades, llegirà el manifest unitari, que, a més de les vuit entitats i partits convocants (ANC, Consell per la República, CUP, ERC, Fundació Independència i Progrés, Junts per Catalunya, Òmnium Bages-Moianès i PDECAT), ha rebut l’adhesió del Centre d’Estudis del Bages i de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa.

La colla castellera Tirallongues aixecarà pilars durant la marxa, que també comptarà amb la participació del músic Lluís de las Heras, en la interpretació d'El Cant dels Ocells, i la coral Refilets, en el cant d'Els Segadors final.


Manifest de la tretzena Marxa de Torxes per la República a Manresa


Acabem de celebrar a Manresa, per tretzena vegada, la Marxa de Torxes per la República, recordant que aviat farà quatre anys d’aquella jornada de l’1 d’octubre de 2017, que serà considerada sempre fonamental en la història contemporània del nostre país. Aquell dia, la voluntat majoritària d’independència es va expressar de manera contundent i no va poder ser esborrada ni per l’enorme capacitat d’un Estat per fer por a uns ciutadans decidits a protegir les urnes, ni per la violència física de les porres en el moment de votació. Avui ho recordem com a símbol del desig de llibertat que perdura i s’enforteix, i rememorem també l’11 de setembre de 1714, com a clara demostració de l’arrelada voluntat al llarg de molts anys, de recuperar la nostra llibertat.

Cada nou aniversari d’aquell llunyà 11 de setembre i d’aquest molt més proper 1 d’octubre és un estímul per seguir avançant en la mateixa direcció. Són dues diades que ens recorden on som, però sobretot cap on hem d’anar. Dues dates que ens serveixen una vegada més per confirmar que el nostre objectiu nacional només pot ser la independència. Però que serveixin també perquè l’Estat Espanyol comprovi la inutilitat de la seva repressió constant, al llarg de la història i en els darrers anys. I que s’adoni que no ha aconseguit eliminar de cap manera les reivindicacions catalanes i constati que globalment la societat catalana segueix mantenint el seu desafiament bàsic: la creació d’una república catalana independent. I més encara: que malgrat l’ús de la força i les condemnes judicials per delictes inexistents en els països realment democràtics, l’anhel de llibertat ha calat tan intensament que ja no serà possible d’eliminar-lo, i no solament de Catalunya sinó del conjunt dels Països Catalans.

Sentirem encara cants de sirena que ens prometran avenços i millores en el marc autonòmic, sempre, però, que siguin compatibles amb la Constitució. Però no podem caure en aquest parany. La Constitució i la monarquia es van establir precisament per mantenir el llegat del franquisme al llarg del temps. I així ha estat. Avui, tant la monarquia com la Constitució no tenen cap aval democràtic que permeti pensar que respectaran qüestions bàsiques com el dret a l’autodeterminació. És imprescindible, doncs, que les forces polítiques catalanes, que sovint divergeixen en massa qüestions, reforcin la seva unitat explícitament en la consecució del gran i principal objectiu comú: la independència, a través de la instauració d’una república catalana, que garanteixi les llibertats democràtiques i uns amplis drets socials a tots els ciutadans. Aquest és el gran objectiu que ens hem de proposar com a país.

Però és evident que l’estat espanyol no en facilitarà el camí. La Taula de diàleg que s’ha de reunir d’aquí a pocs dies hauria de tractar precisament el problema polític de les relacions entre Catalunya i Espanya. Però no s’obtindrà cap resultat si, tal com sembla, l’Estat vol dialogar només dins del marc de la Constitució de 1978. Reivindiquem, doncs, una vegada més, el dret de tota la nació catalana a decidir democràticament el seu futur per mitjà de l’autodeterminació. I esperem que les mobilitzacions del l’11 de setembre i de l’1 d’octubre d’aquest any 2021 tornin a demostrar que, malgrat la repressió, l’independentisme continua essent el component bàsic de la política catalana i la força que ens ha de portar cap a la llibertat nacional.

Volem recordar també avui els prop de 4.000 activistes independentistes encausats i dir ben clar que no ens rendim davant de la repressió. L’amnistia i la independència són l’única solució global. Per això, ens mobilitzarem i treballarem incansablement per posar fi a la repressió, pel retorn dels exiliats i per l'anul·lació de totes les causes obertes.







 

Participació